-
Una piscina, en un domicili
COAATT
La construcció de piscines durant l’estiu de l’any passat, després del rigorós confinament al qual es va sotmetre a tota la població, es va "disparar i gairebé triplicar en funció les xifres habituals d’anys anteriors". Així ho assenyalen les dades que ha donat a conèixer el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT).
De les 50 piscines construïdes en el període 2019-2020, es va passar a les 111 noves piscines de l’any passat i el que portem d’aquest. L’augment és del 125%. Durant aquets període assenyalat, Mont-roig del Camp és el municipi on més noves piscines s’han construït, un 10% del total per a ser concrets, seguit de l’Ametlla de Mar amb un 8,5% del total.
Els municipis amb un major creixement en el nombre de piscines són també els de la comarca del Baix Penedès. És el cas de Calafell, Cunit o Segur de Calafell. En la majoria de cassos, es tracta de piscines construïdes a segones residències i a municipis de costa. Una novetat important respecte del que havíem vist fins ara, és la construcció de piscines a residències habituals de Tarragona o Reus, un fet "poc habitual", com també ho és la construcció de piscines particulars a pobles de l’interior i de muntanya.
La piscina tipus és una petita instal·lació d’entre 25-30 m2 i un cost entre els 10.000 i 15.000 euros. Les mesures de confinament i la incertesa sobre el funcionament de les piscines públiques han provocat la compra de piscines inflables, desmuntables o portàtils i, amb aquestes, arriba en molts casos un autèntic maldecap per a moltes comunitats de propietaris perquè ha de quedar clar que està totalment desaconsellat una instal·lació d’aquest tipus a la terrassa o a la coberta d’un edifici.
L’estructura dels edificis d’habitatges es construeix per suportar una sobrecàrrega d’uns 240 quilos per metre quadrat, al mobiliari i a les persones que faran ús de la vivenda. En cap cas, però, s’han pensat per a suportar el pes d’una piscina o un jacuzzi. Una piscina portàtil, amb una alçada d’aigua d’uns 60 centímetres, arriba als 600 quilos per metre quadrat. Si a això li sumen el pes dels usuaris, la xifra rondaria els 750 quilos que són tres vegades més del que està preparada per suportar una estructura moderna.
Òbviament, segons ha apuntat el COAATT, el resultat d’utilitzar piscines inflables, desmuntables o portàtils, a terrasses o cobertes, dependrà molt del tipus d’estructura, del seu estat de manteniment i de l’antiguitat. "Si la piscina es col·loca a les terrasses d’edificis relativament nous i sense patologies prèvies, hi haurà problemes de trencament dels paviments, humitats, corrosió de les armadures i desperfectes de la instal·lació de sanejament", s'ha destall des del col·legi. Evidentment, si la sobrecàrrega és molt alta, "el col·lapse és més que probable".
En el cas d’estructures anteriors als anys 80 o amb afectacions prèvies, la probabilitat del col·lapse de l’estructura és "molt important, ja que aquesta ha perdut prestacions i les bigues poden estar afectades ja per problemes d’humitats que han reduït la seva capacitat", s'ha manifestat des del col·legi. En aquest cas, és "imprescindible" consultar amb un arquitecte tècnic sobre la possible instal·lació d’aquest elements a les cobertes o terrasses dels edificis.
De les 50 piscines construïdes en el període 2019-2020, es va passar a les 111 noves piscines de l’any passat i el que portem d’aquest. L’augment és del 125%. Durant aquets període assenyalat, Mont-roig del Camp és el municipi on més noves piscines s’han construït, un 10% del total per a ser concrets, seguit de l’Ametlla de Mar amb un 8,5% del total.
Els municipis amb un major creixement en el nombre de piscines són també els de la comarca del Baix Penedès. És el cas de Calafell, Cunit o Segur de Calafell. En la majoria de cassos, es tracta de piscines construïdes a segones residències i a municipis de costa. Una novetat important respecte del que havíem vist fins ara, és la construcció de piscines a residències habituals de Tarragona o Reus, un fet "poc habitual", com també ho és la construcció de piscines particulars a pobles de l’interior i de muntanya.
La piscina tipus és una petita instal·lació d’entre 25-30 m2 i un cost entre els 10.000 i 15.000 euros. Les mesures de confinament i la incertesa sobre el funcionament de les piscines públiques han provocat la compra de piscines inflables, desmuntables o portàtils i, amb aquestes, arriba en molts casos un autèntic maldecap per a moltes comunitats de propietaris perquè ha de quedar clar que està totalment desaconsellat una instal·lació d’aquest tipus a la terrassa o a la coberta d’un edifici.
L’estructura dels edificis d’habitatges es construeix per suportar una sobrecàrrega d’uns 240 quilos per metre quadrat, al mobiliari i a les persones que faran ús de la vivenda. En cap cas, però, s’han pensat per a suportar el pes d’una piscina o un jacuzzi. Una piscina portàtil, amb una alçada d’aigua d’uns 60 centímetres, arriba als 600 quilos per metre quadrat. Si a això li sumen el pes dels usuaris, la xifra rondaria els 750 quilos que són tres vegades més del que està preparada per suportar una estructura moderna.
Òbviament, segons ha apuntat el COAATT, el resultat d’utilitzar piscines inflables, desmuntables o portàtils, a terrasses o cobertes, dependrà molt del tipus d’estructura, del seu estat de manteniment i de l’antiguitat. "Si la piscina es col·loca a les terrasses d’edificis relativament nous i sense patologies prèvies, hi haurà problemes de trencament dels paviments, humitats, corrosió de les armadures i desperfectes de la instal·lació de sanejament", s'ha destall des del col·legi. Evidentment, si la sobrecàrrega és molt alta, "el col·lapse és més que probable".
En el cas d’estructures anteriors als anys 80 o amb afectacions prèvies, la probabilitat del col·lapse de l’estructura és "molt important, ja que aquesta ha perdut prestacions i les bigues poden estar afectades ja per problemes d’humitats que han reduït la seva capacitat", s'ha manifestat des del col·legi. En aquest cas, és "imprescindible" consultar amb un arquitecte tècnic sobre la possible instal·lació d’aquest elements a les cobertes o terrasses dels edificis.
Etiquetes:
