Divendres, 29 de Novembre de 2024

La defensa de l'acusat de matar la caixera del Banc Santander de Cambrils afirma que és innocent

La lletrada de Manuel Amancio Álvarez, àlies El Bravo, demana la nul·litat de les escoltes telefòniques

28 de Maig de 2015, per ACN
  • L'acusat de matar la caixera del Banc Santander de Cambrils, Manuel Amancio Álvarez, àlies 'Bravo'

    ACN

Després de gairebé cinc anys, aquest dijous s'ha assegut al banc dels acusats de l'Audiència de Tarragona Manuel Amancio Álvarez, l'únic processat per la mort de la jove rapitenca de 25 anys Estela Calduch. Aquest dijous, en l'inici de la vista oral, s'han debatut les qüestions prèvies, amb tot el protagonisme per a les intervencions telefòniques efectuades tant sobre el telèfon mòbil de l'acusat, com a l'interior del seu vehicle, on la policia hi va instal·lar un sistema de gravació. 

En els compassos inicials del judici, l'advocada de Manuel Amancio Álvarez, Mireia Costas, ha afirmat que, l'únic motiu que va esgrimir el jutjat d'instrucció número 3 de Reus a l'hora d'autoritzar les escoltes, va ser la similitud física entre l'acusat i un dels atracadors que apareixien a les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat de la sucursal bancària del carrer Roger de Llúria de Cambrils i a qui la policia va batejar com 'Bravo'.

Segons la lletrada, amb les dues fotografies que la policia va aportar de l'acusat i un fotograma extret de la gravació de l'atracament, "el jutge instructor difícilment va poder contrastar i controlar que existia una similitud física que fos tan importantíssima com per autoritzar la ingerència al dret fonamental del secret de les comunicacions".

Així, l'advocada de la defensa ha argumentat que el Tribunal Suprem ha rebutjat en diverses ocasions que s'intervinguin les converses telefòniques "només per intentar dissipar els dubtes dels investigadors, sinó que només pot intervenir-se quan la sospita sigui real i es basi en fets objectius acreditats".

L'advocada ha conclòs que la intervenció telefònica és "un mitjà excepcional" i que, en aquest cas, no s'havien esgotat totes les investigacions i es va vulnerar el dret a la intimitat del seu client. A més, també ha apuntat "una manca de control judicial" de les gravacions i de "manca de rigor" per part de la policia amb la voluntat "d'adornar" els seus arguments perquè el magistrat accedís a la intervenció telefònica.

Per la seva banda, la fiscalia ha mantingut, en base a una extensa argumentació jurídica, la validesa de les intervencions telefòniques. En la mateixa línia, les acusacions particulars de la família de la víctima i del Banc Santander, han rebutjat la nul·litat i han defensat "l'escrupolositat" de la investigació realitzada. Està previst que la sala resolgui la qüestió en les pròximes hores i que es comuniqui dilluns, quan està previst que es reprengui el judici amb la declaració d'agents policials.

D'altra banda, totes les parts han acceptat que l'acusat declari en última instància, a priori el 10 de juny, després de la pràctica de la resta de proves testificals, amb prop d'un centenar de testimonis, entre policies, pèrits i testimonis. Així mateix, s'ha autoritzat que una de les treballadores de l'oficina bancària declari a través de videoconferència perquè està embarassada, mentre que l'altra treballadora compareixerà a la sala de vistes.

Un tret fatídic a través de la safata de seguretat

Els fets es remunten al 25 d'octubre de 2010. Sobre les 8:40 hores, Manuel Amancio A.V., àlies El Bravo, juntament amb una altra segona persona que no ha resultat identificada, es van dirigir a l'oficina 1574 de l'entitat bancària Banc de Santander situada al número 6 del carrer Roger de Llúria de Cambrils.

Cap a les 8:44 hores, els dos individus van accedir a l'interior de l'oficina bancària. A fi d'evitar ser identificats, portaven parcialment coberts i modificats els seus rostres. Segons es va desprendre de les gravacions de les càmeres de seguretat, l'acusat duia una perruca i barba negra, a més d'una jaqueta fosca i una bandolera, i el segon individu vestia una gorra de beisbol, un bigoti postís i unes ulleres. Un cop van accedir a l'interior de l'entitat, el processat es va dirigir cap a la zona de caixa on es trobava la víctima, Estela Calduch, mentre que el segon home va romandre en actitud vigilant a l'interior de l'oficina.

Seguidament, l'acusat va treure una arma de foc, la va introduir a la safata metàl·lica existent a la part inferior del vidre de seguretat -destinada a l'intercanvi de diners o documents entre el client i el caixer-, al mateix temps que va intimidar la víctima exigint-li el lliurament de diners. És en aquell moment quan, segons la fiscalia, l'acusat "amb la intenció d'atemptar contra la vida d'Estela Calduch o essent conscient que amb la seva acció podia causar-li la mort", va disparar un revòlver arribant a ferir la víctima a l'alçada del coll, la qual va morir dessagnada.

Un cop produïda la detonació, l'acusat es va dirigir cap a la sotsdirectora de l'oficina, la qual, juntament amb la directora, havien sortit del despatx on es trobaven, exigint-li que obrís la porta. Finalment, però, els dos atracadors van fugir de l'entitat bancària cap a les 8:45 hores sense que arribessin a apoderar-se de cap botí. El 29 de març de 2011, l'acusat va ser detingut juntament amb uns altres quatre atracadors a Cantàbria i el País Basc.

Manuel Amancio A.V. es va trobar en situació de presó provisional comunicada i sense fiança des de l'1 d'abril d'aquell any i fins el 30 d'abril de 2013. Els retards en la instrucció dels jutjats de Reus van fer que l'Audiència de Tarragona revoqués la presó preventiva. Aleshores, el tribunal va dictaminar que el processat havia de presentar-se cada dia als jutjats, que se li retiraria el passaport i que no podria abandonar l'Estat sense l'autorització expressa del jutge.

Per tots aquests fets, la fiscalia i l'acusació particular sol·liciten una pena de 20 anys de presó per un delicte d'assassinat, de tres anys pel robatori amb intimidació i de dos anys més per la tinença il·lícita d'armes. En concepte de responsabilitat civil, demanen que indemnitzi els pares de la víctima amb 400.000 euros i a cadascuna de les dues germanes amb 200.000 euros. També reclamen indemnitzar a la directora i la sotsdirectora de l'oficina per les lesions psíquiques que van patir arran dels fets amb 3.430 i 5.700 euros, respectivament.

El judici, que se celebra a la Secció Segona de l'Audiència de Tarragona, està previst que s'allargui fins el 12 de juny.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics