Dimarts, 03 de Setembre de 2024
Investigadors de la URV apunten que les successives reformes educatives poden acabar generant malestar i actituds més distants a la feina
Alumnes de quart de primària atenent a les explicacions del professor a l'escola Marta Mata del Vendrell
ACN
Que el clima psicosocial -principalment la percepció de desorganització- i la personalitat influeixen en la síndrome del professor "cremat" és el resultat principal del treball que han dut a terme els investigadors Ivette Espinoza-Díaz, Jordi Tous-Pallarès i Andreu Vigil-Colet, del CRAMC del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili. La recerca avalua les relacions d'aquests factors amb la síndrome de l'esgotament professional i, el que per ells és més important, els ha permès establir models que permeten la prevenció d'aquesta síndrome en entorns docents.
Per fer l'estudi, han avaluat quina és la relació de la percepció del clima psicosocial -que valora el contingut del treball, les relacions personals i les relacions de rol- i la seva personalitat, amb la síndrome de l'esgotament professional de 386 docents d'educació infantil, primària i secundària de les comarques de Tarragona. Ho han fet a través d'uns models de formularis dissenyats específicament per aquest treball, amb l'objectiu que les relacions entre aquestes variables els permeti establir un model predictiu.
Canvis de rol dels docents
Els continuats canvis associats al rol del docent -el que es considera desorganització- , com ara els que propicien les modificacions de les reformes educatives, poden suscitar un alt grau de malestar ja que, en molts casos, els professionals no tenen prou recursos per fer front a les noves demandes que se'ls exigeixen per donar resposta a les necessitats educatives. Les condicions laborals tenen una influència significativa sobre la qualitat de vida laboral i la qualitat del servei que ofereixen, un fet que té altres conseqüències negatives com ara la rotació, l'absentisme o la reducció del seu compromís amb el centre. Els professors que perceben desorganització i un major nombre de situacions estressants són els que, a la llarga, tindran actituds més distants a la feina i se sentiran menys competents com a mestres, segons es desprèn d'aquest treball.
L'anàlisi de la personalitat influeix també en com poden afrontar les situacions d'estrès que els provoquen les demandes internes i externes. L'estudi conclou que els factors de personalitat podrien influir en la capacitat que tenen de fer front i donar resposta a les condicions estressants derivades del seu treball actuant, o bé com a protectors, o bé com a agreujants de la síndrome. Els individus més estables emocionalment tendeixen a cremar-se menys i tenen nivells d'esgotament més baixos, major il·lusió pel treball i menor desgast psicològic. Així doncs, l'esgotament més o menys ràpid dels recursos emocionals propis del docents dependrà de les diferències derivades de la seva personalitat i estaran influenciats pel clima que percebin del seu entorn de grup.
Si bé hi ha treballs que han estudiat la influència de l'entorn laboral o de la personalitat, hi ha pocs estudis que analitzin de manera simultània aquests dos elements i encara menys tenint en compte els cinc grans factors de personalitat, que són: l'obertura de noves experiències, la responsabilitat, l'extraversió, l'amabilitat i l'estabilitat emocional. Els investigadors de la URV han estudiat com es relaciona la percepció del clima psicosocial i la personalitat en la síndrome de l'esgotament professional en primer lloc, i després han analitzat la contribució d'aquests factors per elaborar un model predictiu, que proposaran que es pugui posar en pràctica a les escoles catalanes.
I l'educació què?
A banda dels resultats de l'estudi cal que ens adonem del factor educació que correspon a les famílies i a tot l'entorn. Sense educació, mancant els principis més preimordials, com el respecte, l'atenció als pares, als familiars, als amics, etc , els mestres no poden fer miracles!
