L'alcalde de Castellvell del Camp, Josep Manel Sabaté, comparteix en aquesta entrevista a Reusdigital.cat alguns del projectes i inversions que centraran aquest mandat. La instal·lació de càmeres lectores de matrícules, la millora del sistema de recollida d'escombraries, la connexió de la xarxa de la biblioteca a la xarxa de lectura de Catalunya, els pressupostos participatius, l'obertura del refugi de la Guerra Civil i del centre d'interpretació o el disseny de la futura 'Àgora Cultural,' que acollirà el teatre auditori i el centre d'entitats, són alguns dels projectes destacats.
Alhora de fer balanç, tot i les dificultats per la pandèmia, Sabaté es mostra satisfet del treball fet per l'equip de govern (ERC- Ara Castellvell) en aquests prop de dos anys de legislatura i anuncia que es presentarà a la reelecció com a alcalde.
Quin balanç fa del treball fet fins ara per l’equip de govern? Quins projectes queden pendents?
Penso que fins ara ha estat prou bo, tot i la frenada que hem patit a causa de la covid-19. Un dels projectes que teníem previstos més importants, com era la retirada de les contribucions especials, l'hem pogut du a terme. Hem retirat les contribucions que s'havien de pagar per les obres del centre del casc urbà. Ara començarem a fer pressupostos participatius i el que ens queda pendent són inversions. Entre les destacades, hi ha previst obrir el refugi de la Guerra Civil amb un centre d'interpretació per a visitants i, més endavant -a la pròxima legislatura- un centre cultural que aculli en un mateix lloc totes les entitats del poble i que estarà vinculat al nou teatre auditori.
D'aquests projectes, n'hi ha algun finançat pel PAM de la Diputació de Tarragona?
Sí, el Pla d'Acció Municipal (PAM) l'hem anat desglossant en petites coses que afecten a totes les urbanitzacions. També inclou el museu (centre d'interpretació) i el refugi.
Què cal fer per poder obrir i recuperar el refugi de Castellvell del Camp?
En els propers mesos treballarem en la porta del refugi per poder obrir-la en un futur i que permeti alhora adequar tot l'interior perquè pugui ser visitable. Si tot va bé, al final d'aquest mandat, a meitats del 2023, creiem que ja es podria visitar.
Pensa tornar a presentar-se com a alcalde?
Sí. La idea és tornar-me a presentar i, si la gent ho vol, tornar a guanyar, si estan contents amb el que haguem fet en aquests quatre anys. Jo estic molt content del treball “brutal” fet per l'equip de govern, tant d'ERC com dels nostres socis de govern (Ara Castellvell), amb els qui tenim una relació de col·laboració molt bona que ens permet treballar amb tranquil·litat i amb confiança. És com si hi haguessin molts “Messi's” en un mateix equip (somriu....). És tot un luxe treballar amb la gent que tenim actualment a l'equip de govern.
Com ha afectat la pandèmia a Castellvell del Camp? Quins sectors ho han notat més?
El que és una afectació directa no l'hem tingut perquè hi ha molta gent que viu aquí però treballa a Reus, per tant, a Castellvell no s'han perdut llocs de treball. El que sí hem fet és donar suport al comerç amb una campanya de Nadal perquè la gent comprés aquí directament i no anés a comprar a fora. Vam fer un sorteig perquè la gent es gastés aquí uns diners en compres, amb una ajuda indirecta. També col·locarem uns cartells que senyalitzen tots els locals que hi ha al poble per poder comprar i que es poden identificar amb un codi QR.
En matèria d'ocupació s'ha fet alguna actuació?
Pel que fa a l'Ajuntament, hem creat un lloc de treball a la brigada i en crearem un altre per a la biblioteca. És una manera de donar feina i un millor servei a la gent del municipi. I a través del Consell Comarcal del Baix Camp també hi ha plans d'ocupació, que permeten que els veïns i veïnes s'hi apuntin. D'aquí dos o tres mesos tindrem un pla d'ocupació, de 4 o 5 persones, que faran tasques de neteja, jardineria...
A Castellvell també hi ha professionals que fan teletreball i, més encara, en època de pandèmia. Una de les claus per poder exercir en condicions és disposar de xarxa de fibra òptica. Com es troba el desplegament?
Vam estar-hi treballant des de l'inici del mandat. Vam haver de pressionar molt a les companyies que operen a cada zona perquè tenien previst el desplegament però no s'acabava de fer. Per això també vam accelerar els permisos d'autorització d'obres. I en tant sols una setmana vam donar un permís perquè fiquessin un pal de telecomunicacions. El desplegament està completat tant al nucli antic com a les urbanitzacions i ara faltaria algun punt o vivenda molt apartada per acabar de fer-hi arribar la fibra.
Els robatoris patits durant l'últim any al municipi van encendre les alarmes entre la població. Des de l'Ajuntament quines mesures s'han pres per millorar la seguretat ciutadana?
Coincidint amb l'inici de la legislatura, als primers quinze dies van haver més d'una dotzena de robatoris o intents de robatoris al centre del casc antic. Vam iniciar els preparatius per posar càmeres normals, però, com que no tenim policia municipal ni cap cos que pogués controlar les imatges, Interior no ens va deixar col·locar-les. Al mateix temps, els Mossos d'Esquadra ens van proposar com a alternativa poder ficar lectors de matrícules. Nosaltres vam considerar que, d'entrada, és una mesura dissuasòria ja que es pot localitzar qualsevol vehicle i, davant d'una investigació, augmentaria fins al 70% l'eficàcia per trobar la persona responsable d'un delicte. De moment, ja s'ha posat el cablejat i en aquests moments ja estem preparant la licitació per escollir l'empresa que vingui a col·locar les càmeres. Calculem que, cap a meitats d'estiu, podríem tenir les càmeres instal·lades. És una cosa que ens corre pressa. El cost de la inversió en aquestes càmeres serà d'uns 95.000 euros. Al mateix temps, aquest estiu abordarem la problemàtica que hem tingut els últims anys a Santa Anna, amb aldarulls i “botellons”. L'any passat vam posar un vigilant quatre hores a la nit durant un mes i el veïnat va poder descansar. Si aquest any ens toca fer el mateix, ho tornarem a fer. En el cas de les urbanitzacions, seria molt més car tenir un vigilant a cada urbanització i, per això, hem apostat més per les càmeres.
També s'han produït altres pràctiques incíviques com ara brossa dipositada fora dels contenidors. Deixant a banda això, és millorable el servei de recollida d'escombraries?
El servei de recollida d'escombraries el gestiona Secomsa. L'empresa comarcal va canviar el sistema antic per un que funciona a través de GPS, que permet veure com es troba la capacitat de cada contenidor, i van haver d'adaptar-se durant un temps. Actualment, jo puntuaria el servei de recollida amb un 7-8 sobre 10, amb un notable, perquè funciona bé. El problema que ens trobem és que hi ha gent que no recicla bé. Per exemple, quan agafen capses de cartró senceres i tapen la boca del contenidor, això provoca que moltes persones ja no obrin el contenidor i ho deixin tot a fora. Fins i tot, a vegades hi ha gent que aboca furgonetes senceres de residus i encara es veu més. Actualment als matins passa una camioneta de la brigada per recollir tots els residus que es troben fora dels contenidors i més o menys es va mantenint tot el dia net.
Els veïns de la Urbanització El Pinar de Reus segueixen reclamant el soterrament de les torres d’alta tensió. Castellvell alberga un parell d’aquestes torres i sembla que el projecte està avançat. En quin estat es troba?
La intenció és de soterrar les dues torres que ens toquen alhora. El projecte s'ha reobert i estem preparats per al dia que s'hagin de soterrar, ja que disposem dels diners per fer-ho. Aquesta gent ja fa més de 40 anys que estan lluitant per això i creiem que la part que ens toca a nosaltres està llesta. També estem coordinats amb Urbanisme de l'Ajuntament de Reus perquè també faci la seva aportació i es pugui fer tot al mateix temps.
Després de tants anys, podem posar-hi data?
Està tot molt avançat però tot depèn de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i del Departament d'Economia, a més dels dos ajuntaments. Hem de tenir en compte que ara entra un Govern nou a la Generalitat. Pensem que hi haurà una bona entesa, però entre el 2012 i el 2020 es van soterrar torres d'altres indrets de Catalunya, però aquí a la zona del Pinar encara no. El mes d'abril del 2020, ja en plena pandèmia, vam tenir una reunió telemàtica amb el secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Albert Castellanos, d'on va sortir el compromís d'incloure el soterrament de les torres en el nou pla de sostenibilitat (antic Pla de l'Energia i Canvi Climàtic). S'ha de fer un projecte nou i pressupostar-lo. Per tant, dins d'aquesta legislatura hauria d'estar solucionat.
Castellvell té un ric teixit cultural i un bon nombre d'entitats. Quines són les necessitats que té el municipi en aquest àmbit?
La nostra idea és poder ajuntar totes les associacions -de gent gran o de gent jove- en un mateix lloc, i al mateix equipament on es s'alçarà el futur teatre auditori. L'espai estaria preparat perquè totes les entitats poguessin fer ús de l'auditori o de les altres dependències. Ja tenim uns terrenys mirats per tirar-ho endavant, però el procés serà lent perquè primer s'ha de comprar el terreny i després has de fer servir PAM's per poder-ho anar desenvolupant. Suposo que abans d'acabar el mandat podrem ficar la primera pedra per poder tenir el nou equipament d'aquí quatre o cinc anys. Serà l'”Àgora cultural” que englobarà tot el teixit cultural de Castellvell, però que també pot incloure una escola de teatre o de música.
Mentre no existeixi aquest equipament, heu trobat alguna solució provisional per a la manca d'espais d'algunes entitats?
Ara ja estem adaptant l'edifici del Centre de Dia al carrer de Pompeu Fabra, al costat del casal d'avis, en una mena de Casal d'entitats. D'aquesta manera, entitats que no tenien lloc on reunir-se, ja es concentrarien en aquest espai. De forma transitòria, aquelles entitats que no tenen local propi podran fer ús del Centre de Dia com a local d'entitats. L'espai funcionarà de manera automatitzada, s'hi accedirà amb una targeta i es podrà reservar la sala per telèfon o electrònicament. De fet, aquest sistema també l'aplicarem a la pista o altres equipaments, que es podran utilitzar a través del mòbil i això també permet un millor control. Esperem que cap a l'estiu el casal ja estigui habilitat, tot desitjant que millori la situació de la pandèmia.
Com s'ha dit abans, un dels projectes que esdevindrà un reclam turístic per a Castellvell serà el refugi i el Centre d'Interpretació. Com serà?
Castellvell del Camp ha de ser atractiu i un centre de referència cultural. Hem de tenir present que els caps de setmana passen per Castellvell entre 2.000 i 3.000 persones que van a caminar i els dies de cada dia poden arribar a ser unes 500. I hem ser ser capaços que aquesta gent també ens vegi com un atractiu cultural. La descoberta del refugi, el juny del 2019, va ser molt important. Quan vam entrar a governar, vam localitzar amb els tècnics i entesos la zona i el punt on se sabia que hi havia el refugi de la Guerra Civil. Aquest refugi té un recorregut de més de 80 metres. Una de les dues portes del refugi estava situada on actualment hi ha la perruqueria propera al Casal d'Avis. El primer tram estava enrajolat i el segon encara no s'havia arribat a enrajolar perquè ja s'havia acabat la guerra. La segona porta, que serà la d'accés al públic, estarà ubicada on hi ha el pati del Centre de Dia (carrer de Pompeu Fabra) i, a partir d'allí, es baixarà i es podran recuperar els trams que estan malmesos fins arribar a la que no és tan accessible pel públic, que és la que tenim davant del consultori. Però davant d'aquesta porta no accessible hi ha Cal Baranxó, - que primer va allotjar la biblioteca – que es convertiria en el museu o centre d'interpretació històrica, cultural i antropològica de Castellvell.
Hi ha novetats a la biblioteca?
La principal novetat és que la biblioteca de Castellvell, que actualment es troba situada a l'Ateneu, entrarà a formar part de la xarxa de lectura pública de Catalunya, ja que encara no ho estava.
Sovint s'acostuma a diferenciar entre el nucli de Castellvell i les urbanitzacions. Com es treballa des de l'equip de govern per aproximar aquestes dues realitats?
En realitat no ens agrada parlar d'urbanitzacions i de nucli. La idea nostra és que la gent no se senti exclosa pel fet de viure en una zona o altre del municipi i que vegi que es governa per a tot el poble, no només per al centre. Tot és poble. El que passa és que en algunes zones hi havia gent descontenta per manca d'actuacions. El que estem procurant és que tothom rebi el benefici de totes les accions. Una mostra d'això és que destinarem una bona part del romanent de tresoreria de l'any passat per a fer molta inversió a tot el poble, especialment per donar feina i, al mateix temps, donar millores a la població.
La proximitat amb Reus, com afecta la personalitat del poble?
Hem de tenir en compte que estem a tocar de Reus. Molta gent de Reus va vindre a viure aquí i tenen la mentalitat que el poble és com si fos una extensió de Reus. Se'n van a fer les festes allà i no participen tant de les coses d'aquí. De totes maneres, també t'he de dir que l'elevat nombre d'entitats que tenim aquí és, en part, ve motivat per gent de Reus que han tingut iniciativa. En total, a Castellvell hi ha una quinzena d'associacions, que són moltes per un poble petit. A nivell cultural sempre s'ha dit que, estan massa prop de Reus, la gent de Castellvell no calia que féssim coses aquí perquè la gent ja anava a Reus. Doncs, girem el mitjó: Com que estem tan a prop de Reus, si nosaltres generem una aposta cultural, acabarem sent un referent perquè Castellvell és un lloc atractiu i, a més, pot ser referent cultural de la gent de Reus que puja. Per exemple, aquest estiu es van poder fer uns festivals de música, als quals hi va assistir molta gent de Reus i també del Baix Camp i del Camp de Tarragona. La idea de Castellvell és ser referent, no únicament de vindre a caminar, no únicament de vindre a viure-hi -que s'hi viu molt bé-, sinó també esdevindre un referent cultural. Estar al costat de Reus ha de ser una oportunitat, no al contrari.
Castellvell del Camp segueix creixent? Considera positiu aquest creixement demogràfic?
Sí, no és un creixement molt exagerat però estem creixent. Amb els habitatges nous que s'estan acabant de fer s'incrementarà una mica el nombre d'habitants, que actualment supera els 2.860. Aquest creixement és positiu ja que, a més, ens permet recuperar zones verdes.
