-
El llibre és obra dels periodistes Tomàs Carot i Josep Maria Arias
Mònica Carrasco
El Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha acollit aquest passat dimarts a la tarda la presentació del llibre De l’olivetti al teletreball. Mig segle de periodisme i comunicació de proximitat al Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i Baix Penedès (1969-2019)', dels periodistes Tomàs Carot i Josep Maria Arias. L'acte ha estat presentat per la periodista Cinta S. Bellmunt, que va fer cinc cèntims del seu contingut i va posar en valor la importància que té aquest treball per a la nostra societat.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya també ha col·laborat en aquest projecte, que repassa la història del periodisme al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, entre els anys 1969 i 2019. També inclou un apartat en què s’analitza l’impacte de la Covid-19 als mitjans de comunicació i la irrupció del teletreball.
El volum recull projectes de premsa escrita, ràdio i televisió, i d'altres que han anat sorgint en paral·lel a les transformacions tecnològiques, com els diaris digitals. En la roda de premsa prèvia a l'acte de presentació, la rectora de la URV, María José Figueras, ha dit que el llibre "ens fa veure com ha anat evolucionant tot, des de l'Olivetti al teletreball, però, a més a més, amb un procés de pandèmia que ens ha fet revolucionar a tots".
La rectora també ha recordat la importància que tenen els mitjans, "que no han de tenir només un paper en la difusió del coneixement d'una universitat, sinó del coneixement d'una societat".
El coautor Tomàs Carot ha explicat que un dels prinicipals objectius i "reptes" que es van plantejar en aquest llibre va ser "complir una autopromesa, que aquesta experiència professional no es perdés, ja que els canvis i l'evolució tecnològica és espectacular i calia mantenir la memòria històrica del periodisme d'aquests 50 anys".
Carot ha subratllat el "gir històric" que ha tingut la professió en aquest mig segle: "Quan vam començar teletreballàvem a casa com a corresponsals i ara hem acabat teletreballant d'una altra manera". El periodista també ha apuntat que durant tot el procés el llibre s'ha contextualitzat amb la situació històrica i política del moment.
En aquest sentit, Carot ha recordat aspectes de la vida del 1969, a banda de la dictadura, com que "la majoria d'edat era als 21 anys, les dones no podien obrir un compte corrent al seu nom o que les cròniques s'enviaven per correu postal". Els autors han deixat clar que aquest no és un llibre d'història, sinó un cop d’ull al darrer mig segle de professió, a cavall entre la memòria històrica, l’experiència viscuda i la recerca de documentació.
Pel que fa a les singularitats del Camp, l'Ebre i el Baix Penedès, el coautor Josep Maria Arias ha destacat que al territori també s'ha produït un fenomen que diversos economistes i sociòlegs han batejat com a "desintermediació", en referència al fracàs, entre altres coses, dels mitjans convencionals.
Arias ha assenyalat que "s'està posant damunt de la taula la necessitat, davant de l'empoderament de la gent, de generar noves fórmules de comunicació". El periodista ha dit que "per sort, al nostre territori ho hem identificat i estant sortint moltes iniciatives que van en aquesta direcció i amb un fil conductor, que és el periodisme".
En aquest sentit, ha remarcat el paper que han tingut els mitjans digitals i les emissores de ràdio i televisió locals, enlloc dels mitjans convencionals més pressionats pels grans poders fàctics. Tot i així, els autors del llibre també observen altres particularitats del territori. Carot ha subratllat com les Terres de l'Ebre han viscut la creació d'un grup de comunicació propi i, en canvi, al Camp de Tarragona hi ha hagut moltes iniciatives, "potser més disperses".
El Col·legi de Periodistes de Catalunya també ha col·laborat en aquest projecte, que repassa la història del periodisme al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, entre els anys 1969 i 2019. També inclou un apartat en què s’analitza l’impacte de la Covid-19 als mitjans de comunicació i la irrupció del teletreball.
El volum recull projectes de premsa escrita, ràdio i televisió, i d'altres que han anat sorgint en paral·lel a les transformacions tecnològiques, com els diaris digitals. En la roda de premsa prèvia a l'acte de presentació, la rectora de la URV, María José Figueras, ha dit que el llibre "ens fa veure com ha anat evolucionant tot, des de l'Olivetti al teletreball, però, a més a més, amb un procés de pandèmia que ens ha fet revolucionar a tots".
La rectora també ha recordat la importància que tenen els mitjans, "que no han de tenir només un paper en la difusió del coneixement d'una universitat, sinó del coneixement d'una societat".
Un gir històric
El coautor Tomàs Carot ha explicat que un dels prinicipals objectius i "reptes" que es van plantejar en aquest llibre va ser "complir una autopromesa, que aquesta experiència professional no es perdés, ja que els canvis i l'evolució tecnològica és espectacular i calia mantenir la memòria històrica del periodisme d'aquests 50 anys".
Carot ha subratllat el "gir històric" que ha tingut la professió en aquest mig segle: "Quan vam començar teletreballàvem a casa com a corresponsals i ara hem acabat teletreballant d'una altra manera". El periodista també ha apuntat que durant tot el procés el llibre s'ha contextualitzat amb la situació històrica i política del moment.
En aquest sentit, Carot ha recordat aspectes de la vida del 1969, a banda de la dictadura, com que "la majoria d'edat era als 21 anys, les dones no podien obrir un compte corrent al seu nom o que les cròniques s'enviaven per correu postal". Els autors han deixat clar que aquest no és un llibre d'història, sinó un cop d’ull al darrer mig segle de professió, a cavall entre la memòria històrica, l’experiència viscuda i la recerca de documentació.
La "desintermediació" i la irrupció de nous mitjans
Pel que fa a les singularitats del Camp, l'Ebre i el Baix Penedès, el coautor Josep Maria Arias ha destacat que al territori també s'ha produït un fenomen que diversos economistes i sociòlegs han batejat com a "desintermediació", en referència al fracàs, entre altres coses, dels mitjans convencionals.
Arias ha assenyalat que "s'està posant damunt de la taula la necessitat, davant de l'empoderament de la gent, de generar noves fórmules de comunicació". El periodista ha dit que "per sort, al nostre territori ho hem identificat i estant sortint moltes iniciatives que van en aquesta direcció i amb un fil conductor, que és el periodisme".
En aquest sentit, ha remarcat el paper que han tingut els mitjans digitals i les emissores de ràdio i televisió locals, enlloc dels mitjans convencionals més pressionats pels grans poders fàctics. Tot i així, els autors del llibre també observen altres particularitats del territori. Carot ha subratllat com les Terres de l'Ebre han viscut la creació d'un grup de comunicació propi i, en canvi, al Camp de Tarragona hi ha hagut moltes iniciatives, "potser més disperses".
