Judit Giró: 'Creiem que tindrem el poble ple, per Setmana Santa'

L'alcaldessa de Capafonts, Judit Giró, fa balanç de la gestió de la pandèmia en aquesta vila del Baix Camp a les portes dels dies festius d'una Setmana Santa vista amb "esperança" de cara a la rebuda de visitants de proximitat. "Des de l'obertura de tot el territori, s'ha notat. Hi ha hagut més moviment de cotxes, i més gent al bar", subratlla. 

Veuen més forasters, al poble, últimament?

Sí, n'estem veient més. Del confinament municipal al comarcal ja vam notar un gran canvi. Després de tot, el Baix Camp és atractiu perquè hi tenim platja i muntanya, i d'opcions n'hi ha moltes. Des de l'obertura de tot el territori, s'ha notat encara més. Hi ha hagut més moviment de cotxes, i més gent al bar.

Quines previsions tenen a Capafonts, de cara a la Setmana Santa?

Creiem que tindrem el poble ple, per Setmana Santa. Hi ha molta gent que aquí hi té la seva segona residència i que no ha pogut venir en mesos per les restriccions. De fet, alguns ja han vingut després de les nevades, bàsicament per revisar casa seva. A banda, crec que tindrem una molt bona ocupació dels allotjaments rurals. Tradicionalment és el que vivim per Setmana Santa, i em penso que potser arribem a tenir més gent que no pas per la festa major, a l'estiu, perquè llavors la gent es diversifica més. A més, molta gent del territori potser no se n'anirà lluny, aquests dies, i tenint Capafonts a tocar faran cap aquí. 

Com els han viscut, els allotjaments, els temps de restriccions més dures?

La sort que tenim, si se'n pot dir així, és que no tenim ningú que tingui en l'allotjament el seu modus vivendi. La gent que té un allotjament rural té altres feines, fa altres coses. En el cas del bar ha estat diferent, clar. Ens va amoïnar i n'hem estat molt pendents, perquè la gent que el porta en viu. Durant el confinament domiciliari, ja fa un any, o més recentment amb el confinament municipal, els allotjaments ho han notat, evidentment. De seguida que s'han relaxat les restriccions, però, fins i tot amb el confinament comarcal, de gent ja n'han rebut. 

I pel que fa a la casa de colònies?

En aquest cas sí que hem patit una mica. L'octubre passat van intentar obrir i fer el servei de menjador el cap de setmana, i justament es van trobar que ens van tornar a tancar. Ens consta que tothom té reserves, però, i més de cara a la primavera. Si el temps acompanya, i sempre amb prudència, creiem que podem tenir una bona temporada. 

Pateixen pas, per un possible excés de relaxació del compliment de les mesures per part dels visitants?

No és ben bé això. Parlo més aviat de l'entorn natural, i del riu. L'estiu passat ja ens vam trobar que va venir moltíssima gent i aquesta és una situació que no es pot controlar ni gestionar com voldríem. L'únic que podem fer és tancar el camí al trànsit rodat, que ja ho fem, però igualment es pot passar a peu i tombar pel bosc. El que no podem fer, lògicament, és impedir que la gent passegi per l'entorn natural que tenim, perquè és de tothom. Ens preocupa, això sí, que per Setmana Santa es massifiqui la muntanya. Volem que la gent vingui a Capafonts, i que el bar, la botiga i els allotjaments es guanyin la vida, però ens cal trobar l'equilibri entre això i el control de l'entorn. 

Trobar algú que es fes càrrec del Grèvol (el bar del poble) va costar. I justament de seguida que s'hi va posar, es va decretar l'estat d'alarma i el confinament a casa. 

Sí. En el cas del Grèvol, la seva gestió s'ha fet a través d'una licitació municipal. Va ser dur, perquè just van arrencar van haver de tancar. Des de l'Ajuntament vam decidir deixar-los de cobrar el cànon mensual perquè no tenien activitat. No el van pagar des de la segona meitat de març fins a la segona meitat del juny. A l'estiu, que van poder treballar més o menys bé, sí que el van pagar. A posteriori, a l'octubre, amb el nou tancament, vam fer un altre decret per establir que no els cobraríem res fins que la situació es normalitzés una mica. I això va ser, doncs, des de l'octubre fins al passat febrer. Penseu que quan el confinament era municipal, al bar hi podien anar tan sols uns quants veïns, a esmorzar i a dinar. El nostre és un ajuntament petit, amb un pressupost petit, i hem fet el que s'ha pogut per donar-los suport. 

Quina atenció han pogut donar als veïns més vulerables durant la pandèmia?

Aquells tres mesos es van organitzar rondes pel poble, i una roda de trucades als veïns per saber com estaven, i si els calia res. En alguns casos se'ls portava la compra a casa, o se'ls contactava més sovint si es tractava de gent gran. Després de Nadal, i amb la nevada, també vam fer una crida per tal que tothom que necessités ajuda la tingués, fos el subministrament de butà, o qualsevol altra cosa. En resum, es va fer un seguiment de les persones grans que viuen soles, fins que les famílies van poder tornar a pujar. La sort que tenim a Capafonts, a banda, és que tenim molt bon veïnat. La gent es fa costat, es dona suport i ajuda. 

Van comptar amb una subvenció per poder obrir la nova botiga del poble.

Sí, per construir l'edifici. La covid, però, ha dificultat les obres. S'han hagut de licitar en diverses ocasions, l'edifici és llest i a punt d'obrir. Fins ara, els responsables s'han estat a l'oficina de turisme, i ara s'ultimen els preparatius de la nova botiga. També tindrà una zona de taules, perquè a l'estiu serà la guingueta de la piscina. Els caps de setmana, i com que té una terrassa molt maca i ben orientada, també podrà servir àpats. En tot cas, ja ho acabarem de trobar. 

La seva situació deu haver diferit una mica del Grèvol.

Sí, perquè en aquest cas sí que ha anat obrint. Obren dijous i divendres, i el cap de setmana. El servei l'han pogut prestar amb certa normalitat. Esperem que ara que l'edifici està enllestit puguin millorar el seu servei. 

Per les particularitats dels pobles petits, i pel que expliqueu, la gestió dels mesos de la pandèmia no deu haver estat pas senzilla. 

No pas. A més, les restriccions han estat iguals per a tothom, sense tenir en compte precisament les particularitats a les quals us referiu. Les restriccions han estat les mateixes per a Capafonts que per a Barcelona. No s'ha tingut en compte la singularitat dels municipis petits, i aquesta és una qüestió que compartim amb l'Associació de micropobles, de la qual formem part. Fa l'efecte que la gestió no s'ha fet tenint en compte el món rural. Viure a Barcelona no és pas el mateix que viure a Capafonts, a Prades o a La Febró. Penseu que a mitja tarda, que ja es feia fosc, on havien d'anar els veïns, si feia fred i el bar era tancat? Hi ha hagut veïns, lògicament, als quals segons quines coses els ha costat d'entendre. Ens deien 'però per què no podem fer això o allò, si aquí som quatre gats?', i s'ha hagut de lluitar contra aquestes actituds, per responsabilitat. Per tot plegat, de vegades hem sentit certa soledat, per part de les autoritats. Malgrat tot, ens n'hem sortit prou bé. Possiblement hi ha coses que com a Ajuntament hauríem pogut fer millor, sí, però tot el que hem fet ho hem fet pel bé del veïnat.