-
Lluís Suñé, a l'exterior dels jutjats, amb un cartell demanant la seva absolució al fons
ACN
Gran expectació mediàtica en el cas contra Lluís Suñé, que ha arribat a judici sis anys i mig després que el regidor pengés una vinyeta amb un comentari irònic sobre les balances fiscals i fos acusat per la Junta d'Extremadura d'ultratge al poble extremeny. Una vintena de persones s'han concentrat davant dels jutjats penals de Tarragona per donar suport al regidor torrenc, amb cartells en format vinyeta on es llegia 'Lluís absolució'.
En la vista oral, que ha arrencat amb més d'una hora de retard amb la presència de nombrosos mitjans dins la sala de vistes, així com la dona de l'acusat i amics, Suñé ha reiterat ser l'autor del text, però no de la imatge emprada en la que es veien uns nens amb parracs, que ell va copiar d'Internet, sense retocar-la -de fet, encara ara és consultable a la xarxa-, i la qual va ser la desencadenant de la querella.
El regidor torrenc, que ha declarat durant aproximadament uns deu minuts i en llengua catalana -cosa que ha obligat a recórrer a una traductora per a l'advocat de l'acusació-, ha manifestat que en cap cas volia "ofendre" ni "ferir la sensibilitat" del poble extremeny, si bé ha criticat que alguns polítics van aprofitar per "encendre els ànims" entre grups de radicals neofeixistes i que ell es va acabar convertint en víctima.
"Ens han fet viure un malson, amb protecció judicial, amenaces i intents d'agressió, cal anar amb cura a l'hora d'interpretar les coses", ha declarat Suñé, en la seva intervenció final. "Van donar arguments a aquests grups, s'ha fet un ús partidista utilitzant la sensibilitat d'un poble", ha afegit. "Apel·lo a la responsabilitat dels polítics perquè poden generar grans odis i perjudicar algunes persones", ha conclòs Suñé.
El seu advocat, Eusebi Campdepadrós, ha centrat la defensa en el fet que Suñé era i és un polític en actiu que es va limitar a fer un comentari polític en una època de debat sobre les balances fiscals, que no és l'autor de la polèmica imatge i que no tenia intenció d'injuriar. La inexistència d'una voluntat intencionada d'injuriar Extremadura i del dret a la llibertat d'expressió política han centrat bona part de l'argumentari de la defensa.
La fiscal ha coincidit en gran mesura amb la defensa, considerant que el cas no s'hauria de jutjar per la via penal sinó l'administrativa. Per contra, l'acusació particular ha retret que la llibertat d'expressió té uns "límits" que Suñé va "transgredir". "No tot està permès", ha dit l'advocat da la Junta d'Extremadura. " La llibertat d'expressió no té límits, sinó les restriccions a la llibertat d'expressió", li ha respost el lletrat defensor.
A la sortida dels jutjats, Suñé, visiblement satisfet, s'ha reconegut "moralment guanyador", relacionant-ho amb els darrers esdeveniments a París i Copenhaguen. "Tenia moltes ganes d'arribar aquí, la veritat és que en el judici m'he sentit ben tractat, gens pressionat i m'he pogut expressar amb la meva llengua, ara espero que la sentència sigui absolutòria", ha dit. "Hem intentat expressar la perillositat que hi ha des d'un poder polític en enfocar ires contra una persona a través de grups vinculats a l'extrema dreta", ha reiterat Suñé.
El seu advocat, Eusebi Campdepadrós, ha reiterat, un cop més, que la Junta ha fet "una utilització i instrumentalització de l'administració de justícia amb finalitat repressiva per intentar coartar la llibertat d'expressió de cara a tallar opinions que els hi són contràries o no els interessen". "Les llibertats mai no les tenim del tot defensades, cal lluitar cada dia en tots els àmbits, i més amb la deriva que ens estem trobant a l'estat espanyol que a la mínima que et descuides va restringint àmbits de llibertat", ha exposat el lletrat.
