'Em fan sentir invisible'

Les aturades majors de 45 anys a Tarragona es van incrementar un 59% en l'última dècada, i ja són el 52% de les dones que ara busquen feina en aquesta franja d'edat. Són algunes de les dades derivades d'un informe impulsat per la Fundació Adecco, i que posa l'accent en les professionals que, "per les seves circumstàncies personals o socials, veuen incrementades les seves dificultats d'accés al mercat laboral, tot exposant-se més directament la pobresa i a l'exclusió social".

Les xifres oficials dels últims anys, recollides a l'estudi, posen de relleu que independentment de la situació de risc d'exclusió a la qual s'enfrontin les dones, l'edat d'aquestes sol ser el denominador comú. Per tot plegat, els elaboradors del document alerten que "en una societat cada cop més vella, cal estimular la plena inclusió dels sèniors". "Fa temps que busco feina. Del que faci falta. Però a la meva edat em fan sentir invisible", lamenta la M.P., cambrilenca aturada de llarga durada. 

La situació laboral de les majors de 45 anys a la demarcació

A la demarcació de Tarragona, i amb un índex d'envelliment del 112% (es comptabilitzen 112 majors de 64 anys per cada 100 menors de 16), "estimular la participació de l'anomenada 'força laboral sènior' esdevé fonamental", s'assenyala a l'estudi. Si bé el 2019 es va tancar amb xifres positives per a la desocupació femenina a Tarragona, amb un 1,6% d'aturades menys que al 2018, el cas que les dones sense feina més grans de 45 s'han mantingut fora d'aquesta tendència a la baixa, s'apunta des de la Fundació Adecco (el percentatge va créixer un 1,1% a la seva franja d'edat). L'informe va més enllà i assenyala que, si les xifres s'analitzen "amb perspectiva" i ens remuntem a fa una dècada, les dones de 45 anys en endavant que llavors buscaven feina eren el 33%; ara, però, són el 52%. 

"La crisi a casa es va notar, i per això vaig començar a buscar feina", recorda la M.P. Amb dues criatures, el sou de la seva parella "no era suficient" per tirar endavant. Havia treballat de més jove, però un cop va arribar la canalla va deixar la feina per centrar-se en pujar-la. "Va ser una decisió meva. El sou d'ell era prou, però ara fa molt que patim per arribar a final de mes", precisa. Després d'una recerca exhaustiva al mercat, de cursos per adaptar-se a les novetats al seu sector (vendes i màrqueting) i de "picar a moltes portes", no se'n surt. "En moltes entrevistes ni se n'amaguen. Se'ls veu a la cara, que em troben vella", exposa dolguda. 

La L.H., també de Cambrils, era en actiu fins l'any 2013, quan la van acomiadar. I des de llavors no ha pogut recuperar la feina. El seu és un dels casos reflectits a l'estudi de la Fundaió Adecco, on es fa constar la problemàtica de les dones "que han quedat excloses del mercat" tot i haver-ne format part anys enrere. La L.H. s'ha posat a buscar feina a través de l'atur, si bé denuncia que "pel que he comprovat, el mercat ens discrimina per sexe i per edat". "Crec que pel fet de ser dona i de tenir l'edat que tinc, em costa més que a un home accedir a un lloc de treball", revela. 

Les empreses 'han de canviar el xip'

Cal destacar, a banda, un altre dels factors que a l'estudi argumenten la situació de les dones 'sèniors' al món laboral. "En una societat en màxims històrics d'envelliment, cada vegada es comptabilitzen més dones en la franja d'edat superior als 45 anys", s'hi detalla. En conseqüència, i per una qüestió demogràfica, resulta "lògic" que cada vegada tinguin més pes sobre el total d'actius que busquen feina. A la demarcació de Tarragona, tal i com revela l'informe, l'índex ja arriba el 112% (és a dir, 112 més grans de 64 anys per cada 100 menors de 16, pel 93% de 2009). En aquesta línia, i encara des de la Fundació Addeco, el seu director general, Francisco Mesonero, aposta per "reformular" les polítiques actives d'ocupació per "ajustar" les competències de les treballadores majors de 45 anys a les demandes de les empreses. 

"Si són polítiques efectives, potser sí que podrien resultar útils perquè moltes dones de la meva edat i en la meva situació trobin feina. Però el problema va més enllà. Trobo que és una qüestió de canviar al xip en moltes jerarquies empresarials", analitza la M.P. La L.H. s'expressa de la mateixa manera. "Podem fer la mateixa feina, i la podem fer igual de bé o millor que qualsevol altre. Es tracta de creure-hi, des de les empreses, no pas de fer-ho veure", conclou.