-
El portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Cooperativa de Cambrils, Dani Pallejà
ACN
La Plataforma d'afectats de la Cooperativa de Cambrils, un cop superat el preconcurs de creditors de l'entitat, ha avançat aquest dimecres que demanarà responsabilitats judicials per la situació a què s'ha arribat. Dani Pallejà, el seu president, ha anunciat que no es limitaran a querellar-se contra els actuals gestors de la cooperativa, sinó que volen "arribar fins al final" i incloure-hi també auditors, la Generalitat de Catalunya –per una supervisió mal feta– o el BBVA –per generar una aparença de solvència que no tenia a la secció de crèdit–. Per dur-la a terme volen documentar-se exhaustivament, i no descarten que el procés sigui llarg i lent. Així mateix, des de la plataforma confien que durant el mes de maig els impositors podran recuperar el 40% dels estalvis que tenen bloquejats a l'entitat, després que el jutge signi l'homologació de l'acord de refinançament.
La plataforma estudiarà i obrirà, després de Setmana Santa, la via judicial, ja sigui mercantil, civil i/o penal, per esclarir quins han estat els responsables que la Cooperativa de Cambrils hagi arribat a la situació actual i la seva secció de crèdit hagi hagut de tancar. Aquesta és una qüestió en què hi ha un "acord bastant generalitzat" dins de la plataforma, ha assegurat el seu president. La seva intenció és presentar una querella "sòlida", preparada amb temps i disposant de tota la documentació possible, i és que la que a hores d'ara ja han presentat alguns socis de la cooperativa "deixa coses en el tinter".
Amb aquesta acció judicial, els afectats esperen que els responsables "paguin", literalment, per allò que hagin fet, de manera que es pugui "facilitar, anticipar o saldar" el deute de la cooperativa amb els impositors afectats, que és de gairebé 20 MEUR, ha recordat Pallejà.
El primer cobrament, al maig
Un cop des de la cooperativa ja s'ha presentat al jutjat mercantil número 1 de Tarragona la sol·licitud d'homologació judicial de l'acord marc de refinançament, segons va informar aquest dimarts la mateixa entitat, la plataforma es troba a l'espera que el jutge la validi. Així, segons els seus càlculs els impositors podrien cobrar el 40% dels diners que tenen bloquejats durant el mes de maig. Cal recordar que el 60% restant està previst que el puguin recuperar a terminis durant els propers setze anys.
Davant d'aquest escenari, Pallejà ha exposat que entre els afectats no hi ha satisfacció, ja que els estalvis que no recuperin ara no estan garantits al 100%, però sí que ha reconegut una "certa tranquil·litat" d'haver superat una fase molt crítica, "la incertesa de saber si aniríem a concurs o no", ha assenyalat.
Crítica a la cooperativa
Ara que ja s'ha deixat enrere el concurs de creditors, el president dels afectats ha posat damunt la taula diverses crítiques per com la cooperativa ha gestionat la situació. D'una banda, ha lamentat la manca de comunicació amb la majoria dels socis, i és que l'entitat només ha mantingut contacte directe amb uns 700 implicats dels 1.500 totals, ha assegurat. D'altra banda, ha denunciat un problema de documentació i de canvis de criteri, a la vegada que ha qualificat de "molt pobres" els intents del consell rector d'aconseguir finançament privat –la majoria dels 13 MEUR que s'han assolit són d'origen públic o semipúblic–.
També ha exposat, visiblement molest, el fet que als diners retinguts dels impositors se'ls aplicarà un interès del 0,5%, mentre que als inversors institucionals se'ls ha garantit entre un 3 i un 5%. "Tot plegat convidava a no signar" l'acord de refinançament, ha etzibat, motiu pel qual ha agraït al miler de socis que van donar conformitat al document –representant el 80% dels diners entrampats– que optessin per la solució "menys dolenta", per evitar el concurs de creditors.
Perspectives de futur
A més d'obrir la via judicial, des de la plataforma reorganitzaran tota la seva activitat, ara que ja s'ha superat el moment més difícil. Dani Pallejà ha indicat que han d'avaluar com incloure els socis en la gestió de la cooperativa, perquè la puguin supervisar. Un factor "essencial", ha dit. Finalment, ha apuntat a mantenir la via institucional. "Ara comença la feina feixuga de veritat", ha alertat, per tal de garantir la viabilitat de la cooperativa almenys fins que els socis recuperin tots els seus diners.
