-
Detall de la façana de la Casa Bofarull, als Pallaresos
Cedida
El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric, la Casa Bofarull, als Pallaresos. Així es delimitarà el seu entorn de protecció i se li atorgar el màxim reconeixement com un dels béns més rellevants de Catalunya.
La Casa Bofarull és una edificació pairal, del segle XIV, que l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol va reformar entre els anys 1913 i 1933. La intervenció de Jujol és la que dona la singularitat a l’immoble. La delimitació de l'entorn de protecció al voltant de masia permet garantir la seva conservació i assegurar el seu control i coherència, amb la inclusió de les finques que estan en contacte amb el monument, sigui físicament o visual.
L’any 1913, les germanes Bofarull, propietàries de la casa, van encarregar a Jujol la restauració de la coberta i una reforma integral de la masia amb l'objectiu de dotar-la de nous usos per al funcionament diari de la masia, i per posar-la al dia amb una reforma interior. A partir d’aquí, l'arquitecte va posar en marxa tot l’imaginari creatiu vinculat al món rural i al paisatge característic del Camp de Tarragona: els cromatismes de llum en cada estació de l’any, les eines i estris de forja, els camps de vinyes, els insectes i la naturalesa en si.
Les dues intervencions més rellevants de Jujol a la masia van ser, primer, a la façana sud d’estil neo-mossàrab, amb una galeria correguda que presideix els camps de vinyes, i la intervenció en la torre-mirador coronada amb un àngel de la guarda. L'actuació va mantenir les característiques de la masia tradicional catalana. Concretament, i des de la idea d’agregació en el temps de les construccions intervingudes per l’arquitecte Jujol, es consideren monument les edificacions de la casa pairal inicial amb el seu garatge; la casa de l’administrador; la casa dels temporers veremadors; el molí d’oli i el safareig, i l’estable.
La Casa Bofarull és una edificació pairal, del segle XIV, que l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol va reformar entre els anys 1913 i 1933. La intervenció de Jujol és la que dona la singularitat a l’immoble. La delimitació de l'entorn de protecció al voltant de masia permet garantir la seva conservació i assegurar el seu control i coherència, amb la inclusió de les finques que estan en contacte amb el monument, sigui físicament o visual.
L’any 1913, les germanes Bofarull, propietàries de la casa, van encarregar a Jujol la restauració de la coberta i una reforma integral de la masia amb l'objectiu de dotar-la de nous usos per al funcionament diari de la masia, i per posar-la al dia amb una reforma interior. A partir d’aquí, l'arquitecte va posar en marxa tot l’imaginari creatiu vinculat al món rural i al paisatge característic del Camp de Tarragona: els cromatismes de llum en cada estació de l’any, les eines i estris de forja, els camps de vinyes, els insectes i la naturalesa en si.
Les dues intervencions més rellevants de Jujol a la masia van ser, primer, a la façana sud d’estil neo-mossàrab, amb una galeria correguda que presideix els camps de vinyes, i la intervenció en la torre-mirador coronada amb un àngel de la guarda. L'actuació va mantenir les característiques de la masia tradicional catalana. Concretament, i des de la idea d’agregació en el temps de les construccions intervingudes per l’arquitecte Jujol, es consideren monument les edificacions de la casa pairal inicial amb el seu garatge; la casa de l’administrador; la casa dels temporers veremadors; el molí d’oli i el safareig, i l’estable.
