Terror a plena llum del dia

Donat a conèixer ara fa un any amb la perturbadora 'Hereditary', Ari Aster ha estrenat el seu segon film com a director, 'Midsommar'. Tot i les diferents temàtiques que s'aborden en una i altra pel·lícula, el cert és que el realitzador sembla voler construir un univers en què la família (i el dolor que pot generar) és un dels pilars principals. En aquesta ocasió, el cineasta sembla fins i tot voler anar més enllà per reinterpretar no només el valor del lligam entre pares, fills i germans, sinó fins i tot desmuntar les relacions de parella, tot convertint-les en un infern. Una lectura simple de la història, de fet, passa per establir 'Midsommar' com la crònica d'un nuviatge que agonitza. 

La plàstica i la posada en escena d'Aster segueixen sent un altre dels grans reclams de la seva obra. Els detractors poden acusar-lo de subratllar tots i cadascun dels efectes per evidenciar-ne la grandesa, és cert, però en temps en què la identitat dels cineastes sembla més sotmesa que mai als patrons de la indústria, és un gaudi per als sentits que 'Midsommar' aposti per un llenguatge allunyat de segons quins estereotips.

És el ritme, són els plans llargs, llarguíssims, que evoquen directament l'herència de Kubrick o Polanski en la seva mirada, que hipnotizen i submergeixen l'espectador en un viatge emocional tan peculiar com el que fa Dani, la seva protagonista. 

A banda, Aster ha volgut planificar la seva història de terror a plena llum del dia, en un bell entorn natural, per desmuntar la crisi d'una jove parella. En certa manera, 'Midsommar' planteja les etapes que tot viatge té, al costat d'algú. 

La descoberta, la consolidació, la distància, la separació i el renaixement personal de qui se sent traït. Tot plegat s'articula a través d'una evolució narrativa imprevisible, a foc lent però sacsejada amb elements i imatges d'una brutal violència. Pot ser terror 'hipster', sí, però ningú pot negar a Aster la seva condició de cineasta refrescant en un gènere que sovint necessita posar-se a prova per seguir sorprenent més enllà dels simples ensurts.