-
El passeig marítim de Cambrils amb unes flors de record per l'atemptat terrorista
ACN
L'Audiència Nacional ha rebutjat els recursos de dos dels condemnats per pertànyer a la cèl·lula terrorista que va perpetrar els atemptats de Catalunya el 2017 en què sol·licitaven la nul·litat d'actuacions en aplicació de la denominada doctrina Atristain que va fixar el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) en relació amb la validesa de les declaracions dels detinguts en situació d'incomunicació.
En dues interlocutòries, el tribunal rebutja la nul·litat d'actuacions sol·licitades per Mohammad Houli Chemlal i Driss Oukabir, condemnats a 53 anys i mig de presó i a 46 anys, respectivament, en considerar que no es van vulnerar els seus drets per declarar incomunicats després de la detenció, tal com sol·licitaven les seves defenses.
La Sala d'Apel·lació recorda que el TEDH admet excepcionalment l'anul·lació del dret del detingut a comptar amb assistència lletrada de la seva elecció si en interès de la justícia hi ha motius pertinents i suficients per considerar-ho necessari. Afegeix que es poden imposar restriccions a l'accés al seu advocat sempre que hi hagi un motiu justificat.
En particular, segons el TEDH, es poden imposar certes restriccions al contacte entre advocat i client en casos de terrorisme, com passa en aquesta causa, en què es va acordar la incomunicació dels detinguts fent-ho saber oportunament per interlocutòria motivada del jutge. A més, la sala assenyala que el que és rellevant, segons el TEDH, és determinar si el dret a la defensa s'ha vist irremeiablement perjudicat perquè les declaracions incriminatòries s'hagin efectuat en un interrogatori policial sense assistència lletrada i puguin servir per condemnar-lo o que les proves obtingudes arran d'aquestes declaracions a comissaria constitueixin una part important de les proves materials en què se sustenta la condemna.
En aquest cas, la sala precisa que aquestes declaracions seran analitzades en sentència, però de cap manera sustenten el pronunciament condemnatori, segons la sentència recorreguda. El tribunal destaca que la sentència del TEDH produeix efectes respecte de la persona directament afectada i que en el cas d'Atristain la Sala Segona del Tribunal Suprem va acordar no donar accés al recurs de revisió ja que la seva condemna no es va fonamentar exclusivament en les declaracions obtingudes en situació d'incomunicació.
En dues interlocutòries, el tribunal rebutja la nul·litat d'actuacions sol·licitades per Mohammad Houli Chemlal i Driss Oukabir, condemnats a 53 anys i mig de presó i a 46 anys, respectivament, en considerar que no es van vulnerar els seus drets per declarar incomunicats després de la detenció, tal com sol·licitaven les seves defenses.
La Sala d'Apel·lació recorda que el TEDH admet excepcionalment l'anul·lació del dret del detingut a comptar amb assistència lletrada de la seva elecció si en interès de la justícia hi ha motius pertinents i suficients per considerar-ho necessari. Afegeix que es poden imposar restriccions a l'accés al seu advocat sempre que hi hagi un motiu justificat.
En particular, segons el TEDH, es poden imposar certes restriccions al contacte entre advocat i client en casos de terrorisme, com passa en aquesta causa, en què es va acordar la incomunicació dels detinguts fent-ho saber oportunament per interlocutòria motivada del jutge. A més, la sala assenyala que el que és rellevant, segons el TEDH, és determinar si el dret a la defensa s'ha vist irremeiablement perjudicat perquè les declaracions incriminatòries s'hagin efectuat en un interrogatori policial sense assistència lletrada i puguin servir per condemnar-lo o que les proves obtingudes arran d'aquestes declaracions a comissaria constitueixin una part important de les proves materials en què se sustenta la condemna.
En aquest cas, la sala precisa que aquestes declaracions seran analitzades en sentència, però de cap manera sustenten el pronunciament condemnatori, segons la sentència recorreguda. El tribunal destaca que la sentència del TEDH produeix efectes respecte de la persona directament afectada i que en el cas d'Atristain la Sala Segona del Tribunal Suprem va acordar no donar accés al recurs de revisió ja que la seva condemna no es va fonamentar exclusivament en les declaracions obtingudes en situació d'incomunicació.
Etiquetes:
