-
El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, amb el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès i els presidents dels consells comarcals de la Ribera d'Ebre i el Baix Camp, Gemma Carim i Joaquim Calatayud
ACN
El nou impost de les nuclears, impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics, deixarà un 20% de la recaptació a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, uns 12 milions d'euros de recaptació anuals dels 60 milions d'euros que el Govern preveu obtenir amb la nova taxa. El primer fins, corresponent a la recaptació des d'abril de 2017, arribarà al territori a principis de 2018.
Per aquest motiu, el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, s'ha reunit amb els consells comarcals de la Ribera d'Ebre i el Baix Camp i els delegats del govern del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre per constituir un grup de treball que dissenyi i gestioni projectes estratègics on destinar aquesta inversió per millorar la competitivitat del territori. També s'han concretat aspectes del nou reglament de l'impost que s'ha d'aprovar abans de finals d'any.
El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, ha defensat que l'impost sobre les nuclears és una "estratègia" a llarg termini, "justa i necessària per al territori" davant un futur sense centrals i sense els llocs de treball que generen, que calia impulsar de nou, evitant la doble imposició per la qual va ser revocat pel Tribunal Constitucional (TC). A diferència del 2014, el nou impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics ha estat avalat al cent per cent pel Consell de Garanties Estatutàries. "Ens dona la tranquil·litat que l'impost aguantarà qualsevol dictamen del TC i tenim la confiança que pot prosperar en qualsevol dels escenaris possibles", ha defensat Salvadó.
Un mes després de la seva aprovació, el govern de l'estat espanyol no ha demanat la intervenció de l'alt tribunal, tot i que encara hi ha marge per fer-ho ja que disposa de sis mesos. "Si l'Estat té algun dubte sobre alguns dels impostos que aprova el Govern de Catalunya actua de manera immediata, com tenim infinitat d'experiències en els darrers anys, malauradament. Però en aquest cas no hi ha hagut cap moviment i ens dona confiança", ha afegit el secretari d'Hisenda.
Un reglament per a l'impost
Amb aquest escenari, la Secretaria d'Hisenda s'ha posat a treballar amb els consells comarcals i les delegacions del Govern de l'àrea d'influència d'Ascó i Vandellòs, on s'ubiquen les tres centrals nuclears catalanes, per tenir "l'estructura administrativa" necessària per gestionar el 20% dels recursos recaptats amb el nou impost i que es destinaran a operacions d'impuls a l'economia del territori però també a projectes de millora de la seguretat i la prevenció dels riscos nuclears.
Segons els primers càlculs, han augmentat les previsions de recaptació de la nova taxa i pot arribar als 60 milions d'euros anuals, dels quals, 12 milions d'euros recauran, proporcionalment al nombre de plantes atòmiques que s'hi ubiquen, a les comarques del Camp i l'Ebre. "És una xifra molt significativa que cal gestionar de forma estratègica, no des de la lògica de la repartidora per acontentar a l'administració local, sinó impulsant projectes de caràcter estratègic que reactivin en les línies que consensuïn les administracions i que poden donar un impuls econòmic de fons als territoris afectats", ha dit Lluís Salvadó.
La gestió dels diners es reglamentarà. La feina prèvia per fer aquest nou reglament ha començat perquè pugui ser aprovat a finals de 2017, ja que els primers diners de l'impost arribaran a principis de 2018 (els corresponents a la recaptació entre l'1 d'abril i el 31 de desembre d'enguany). També s'ha creat una comissió de treball per començar a debatre i analitzar quin tipus de projectes es poden desenvolupar. Aquest grup mantindrà reunions periòdiques.
Salvadó ha justificat que no es creïn dos unitats de treball, una per a les Terres de l'Ebre i una altra per a Tarragona, ja que era "poc operatiu" i calia impulsar projectes de planificació territorial i de país amb aquests nous recursos. Tot i que es prioritzaran les actuacions als municipis d'influència de les centrals d'Ascó i Vandellòs –uns 10 quilòmetres de radi- , tampoc s'exclouran propostes dels pobles contigus.
