-
Neus Català
ACN
El poble natal de Neus Català, Els Guiamets, al Priorat, ha posat aquest diumenge el punt final a l’any Neus Català, que reconeix la figura d’aquesta supervivent catalana als camps de concentració nazis. Com a cloenda, s’ha inaugurat una escultura que s’anomena ‘Solidaritat’ i que segons la seva autora, Ció Abelló, representa una cadena de mans que vol ser un monument a la lluita i a la solidaritat que permeten travessar murs impossibles. A més, s’ha visionat un vídeo commemoratiu, realitzat per l’Institut Català de les Dones, en què amb vuit minuts, s’homenatja Català mitjançant imatges seves. L’alcalde d’Els Guiamets, Miquel Perelló, ha destacat que Català “no és cap persona extraordinària”, però “ha viscut coses extraordinàries” i les ha viscut pels seus “anhels de justícia social o la lluita contra el feixisme”. A causa del mal temps, Català no ha pogut assistir a la cloenda d’un any ple d’actes que han reconegut la seva figura.
Segons ha explicat Perelló, que ha presidit l’acte, l’escultura són unes “mans entrellaçades” que sorgeixen d’un cep, “buscant complicitat amb el Priorat”. L’escultora ha apuntat que l’obra vol simbolitzar la “solidaritat”. “No és que siguin les mans de la Neus Català, sinó que són mans universals”, ha detallat l’alcalde d’Els Guiamets, que ha dit que quan s’ha inaugurat l’escultura, Abelló ha demanat als assistents que es donessin les mans. Amb tot, Català no ha pogut assistir a l’últim dels actes de l’any commemoratiu a causa del mal temps que ha fet aquest diumenge al municipi i perquè l’acte es feia lluny de la residència on viu. De totes maneres, Perelló ha assegurat que la supervivent catalana als camps de concentració nazis visitarà l’escultura quan el temps millori. A l’acte sí que hi ha participat la directora de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada.
Tot i que s’ha posat punt final a l’any Neus Català, l’alcalde d’Els Guiamets ha assegurat que es continuaran celebrant actes que giraran “al voltant del que ella representa” més que no pas amb la seva figura. “No ho centrarem tant en ella perquè segurament fins i tot ella s’enfadaria si veiés que tot gira al voltant de la seva persona”, ha dit fent broma Perelló, que ha dit que les properes actuacions tractaran els valors que Català ha defensat.
Reconeixements a l'any Neus Català
L’any Neus Català ha comptat amb diversos actes d’homenatge col·lectiu a la supervivent dels camps d’extermini nazi Neus Català impulsat per la Generalitat de Catalunya amb motiu del seu centenari. El programa, coordinat per l’Institut Català de les Dones amb l’objectiu de preservar el llegat de l’activista, divulgar el coneixement i reforçar la idea de les dones com a lluitadores per al pau al món, ha coincidit amb el 70è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de dones de Ravensbrück.
Català va rebre el 9 de març la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazis i la defensa dels drets humans. Altres iniciatives destacades d’aquesta commemoració han estat el lliurament de la Medalla Centenària per part del Departament de Benestar Social i Família, i la presentació d’una adaptació teatral de la biografia de Neus Català “Un cel de plom”, de Carme Martí, en el marc del Festival Grec. També se li va retre homenatge en acte oficial del 70è aniversari de l’alliberament dels camps, que se celebrà a Ravensbrück (Alemanya). Per altra banda, les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya han organitzat xerrades amb l’Amical de Ravensbrück i l’Ajuntament dels Guiaments ha tingut tot l’any un espai dedicat a Neus Català.
La vida de Neus Català
Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets (Priorat). El 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Dos anys més tard va creuar la frontera amb 182 nens orfes. A França, va col·laborar en activitats de la Resistència. L’any 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges. L’any següent va ser deportada a Ravensbrück, a 90 quilòmetres de Berlín, conegut com el camp de les dones perquè entre 1939 i 1945 hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents. Hi van morir més de 92.000 persones. Posteriorment al camp de Flossenburg. Després de 15 mesos, Neus Català va ser alliberada per l’Exèrcit Roig el 8 de maig de 1945. En ser alliberada, va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos actes de reconeixement entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005.
