-
Daniel Masagué surt dels jutjats del Vendrell amb la seva advocada, en una imatge d'arxiu
ACN
El ministeri fiscal s’oposa a la petició de sobreseïment efectuada per l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, sobre la peça separada número quatre del cas de presumpta corrupció al municipi. Aquesta branca investiga la suposada adjudicació a dit, entre els anys 2011 i 2013, de tres guinguetes de la platja de la Paella a l’actual president local de CDC, Gerard Montserrat. En el seu escrit, la fiscalia considera prematur parlar de l’absència de rellevància penal i fer judicis de valor sobre les proves aportades en el procediment, per la qual cosa emplaça les parts a defensar la seva postura en el judici oral. Així mateix, l’acusació exercida per l’Ajuntament de Torredembarra considera que hi ha indicis d’una adjudicació “arbitrària” i també rebutja el sobreseïment del cas.
Segons la investigació de la Guàrdia Civil, l'empresari Blas Niubó va intercedir, amb l'ajuda del regidor de Platges, Pere Font, i de l'alcalde Daniel Masagué, perquè l'adjudicació de les tres guinguetes de la platja de la Paella entre els anys 2011 i 2013 es fes, a dit, a l'empresa Promoesport, vinculada a l'actual president local de CDC, Gerard Montserrat. Per aquest motiu, el jutge els va imputar a tots quatre el juny de l’any passat per presumptes delictes contra l’administració pública.
De fet, en l’escrit presentat per l’advocat de l’Ajuntament, es critica que en el procediment negociat sense publicitat endegat per a l’adjudicació de les guinguetes es convidessin tres empreses -Promoesport, Fimongest i Manretar- que no tenien solvència tècnica ni experiència professional de les mateixes en relació a l’objecte del contracte i que no se’n donés cap justificació. Després de renunciar les tres empreses a la licitació, fent que aquesta quedés deserta, es va convidar directament a Gerard Montserrat, a qui se li va adjudicar.
Resulta rellevant, segons el consistori, “l’estretíssima relació existent entre les tres societats convidades”. Promoesport tenia com a membres de l’òrgan d’administració a Gerard Montserrat i la seva esposa, i a Vicente Sánchez. Fimongest era una societat en la qual figurava com a liquidador el germà de Gerard Montserrat, qui era alhora director general de l’àrea immobiliària de Vicsan, un grup empresarial liderat per Vicente Sánchez. Finalment, Manretar era una societat que tenia com a apoderat a Vicente Sánchez. Cal tenir en compte, a més, que l’anterior adjudicatària del servei entre 2007 i 2010 compartia domicili social amb Promoesport i Gerard Montserrat n’era l’apoderat.
Segons l’escrit presentat per la representació legal del consistori torrenc, hi ha indicis que apunten als motius de la concessió. Així, en primer lloc es recorda que Masagué va declarar el 25 de novembre de l’any passat, en seu judicial, que Montserrat tenia relació amb el seu mateix partit polític. El lletrat també es fa ressò d’una conversa telefònica intervinguda entre l’exinterventora Esther Agulló i l’empresari Blas Niubó, en què es relacionen les guinguetes amb la voluntat de Montserrat de donar a suport a Masagué en la campanya de les eleccions municipals.
L'exregidora Gassull, el secretari i l'exinterventora municipal, citats a declarar com a testimonis
Abans de prendre una decisió sobre si procedeix a arxivar el cas o procedeix a obrir judici oral, el titular del jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell ha acordat citar a declarar com a testimonis, el 27 de gener, a un total de cinc persones, entre les quals hi ha l’exregidora denunciant de les presumptes irregularitats, Montserrat Gasull; al secretari municipal, Rafael Orihuel, i l’exinterventora Esther Agulló.
El 25 de novembre passat, l’exalcalde Masagué va negar a les portes dels jutjats que hi hagués hagut irregularitats. Segons va dir, no hi va intervenir perquè la qüestió era competència de l'aleshores regidor de Platges, Pere Font, i només es va limitar a signar el decret. L'exalcalde va defensar la correcció de l'operació, ja que constaven informes favorables dels serveis jurídics i d'intervenció, que no tenien l'oposició del secretari municipal. Al seu torn, Font va declarar que no tenia coneixement de la tramitació dels expedients.
