-
ACN
La Trono de la plaça de Dames i Vells es va estrenar amb 'Petits suïcidis'. L'espai només tenia 50 localitats i Negrié recorda que va ser una primera etapa "cooperativista, associativa i voluntària". Alguns dels fundadors van ser Oriol Grau, Paloma Arza o Montse Teuler, i només programaven dues vegades al mes.
En aquell nucli inicial, Negrié encara no hi era, no es va incorporar fins al 2008. Aquell mateix any, la Trono va produir la seva primera obra: 'El lleig' i va començar a oferir obres amb més regularitat. L'actual director creu que aquest va ser un "punt d'inflexió", apostant perquè la Trono es converteixi en una "sala de teatre de Catalunya".
El 2017 els responsables de la sala van decidir abaixar la persiana de la Part Alta, ja que havien d'adaptar l'espai a la normativa vigent i no els hi sortia a compte econòmicament. Després d'uns mesos d'incertesa i negociacions amb l'Ajuntament de Tarragona, reobrien la Trono-Armanyà a la caixa escènica del Teatre Metropol.
En vint anys, la Trono ha creat un públic "amb un criteri propi", destaca Negrié. "A Tarragona no venien companyies joves, emergents, hem omplert un forat", assegura. Ara, continuen obrint nous projectes i fa pocs dies van anunciar una convocatòria conjunta amb el Teatre de l'Aurora (Igualada), la Sala La Planeta (Girona) i La Mercantil (Balaguer) per impulsar la creació emergent des de fora de Barcelona amb el programa 'Estrena't al territori'.
Un punt de trobada
A més d'organitzar el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), centrant-se en les noves dramatúrgies cada setembre, la Trono ha produït més d'una vintena d'obres de directors reconeguts com Nelson Valente, Israel Solà, Juan Carlos Martel o Magda Puyo.
La sala també és un punt de trobada per a professionals del sector. Ha donat feina a molts joves del territori que han tingut l'oportunitat d'ocupar llocs de direcció, producció, comunicació o la part de comunicació. "Hi ha un teixit, un grup de persones que podem parlar el mateix llenguatge", expressa el director. Un d'aquests és el Marc Pinyol que va accedir-hi gràcies a Tornavís Teatre, un grup amateur vinculat a la Trono.
Ara mateix, Pinyol ja assaja 'Tornaria a viure com si fos un llangardaix' amb Oriol Grau i Cristina, la producció que estrenarà la sala al maig. L'actor afirma que la Trono és un "referent", un "suport" i un "trampolí" per a molts professionals del sector a Tarragona. Pinyol també destaca que "acabes tocant tots els pals de la professió".
Un futur incert
Vint anys després, la Sala Trono continua sense tenir un local propi, un fet que preocupa als seus responsables: "No tenim una ubicació definitiva", recorda el director. El conveni que els permet estar al Teatre Metropol acaba l'any vinent i encara no s'han assegut a negociar el seu futur. "Costa molt que els polítics creguin en el projecte", lamenta el director.
A la vegada, els de la Trono són escèptics a quedar-se amb les condicions actuals, ja que des del maig no poden posar el públic a la caixa escènica, allunyant els espectadors dels intèrprets, un fet que va en detriment del seu ADN: el teatre de proximitat. L'informe municipal advertia que l'espai no complia amb les "condicions de seguretat mínimes".
El consistori s'ha limitat a confirmar a l'ACN que "s'ha treballat per adequar tot a la nova realitat", sense esclarir si s'ha posat fil a l'agulla per revertir aquesta situació. Negrié conclou que tot i tenir "més aforament", no tenen "proximitat". I adverteix: "Això ens ha permès no matar el projecte definitivament, però continuem estant en la incertesa".
