-
L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, sortint al balcó de l'Ajuntament.
ACN
El 28 de maig de 2023 se celebraran arreu de l'Estat les properes eleccions municipals. Hauran estat tres anys sense cap cita electoral des de les passades autonòmiques i, per tant, serà una posada a prova més enllà dels sondejos que es tindrà en compte des dels aparells dels partits.
A Tarragona, la batalla es preveu que sigui tensa si bé per ara no hi ha definits la majoria dels seus protagonistes. Només les dues formacions principals, el PSC i ERC, han confirmat qui seran els seus caps de llista i quins seran a grans trets els seus projectes per a la ciutat els propers quatre anys.
Rubén Viñuales, anterior candidat de Ciutadans als mateixos comicis en dues ocasions, ha estat el valor emergent triat pels socialistes, que confien no tan sols en la victòria per la mínima -que ja van tenir al 2019- sinó en poder formar un nou govern. La recuperació de l'executiu que durant 12 anys havia estat per als de la seu del carrer Ramón y Cajal és la seva prioritat. Viñuales ja ha posat sobre la taula que no té intenció de pactar ni amb Vox ni amb la CUP, per la qual cosa el resultat de la resta de possibles socis probablement sigui clau a l'hora de governar Tarragona.
Per altra banda, Pau Ricomà, actual alcalde, té el convenciment que el seu projecte serà revalidat a les urnes amb Esquerra Republicana. L'aliança amb En Comú Podem es va trencar de manera abrupta ara fa gairebé un any, un fet que els va portar a no poder aprovar els pressupostos. La fórmula dels modificatius de crèdit és l'única arma a la que s'aferra el govern, que sembla però que té assegurat el pacte amb Junts i la CUP fins a final de mandat.
El mapa polític canviarà de cara al proper mandat. Un dels socis de l'actual executiu, Junts, no ha definit encara qui serà el seu cap de llista, però tant ells com el PDECat -que concorreran per separat amb la marca Centrem- han renegat públicament del grup municipal de Dídac Nadal, Elvira Vidal i Cristina Guzmán. Els tres regidors tenen coll avall que aquest serà el seu últim any al consistori, si no canvien la seva posició d'"independents" i no es decanten per cap dels dos corrents existents de l'espai polític de l'antiga Convergència.
Ni Centrem ni Junts, per ara, tenen doncs cap projecte sobre la taula per a la ciutat. Però això passa també en altres partits polítics que estan a l'expectativa del que succeeixi a nivell nacional. És el cas de Ciutadans, un grup del plenari que en 8 anys ha vist com han desfilat gairebé tots els seus regidors. Entre el 2015 i el 2019, el projecte de Rubén Viñuales va fer aigües quan Lorena Roldán -ara al PP- va abandonar el grup per anar-se'n al Parlament i, més tard, Pedro Sánchez i Beatriz Pérez van passar a ser regidors no adscrits per discrepàncies internes.
Cap dels dos representants, però, que van mantenir-se fidels a Ciutadans, Viñuales i Sonia Orts, són ara mateix militants del partit. Viñuales ha preferit tirar cap al PSC abandonant provisionalment el plenari, mentre que Sonia Orts va muntar la seva pròpia plataforma, Tarragona Lidera, amb el seu company de grup José Luis Calderón. Poc després, un altre regidor va deixar la política: Francisco Javier Domínguez, que havia compaginat dos càrrecs, també com a diputat al Parlament.
Els sondejos no tan sols a Tarragona sinó arreu preveuen des de fa temps que Ciutadans no es recuperarà de la sotregada interna, per la qual cosa una bossa important de votants -8.364 al 2019 i 7.257 al 2015- serà segurament la protagonista de la jornada electoral.
Ni Junts, ni Ciutadans, ni tampoc el Partit Popular, ni En Comú Podem, ni la CUP, no han optat encara per cap candidat. En el cas del Partit Popular, José Luis Martín es troba en aquests moments fent jornades de debat sobre diferents punts del que serà el seu programa electoral, la darrera sobre polítiques de seguretat. Martín va perdre més de dos mil vots al 2019 i si el partit a nivell estatal no l'acompanya podria mantenir el seu paper testimonial o bé desaparèixer amb la imminent irrupció de Vox.
Un cas més complicat serà el d'En Comú Podem, amb una única regidora que no compta amb el suport unànime dels afiliats a la part de Tarragona en Comú. Carla Aguilar, que teòricament representava aquest espai, es va trobar sola en la decisió de no donar suport als pressupostos i ha hagut d'apropar-se políticament a Podem.
Una altra incògnita d'última hora serà el futur d'Hermán Pinedo, suspès de militància de Podem i ara mateix regidor no adscrit dins del govern. Pinedo no va acatar l'ordre de Catalunya en Comú Podem d'abandonar l'equip de Pau Ricomà quan aquest va decidir incorporar Junts i la CUP, però ja feia temps que protagonitzava un conflicte intern a Podem per la decisió anterior del pacte amb Ricomà al 2019, ja que no es va poder debatre en cap assemblea interna del partit.
Els que es preveu que siguin els últims que comuniquin quines persones encapçalaran la llista electoral seran els de la CUP. Amb Laia Estrada al Parlament, l'èxit electoral o no d'aquesta formació dependrà no només de qui lideri la llista -per ara Inés Solé i Eva Miguel no s'han pronunciat en cap sentit- sinó de com valori la ciutadania el seu pas pel govern.
En l'àmbit dels partits sense representació, només Centrem, Vox i Valents han expressat la seva voluntat de concórrer als comicis. Valents, amb el fitxatge de Pedro Sánchez, anterior regidor de Ciutadans, vol conquerir l'espai que deixa buit Viñuales, però al 2019 una candidatura similar -Centrats per Tarragona- no va arribar als 400 vots (0,69%). Pel que fa a Vox, podrien superar abastament els resultats de fa tres anys (1.681 vots, 2,69%). I una altra formació eterna candidata a entrar al plenari és Ara Tarragona, que no ha tingut activitat des que topessin de nou amb la manca de suport electoral (1.031 vots, 1,81%) i, si no hi ha sorpresa d'última hora, seran absents en la disputa.
Fora de la ciutat de Tarragona, al Camp els aparells dels partits tindran la mirada posada en algunes ciutats que no tenen els resultats gaire clars. A Reus, l'alcalde Carles Pellicer deixa la política municipal i serà la delegada de la Generalitat, Teresa Pallarès, qui n'agafi el relleu amb Junts. Sigui qui sigui el partit que guanyi les eleccions, el que és segur és que hi haurà canvi d'alcalde, en una batalla copada especialment per Junts, ERC i el PSC, que ja al 2019 lideraven la llista dels més votats i que en total aglutinen més del 50% dels electors.
A Salou, en canvi, és la figura de l'alcalde la que sembla que no es mou. Pere Granados ja ha renegat de l'aliança amb Junts i amb el PDECat i des de fa mesos se centra exclusivament en el seu municipi. Per ara cap rival no li ha pogut plantar cara i segons una maniobra recent tot apunta a un futur socialista.
Mentrestant, a Cambrils i a Altafulla aniran a eleccions encara amb la ressaca de la moció de confiança. Oliver Klein, del Nou Moviment Ciutadà, va decidir canviar de soci, d'ERC al PSC. La fins llavors alcaldessa, Camí Mendoza, ha confirmat que serà la candidata dels republicans, per la qual cosa la ciutadania haurà d'avalar o no el canvi de rumb al consistori triant entre els que sembla que seran els mateixos caps de llista. A Altafulla, la situació serà similar: l'actual alcaldessa, Montserrat Castellarnau (Alternativa), es postula com a candidata però encara no hi ha cap decisió ferma. Pel que fa a l'EINA, ni Jordi Molinera ni Alba Muntadas no han apuntat en cap direcció, si bé esperen que la moció de censura patida no fa ni un mes els doni una empenta de cara al 28 de maig.
A Tarragona, la batalla es preveu que sigui tensa si bé per ara no hi ha definits la majoria dels seus protagonistes. Només les dues formacions principals, el PSC i ERC, han confirmat qui seran els seus caps de llista i quins seran a grans trets els seus projectes per a la ciutat els propers quatre anys.
Rubén Viñuales, anterior candidat de Ciutadans als mateixos comicis en dues ocasions, ha estat el valor emergent triat pels socialistes, que confien no tan sols en la victòria per la mínima -que ja van tenir al 2019- sinó en poder formar un nou govern. La recuperació de l'executiu que durant 12 anys havia estat per als de la seu del carrer Ramón y Cajal és la seva prioritat. Viñuales ja ha posat sobre la taula que no té intenció de pactar ni amb Vox ni amb la CUP, per la qual cosa el resultat de la resta de possibles socis probablement sigui clau a l'hora de governar Tarragona.
Per altra banda, Pau Ricomà, actual alcalde, té el convenciment que el seu projecte serà revalidat a les urnes amb Esquerra Republicana. L'aliança amb En Comú Podem es va trencar de manera abrupta ara fa gairebé un any, un fet que els va portar a no poder aprovar els pressupostos. La fórmula dels modificatius de crèdit és l'única arma a la que s'aferra el govern, que sembla però que té assegurat el pacte amb Junts i la CUP fins a final de mandat.
La política nacional marcarà els comicis
El mapa polític canviarà de cara al proper mandat. Un dels socis de l'actual executiu, Junts, no ha definit encara qui serà el seu cap de llista, però tant ells com el PDECat -que concorreran per separat amb la marca Centrem- han renegat públicament del grup municipal de Dídac Nadal, Elvira Vidal i Cristina Guzmán. Els tres regidors tenen coll avall que aquest serà el seu últim any al consistori, si no canvien la seva posició d'"independents" i no es decanten per cap dels dos corrents existents de l'espai polític de l'antiga Convergència.
Ni Centrem ni Junts, per ara, tenen doncs cap projecte sobre la taula per a la ciutat. Però això passa també en altres partits polítics que estan a l'expectativa del que succeeixi a nivell nacional. És el cas de Ciutadans, un grup del plenari que en 8 anys ha vist com han desfilat gairebé tots els seus regidors. Entre el 2015 i el 2019, el projecte de Rubén Viñuales va fer aigües quan Lorena Roldán -ara al PP- va abandonar el grup per anar-se'n al Parlament i, més tard, Pedro Sánchez i Beatriz Pérez van passar a ser regidors no adscrits per discrepàncies internes.
Cap dels dos representants, però, que van mantenir-se fidels a Ciutadans, Viñuales i Sonia Orts, són ara mateix militants del partit. Viñuales ha preferit tirar cap al PSC abandonant provisionalment el plenari, mentre que Sonia Orts va muntar la seva pròpia plataforma, Tarragona Lidera, amb el seu company de grup José Luis Calderón. Poc després, un altre regidor va deixar la política: Francisco Javier Domínguez, que havia compaginat dos càrrecs, també com a diputat al Parlament.
Els sondejos no tan sols a Tarragona sinó arreu preveuen des de fa temps que Ciutadans no es recuperarà de la sotregada interna, per la qual cosa una bossa important de votants -8.364 al 2019 i 7.257 al 2015- serà segurament la protagonista de la jornada electoral.
Ni Junts, ni Ciutadans, ni tampoc el Partit Popular, ni En Comú Podem, ni la CUP, no han optat encara per cap candidat. En el cas del Partit Popular, José Luis Martín es troba en aquests moments fent jornades de debat sobre diferents punts del que serà el seu programa electoral, la darrera sobre polítiques de seguretat. Martín va perdre més de dos mil vots al 2019 i si el partit a nivell estatal no l'acompanya podria mantenir el seu paper testimonial o bé desaparèixer amb la imminent irrupció de Vox.
Un cas més complicat serà el d'En Comú Podem, amb una única regidora que no compta amb el suport unànime dels afiliats a la part de Tarragona en Comú. Carla Aguilar, que teòricament representava aquest espai, es va trobar sola en la decisió de no donar suport als pressupostos i ha hagut d'apropar-se políticament a Podem.
Una altra incògnita d'última hora serà el futur d'Hermán Pinedo, suspès de militància de Podem i ara mateix regidor no adscrit dins del govern. Pinedo no va acatar l'ordre de Catalunya en Comú Podem d'abandonar l'equip de Pau Ricomà quan aquest va decidir incorporar Junts i la CUP, però ja feia temps que protagonitzava un conflicte intern a Podem per la decisió anterior del pacte amb Ricomà al 2019, ja que no es va poder debatre en cap assemblea interna del partit.
Els que es preveu que siguin els últims que comuniquin quines persones encapçalaran la llista electoral seran els de la CUP. Amb Laia Estrada al Parlament, l'èxit electoral o no d'aquesta formació dependrà no només de qui lideri la llista -per ara Inés Solé i Eva Miguel no s'han pronunciat en cap sentit- sinó de com valori la ciutadania el seu pas pel govern.
En l'àmbit dels partits sense representació, només Centrem, Vox i Valents han expressat la seva voluntat de concórrer als comicis. Valents, amb el fitxatge de Pedro Sánchez, anterior regidor de Ciutadans, vol conquerir l'espai que deixa buit Viñuales, però al 2019 una candidatura similar -Centrats per Tarragona- no va arribar als 400 vots (0,69%). Pel que fa a Vox, podrien superar abastament els resultats de fa tres anys (1.681 vots, 2,69%). I una altra formació eterna candidata a entrar al plenari és Ara Tarragona, que no ha tingut activitat des que topessin de nou amb la manca de suport electoral (1.031 vots, 1,81%) i, si no hi ha sorpresa d'última hora, seran absents en la disputa.
Reus, Salou, Cambrils o Altafulla, escenaris principals al Camp de Tarragona
Fora de la ciutat de Tarragona, al Camp els aparells dels partits tindran la mirada posada en algunes ciutats que no tenen els resultats gaire clars. A Reus, l'alcalde Carles Pellicer deixa la política municipal i serà la delegada de la Generalitat, Teresa Pallarès, qui n'agafi el relleu amb Junts. Sigui qui sigui el partit que guanyi les eleccions, el que és segur és que hi haurà canvi d'alcalde, en una batalla copada especialment per Junts, ERC i el PSC, que ja al 2019 lideraven la llista dels més votats i que en total aglutinen més del 50% dels electors.
A Salou, en canvi, és la figura de l'alcalde la que sembla que no es mou. Pere Granados ja ha renegat de l'aliança amb Junts i amb el PDECat i des de fa mesos se centra exclusivament en el seu municipi. Per ara cap rival no li ha pogut plantar cara i segons una maniobra recent tot apunta a un futur socialista.
Mentrestant, a Cambrils i a Altafulla aniran a eleccions encara amb la ressaca de la moció de confiança. Oliver Klein, del Nou Moviment Ciutadà, va decidir canviar de soci, d'ERC al PSC. La fins llavors alcaldessa, Camí Mendoza, ha confirmat que serà la candidata dels republicans, per la qual cosa la ciutadania haurà d'avalar o no el canvi de rumb al consistori triant entre els que sembla que seran els mateixos caps de llista. A Altafulla, la situació serà similar: l'actual alcaldessa, Montserrat Castellarnau (Alternativa), es postula com a candidata però encara no hi ha cap decisió ferma. Pel que fa a l'EINA, ni Jordi Molinera ni Alba Muntadas no han apuntat en cap direcció, si bé esperen que la moció de censura patida no fa ni un mes els doni una empenta de cara al 28 de maig.
