L'Incasòl avançarà 96 milions per comprar els terrenys del projecte de Hard Rock a la Costa Daurada

L'Incasòl avançarà 96 milions per comprar a la Caixa els terrenys on es projecta el complex de Hard Rock a la Costa Daurada. Segons ha informat aquest dilluns el diari 'Ara', el procediment no serà un simple de canvi de titularitat immediat entre l'Incasòl i l'empresa nord-americana, tal com havia manifestat el govern català fins ara. Segons les escriptures i el contracte de compravenda als quals ha tingut accés el rotatiu, Hard Rock abonarà els 120 milions a l'empresa pública en tres terminis. La firma pagarà el 20% (24 milions més IVA) en el moment de formalitzar el contracte i els altres 96 no es recuperarien, almenys, fins a mitjan 2022. La companyia també es reserva durant 10 anys l'opció de vendre l'espai i la Generalitat l'hauria de recomprar.

L'operació de compravenda es preveu que es faci a tres bandes entre Criteria (l'hòlding d'inversions de la Caixa), l'Incasòl i Hard Rock abans del 5 d'octubre. Fins ara, la Generalitat havia manifestat que l'Incasòl compraria els terrenys a la Caixa i que, tot seguit, Hard Rock els adquiriria a l'empresa pública per un import de 120 milions sense que això suposés "cap cost addicional" per a les arques públiques. Segons el diari 'Ara', però, el contracte preveu que quan es formalitzi el contracte de compravenda la multinacional nord-americana només aboni el 20% de la factura. El 70% de l'operació el pagaria quan es fes la publicació definitiva dels plans de millora urbana (PMU) al DOGC i, el 10% restant quan el projecte de reparcel·lació s'inscrigui als registres de la propietat, o bé si passats sis mesos a partir de la publicació de l'aprovació definitiva del PMU, el projecte de reparcel·lació no s'inscriu al registre per causes atribuïbles exclusivament a Hard Rock.

La signatura dels contractes de compravenda dels terrenys del CRT de Vila-seca i Salou s'havia de materialitzar abans del 5 de maig, però a finals d'abril el govern català va aprovar perllongar cinc mesos més el termini. Segons l'executiu, l'empresa nord-americana va sol·licitar l'ajornament de la transacció a una data no més tard del 5 d'octubre per "l'impacte econòmic" ocasionat per la pandèmia i el govern hi va accedir.

Possibles indemnitzacions als antics propietaris

A més, segons el contracte entre Criteria (l'hòlding d'inversions de la Caixa que ostenta la propietat dels terrenys) i l'Incasòl, l'empresa pública hauria d'assumir "amb tota indemnitat per a la venedora" (la Caixa) les possibles indemnitzacions que corresponguin als antics propietaris dels terrenys, si el jutjat contenciós dictamina que cal retaxar els terrenys amb motiu del nou ús que es vol donar a les finques, tal com sostenen els afectats.

Segons els documents als quals ha tingut accés el diari 'Ara', Hard Rock situa l'acabament de les obres abans del 31 d'agost del 2024. A més, l'empresa es reserva durant 10 anys l'opció de vendre l'espai per 120 milions i la Generalitat tindria l'obligació de recomprar-lo. Tot plegat, però, està subjecte a diverses clàusules: que una sentència declari nul·la o retalli el redactat final del PDU, que no arribi a adquirir la llicència per al casino, que es redueixi l'edificabilitat del sector o que no es compleixin les dates d'aprovació i construcció proposades. En tot cas, però, en el supòsit que l'opció de venda s'exerceixi una vegada estiguin en ple funcionament el conjunt d'edificis de la primera fase, el dret de Hard Rock a vendre no inclourà aquests edificis i els sols en els quals s'ubiquin.

La firma amb seu a Florida preveu una inversió global de 2.000 milions d'euros en un projecte en diverses fases, en un àmbit de 745.000 metres quadrats del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou –a la vora de PortAventura. En concret, la primera fase, valorada en 665 milions d'euros, inclou dos hotels, comerços, teatres i un dels casinos més grans d'Europa.

Aturem BCN World i GEPEC-EdC han demanat aquest dilluns la dimissió del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i del vicepresident del govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, per haver "mentit" sobre el projecte de Hard Rock. Les entitats opositores al complex previst a la Costa Daurada denuncien que l'executiu hagi assegurat reiteradament que la compravenda dels terrenys es faria "en una mateixa operació i sense riscos econòmics per a la Generalitat" i que les escriptures i el contracte avançats aquest dilluns pel diari 'Ara' "confirmen que el 80% dels 120 milions de l'operació quedarien en una situació molt incerta". A més, denuncien que Economia "hagi posat en risc fons públics per rescatar uns terrenys de la Caixa".

La plataforma opositora i l'entitat ecologista han demanat a l'Incasòl i als departaments de Territori i Economia "que assumeixin que han mentit", i que s'assumeixin responsabilitats polítiques pel conseller Calvet i pel vicepresident Aragonès, i pels actuals responsables de l'Incasòl. "Demanem al govern de la Generalitat de Catalunya que aturi aquest projecte, el qual no fa més que acumular pròrrogues, incerteses i riscos, els quals desembocaran irremeiablement a un deute públic", han assegurat ambdues entitats en un comunicat.

En declaracions a l'ACN, el portaveu d'Aturem BCN World, Joan Pons, ha alertat que, segons les clàusules del contracte, "Hard Rock es pot fer enrere en diversos ocasions i els terrenys, i per tant la inversió de diners de l'Incasòl cap a la Caixa, se l'haurien de menjar". Segons Pons, a curt termini Hard Rock "clarament no té intenció de tirar endavant la inversió" i ha alertat que el fet que hi hagi clàusules i contractes a deu anys vista "fa sospitar del risc altíssim que, finalment, aquí l'únic que passi és que l'Incasòl compri els terrenys a la Caixa". D'altra banda, en els propers dies la plataforma Aturem BCN World i el GEPEC preveuen anunciar "noves accions legals" contra aquesta operació.

Crítiques de la CUP i dels Comuns

La CUP i CatECP han carregat aquest dilluns contra el govern per les condicions previstes en l'operació de compravenda dels terrenys on s'ha d'ubicar el projecte Hard Rock a la Costa Daurada. Els anticapitalistes qualifiquen de "frau" que la Generalitat avanci el 80% dels diners per comprar els terrenys que són propietat de la Caixa i alerten que la multinacional es reserva durant deu anys l'opció de vendre l'espai i que, donat el cas, la Generalitat l'hauria de recomprar. La formació veu un "escàndol" que el govern "posi tots els esforços en salvar els mobles a la Caixa, arribant a transformar la Generalitat en promotora immobiliària i en creditora".

La CUP insisteix que és "un projecte innecessari i inviable que malmet el territori". Per la seva banda, l'executiva dels Comuns del Camp de Tarragona ha denunciat que el govern "va mentir" al Parlament quan va dir que el projecte de Hard Rock no tindria cap cost per als catalans i catalanes. "Catalunya en Comú, a través del nostre grup parlamentari, ha preguntat en diverses ocasions al Govern sobre el cost públic d'aquest projecte i la resposta sempre ha estat la mateixa, que no tindria cap cost per a la Generalitat", s'ha queixat el partit.

Els comuns han criticat que el Govern "mai" tingui pressupost per a Educació o Sanitat, però que "en projectes privats per convertir Catalunya en un casino no tenen cap mena de problema en trobar els diners". La formació ha reiterat que és un projecte insostenible socialment i ambiental, i ha criticat que el Govern aposti per un model de turisme basat "en el joc i l'agressió a l'entorn rural".

ERC i PSC demanen la compareixença de Calvet

ERC i el PSC han registrat una petició de compareixença a la comissió de Territori del Parlament del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, perquè doni explicacions sobre l'operació de compravenda de terrenys on s'ha d'ubicar el projecte BCN World. El diari 'Ara' ha avançat els contractes de l'operació que confirmen que el 80% dels diners per comprar els terrenys els avançarà l'Incasòl i Hard Rock els retornarà en tres terminis.

A banda de Calvet, els socialistes també demanen que se citi el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, mentre que els republicans volen que el director de l'Incasòl, Albert Civit, s'expliqui en seu parlamentària.