El projecte Castells de ciència ja és visible a les ciutats de Tarragona i Reus

Es poden prevenir els trastorns de la conducta alimentària al món dels castells aplicant la psicologia? Quin és el paper dels neurotransmissors durant una diada castellera? Com es gestiona la por de la canalla? Aquestes són algunes de les qüestions plantejades en la nova temporada del projecte Castells de ciència, que durant els darrers mesos es pot veure a diferents punts: busos, opis i cartells distribuïts per Tarragona i Reus. En aquesta nova temporada del projecte s’han incorporat noves disciplines a les que ja existien, per demostrar i explicar quins aspectes de la ciència es troben darrere d’aquest fenomen, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. El projecte Castells de ciència està impulsat per la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la URV amb la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller.

 

Nutrició, matemàtiques, psicologia, química, filologia i són les disciplines que s’han incorporat en aquesta segona edició del projecte i de les que se’n parla sobre la seva relació amb els castells. Des del risc d’aparició de trastorns de la conducta alimentària, dels algoritmes aplicats al càlcul de la dificultat de pujar un castell determinat fins a la gestió de la por de la canalla, la funció dels neurotransmissors que modulen les sensacions durant una diada castellera, fins a les diferents variacions del lèxic casteller en funció de la zona geogràfica o com funciona un dispositiu sanitari durant una diada. Per a cada disciplina, un investigador o investigadora de la URV ha redactat un article divulgatiu, un vídeo d’il·lustracions animades i també s’han dissenyat cartells de gran format repartits per les ciutats. L’objectiu és apropar la ciència a través d’aquests diferents formats al públic no expert, i fer-ho amb els castells com a fil conductor.

 

L’equip investigador que ha participat en aquesta nova temporada el formen Josefa Canals i Victòria Arija, del grup de recerca Nutrisam, del Departament de Psicologia; Roger Guimerà, del Departament d’Enginyeria Química; Lourdes Carrascón, del Departament de Psicologia (per al tema de psicologia); Marta Calull, del Departament de Químia Analítica i Química orgànica (per al tema de química); Meritxell Benaiges, professora associada de la Facultat d’Infermeria i Pere Navarro, del Departament de Filologia Catalana, per al tema sobre el lèxic casteller.