La varietat és tan important com la quantitat a l’hora de consumir fruites i verdures, ja que aquestes dues variables combinades estan associades a una millor qualitat de la dieta en persones amb alt risc cardiovascular. Així ho suggereixen resultats recents d’un estudi de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), que s’han publicat a la revista científica 'Clinical Nutrition'.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un consum mínim de 400 grams al dia de fruites i verdures per prevenir malalties cròniques com la diabetis tipus 2, la malaltia cardiovascular i diferents tipus de càncer. Si bé diversos estudis han reflectit una associació beneficiosa entre el consum de fruites i verdures, la qualitat de la dieta i l’estil de vida, la majoria s’han centrat únicament en la quantitat d’aquests productes consumits i han deixat de banda la varietat. Les fruites i verdures són aliments rics en fibra, vitamines A, C, E i K, folats i minerals com potassi i magnesi. A més, contenen fitoquímics, sobretot flavonoides, que podrien ser responsables de la majoria dels efectes beneficiosos sobre la salut.
Com a part d’una dieta saludable, les fruites i verdures poden ajudar a disminuir el risc de malalties no transmissibles com el sobrepès, l’obesitat, la inflamació crònica, la pressió arterial elevada i el colesterol alt. Amb la finalitat d’augmentar el coneixement en aquesta àrea, un grup investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi PREDIMED-plus, ha fet aquest estudi que ha avaluat l’associació entre la varietat de fruites i verdures, la qualitat de la dieta i l’estil de vida en individus amb alt risc cardiovascular.
També ha treballat en l’efecte que té la combinació de la quantitat i varietat de fruites i verdures sobre l’associació anterior. L’equip ha analitzat el consum de 10 fruites i 11 verdures que formen part de la dieta mediterrània en 6.647 participants amb alt risc cardiovascular. A més, ha valorat el seu consum de fibra, vitamines i minerals, així com alguns indicadors de l’estil de vida com l’activitat física, hàbit tabàquic, sedentarisme i son. Les fruites i verdures poden agrupar-se en cinc categories segons el color (vermell, morat/blau, taronja/groc, verd i blanc), ja que els colors reflecteixen combinacions específiques de nutrients i compostos fitoquímics.
Les fruites i verdures taronges/grogues, com el préssec, els cítrics, la pastanaga, el meló, la poma i el plàtan, contenen betacarotè i vitamina C; les vermelles com les maduixes, la síndria, la tomaca i el pebrot vermell tenen licopè; les morades/blaves com les cireres i el raïm contenen antocianines, les verdes com el kiwi, l’enciam, les bajoques, el pebrot verd, els espàrrecs verds, les bledes, el bròquil i el carbassó inclouen carotenoides, folats i fibra, i les blanques com la ceba i l’all contenen compostos sulfurats com l’al·licina.
Menjar almenys una fruita o verdura de cada un dels grups anteriors és una forma senzilla d’assegurar un consum elevat i variat de fruites i verdures diari. Durant l’estudi s’ha observat que aquelles persones que menjaven gran varietat de fruites i verdures presentaven menys risc de consum inadequat de fibra i micronutrients, en comparació d’aquelles en què la varietat era baixa. A més, l’estudi ha confirmat que la combinació d’una alta varietat i quantitat de fruites i verdures és més important per aconseguir una ingesta adequada de fibra i micronutrients (i millorar la qualitat de la dieta) que només una elevada varietat o quantitat.
Finalment, s’ha comprovat que l’alta varietat diària de fruites i verdures està altament associada a ser una persona activa físicament i no fumadora, és a dir, amb un estil de vida més saludable. Pel que fa als resultats obtinguts, el grup investigador destaca la importància del consum no només en quantitat sinó també en varietat diària de fruites i verdures per augmentar la qualitat de la dieta, sobretot en persones amb alt risc cardiovascular. No obstant, els resultats obtinguts fan necessaris més estudis en altres poblacions per confirmar aquestes dades.
El treball l’ha fet la investigadora predoctoral Leyre López-González i l’han liderat Jordi Sales-Salvadó, catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili; Nerea Becerra-Tomàs, investigadora postdoctoral de la Universitat de València i investigadora col·laboradora de la Unitat de Nutrició Humana, i Nancy Babio, investigadora i professora agregada de la URV. Tot l’equip forma part del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA).
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics