Els Mossos d’Esquadra reben més de vuit denúncies al mes de persones majors de 65 anys del Camp de Tarragona que pateixen maltractaments a casa seva. Aquests casos, que afecten majoritàriament dones, inclouen violència física, abusos psicològics, desatencions i enganys econòmics per part de les persones que conviuen amb elles, ja siguin familiars o cuidadors. Els vincles emocionals amb els agressors i les limitacions lligades a l’edat fan que només una de cada deu víctimes acabi presentant denúncia, segons l’enquesta de seguretat pública de Catalunya. Per aquest motiu, el treball en xarxa entre els agents socials i la policia és clau per fer aflorar les violències domèstiques que es viuen en silenci, segons subratlla a l’ACN el cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC), el sotsinspector Raül Aguilar.
Durant tot l’any passat, els Mossos d’Esquadra van rebre 103 denúncies per aquest tipus de violència al Camp de Tarragona, una xifra molt similar a la del 2015 -quan se’n van tramitar 107-. D’aquests procediments que afectaven a persones grans, 95 corresponien a violències domèstiques i vuit eren procediments per violència de gènere en l’àmbit de la parella. En un 65% dels casos denunciats l'any passat a Tarragona, les víctimes eren dones.
Segons l’enquesta de seguretat, en el 26% de les ocasions les agressions i els maltractaments els porten a terme els fills, mentre que la resta són obra d’altres familiars -nets, germans o altres persones- que conviuen en el nucli familiar. A més distància s’hi troben les amistats o coneguts i, en menor mesura, els cuidadors professionals.
El maltractament psicològic, en què la víctima és ignorada i menystinguda, és el més freqüent. També destaquen les negligències, on els maltractaments a les persones grans es fan per omissió. No donar-los la medicació, no proporcionar-los una alimentació correcta, no hidratar-los o no cuidar la seva higiene, en són alguns exemples.
Al darrere d’algunes conductes abusives també s’hi amaga una motivació econòmica. Així, s’han donat casos de familiars que es poleixen la pensió o venen joies de la seva gent gran per tal d’obtenir diners. Per últim, la violència física només apareix en una de cada deu situacions de violències domèstiques, aproximadament.
Una realitat oculta: la meitat de casos no es coneixeran mai
Els mossos sostenen que tan sols es denuncien aquells casos més evidents i greus, com ara els que comporten una violència física, per la qual cosa hi ha un gran nombre de persones que pateixen en silenci. De fet, segons l’enquesta de seguretat només una de cada deu víctimes acaben presentant denúncia a la policia; la meitat, mai no ho denunciaran ni ho faran saber als serveis socials o sanitaris.
La relació familiar amb els maltractadors, les limitacions pròpies de l’edat i el fet que els maltractaments es produeixin a casa són factors que hi juguen en contra. “Sempre costa denunciar un familiar, sigui qui sigui, i la gent gran també té por a què es conegui públicament, per vergonya”, assenyala el cap de la URPAC, Raül Aguilar. A més, en les violències filioparentals, sovint els agressors pateixen una malaltia mental o bé tenen una addició, i això pot fer que les víctimes tinguin por a represàlies o que es trobin davant un dilema. “Si al fill l’han de fer fora, on anirà, es pregunten? Són temes que ho compliquen”, reflexiona el sotsinspector dels mossos.
A més, existeix també una “falta de consciència” per part de les víctimes de maltractaments o abusos. “Alguns no saben que no canviar-los de roba o no donar-los la medicació és un maltractament, perquè potser ho associen a agressions més físiques”, relata Aguilar. Alhora, les persones amb problemes de mobilitat i demències són especialment vulnerables perquè ho tenen més difícil per poder comunicar els fets.
Per això, els Mossos d'Esquadra treballen colze a colze amb els actors que entren en contacte amb aquests col·lectius, com ara els serveis de teleassistència, els metges o els serveis socials, per combatre i fer aflorar els maltractaments. La policia recorda que, a més de la comissaria més propera, les víctimes tenen a la seva disposició els telèfons 112 (emergències), 061 (CatSalut Respon), 900 300 500 (d’atenció a persones grans) i 900 900 120 (contra la violència masclista) per denunciar els fets.
Així mateix, el Pla Integral de Seguretat a persones grans (2015-2018) del Departament d’Interior estableix un protocol d’actuació per detectar possibles violències domèstiques. En aquest cas, les patrulles de seguretat ciutadana de la policia catalana analitzen els antecedents violents que pot haver-hi a la família, les condicions de l’habitatge i l’estat en què es troba la persona gran -on dorm, si té por o si presenta blaus i rascades, entre d’altres- i, si cal, donen l’alarma.
Consells de seguretat
Al costat dels maltractaments, els Mossos d'Esquadra també posen èmfasi en donar consells de seguretat a les persones grans per evitar que puguin ser víctimes de robatoris, furts o estafes, ja que se les considera un col·lectiu vulnerable. No obrir la porta a persones desconegudes, estar alerta a possibles enganys -com ara les abraçades de desconeguts o els falsos revisors del gas- i procurar anar al caixer en companyia, són les principals recomanacions de la policia.
L’any passat, les Oficines de Relacions a la Comunitat i Oficines de Proximitat dels Mossos d’Esquadra al Camp de Tarragona van portar a terme 160 reunions en l’àmbit de la gent gran i van fer xerrades sobre consells de seguretat a més de 700 persones majors de 65 anys del territori.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics