El GEPEC denuncia a Fiscalia que la central eòlica de Vedat del Pany es construeix amb autoritzacions caducades

El Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) ha denunciat davant Fiscalia que la construcció de la central eòlica de Vedat del Pany, als termes municipals de Duesaigües i Riudecols (Baix Camp), s'executa amb l'autorització administrativa i la declaració d'impacte ambientals caducades des de fa anys. En la denúncia, els ecologistes assenyalen l'exdirector general d'Energies i Mines del Departament d'Empresa i Coneixement, Pere Palacín, com a presumpte autor de delictes de prevaricació i contra el medi ambient. L'acusen de renovar l'autorització a la promotora sense necessitat d'haver de tornar a fer el tràmit ambiental, tal i com el Departament de Territori va exigir en casos de projectes eòlics de la mateixa època.

L'inici de les obres prèvies per a la construcció de la central, a finals del mes d'agost passat, ha aixecat una forta controvèrsia al territori, amb mobilitzacions a la mateixa zona afectada per part dels moviments socials contraris a la massificació eòlica. Ara, el GEPEC va més enllà i trasllada a Fiscalia possibles irregularitats perquè, més enllà d'iniciar una investigació que permeti depurar responsabilitats en l'àmbit judicial, faci aturar les actuacions ja en marxa. Una situació que es podria produir si un jutge declara la renovació de l'autorització administrativa com a nul·la de ple dret.

La denúncia relata que Palacín –cessat el mes de maig passat- va renovar, el 28 de novembre de 2019, l'autorització administrativa per construir una central que s'havia començat a tramitar a principis de l'any 2005. Segons recorden els ecologistes, la promotora Esbrug SL ja havia obtingut aquest permís el 2009, amb el compromís d'iniciar les obres en un termini dins de dos anys. Des de llavors, però, el projecte va quedar "abandonat" sense que s'hagin produït pròrrogues o modificacions. "S'ha de tramitar de nou i no s'ha fet", ha remarcat el tècnic de l'entitat, Joan Ramon Mendo. Així, un dels principals arguments que sustenten la denúncia és que les autoritzacions administratives a les quals es troben subjectes aquests projectes tenen una "caducitat".

Sobretot, per l'exigència de disposar de la declaració d'impacte ambiental preceptiva, el termini de vigència de la qual s'hauria ja esgotat fa anys. Concretament, recorden que els informes tècnics sobre els quals es van basar són de l'any 2008, tot i que finalment va ser publicat l'any 2012 després que s'eliminessin alguns aerogeneradors i s'introduïssin alguns canvis reclamats pel Departament de Territori davant d'afectacions a la fauna de la zona.

Precedent a la Terra Alta

En aquest sentit, i seguint el mateix criteri comunicat pel Departament de Territori en el cas d'un projecte eòlic de la mateixa època a Prat de Comte i Pinell de Brai (Terra Alta), que va acabar decaient, els ecologistes recorden que la declaració d'impacte ambiental només tenia vigència per a cinc anys. Entenen, així, que en el cas del Vedat del Pany, que Empresa i Ocupació estava obligada a exigir al promotor a reiniciar des de zero la tramitació ambiental per poder autoritzar i executar el projecte. Referent a aquest projecte concret, però, Territori no ha respost encara la consulta concreta que l'entitat li va adreçar a finals de l'any passat.

Aquesta és la base principal de les acusacions de suposada prevaricació contra Palacín, a qui retreuen també que renovés l'autorització administrativa de la central deu anys després sense consultar el Departament de Territori sobre la situació de la declaració d'impacte ambiental ni sotmetre el tràmit a informació pública. "Les accions fetes per aquest exdirector general poden ser constitutives d'un delicte de prevaricació per autoritzar unes obres essent conscient que són contràries a dret i contràries a llei. Obvia les autoritzacions necessàries de l'autoritat ambiental a partir d'aquesta declaració d'impacte", ha conclòs Xavier Jiménez, president del GEPEC.

La distància temporal entre els primers tràmits i la recent renovació posa també en qüestió la valoració dels canvis normatius produïts però també l'evolució temporal dels hàbitats afectats. Així, la declaració d'impacte ambiental ja reconeixia que l'espai afectat per la central del Vedat del Pany és l'hàbitat de diverses parelles d'àliga cuabarrada, protegides. A més, durant els últims temps, s'ha detectat la presència d'espècies de flora amenaçada i protegida, que les obres posarien en perill, remarquen. És el cas del 'Cistus populifolius', que només es troba a tres municipis catalans –l'Aleixar, l'Artgenetera i Riudecols- així com també poblacions de boix grèvol i el 'Doronicum plantagineum', a l'entorn de l'ermita de Puigcerver.

Unes afectacions, subscriuen, que podrien ser constitutives de delicte ambiental.

Responsabilitats dels ajuntaments

La renovació de l'autorització administrativa, expliquen, va anar seguida de forma gairebé consecutiva, just a l'endemà en el cas de Duesaigües, de la concessió de la llicència d'obres a la promotora Esbrug per iniciar les obres inicials sobre el terreny –desbrossament, obertura de camins, plataformes i altres actuacions per facilitar la instal·lació-. Per això, el GEPEC no descarta tampoc demanar responsabilitats als dos ajuntaments, tant de Duesaigües com Riudecols.

En aquest últim cas, recorden, la central contravé les directrius de protecció que figuren al seu POUM de l'entorn de l'ermita de Puigcerver, on han començat les obres. Consideren que la instal·lació de deu aerogeneradors i les instal·lacions associades –un projecte que, segons entenen, no és independent i forma part de l'ampliació del parc eòlic del Collet dels Feixos i Mas de la Potra proper- malmetria un dels alzinars més ben conservats del Baix Camp i un entorn molt valorat des del punt de vista paisatgístic i cultural per part de la població, que tenen en l'entorn de l'ermita un "espai de repòs, natura i naturalitat".