La majoria d’apps mòbils de cites no tenen en compte la identitat de gènere

Només algunes aplicacions de cites trenquen amb les identitats de gènere estàtiques i binàries i ofereixen una llista de categories de gènere i identitat sexual. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat per Giulia Campaioli, investigadora Martí i Franquès COFUND del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha analitzat com es comporten en aquest sentit 12 apps de cites mòbils.

 

Cada vegada més persones coneixen gent nova i fomenten noves connexions en línia en lloc de trobar-se en persona a través d’amics, a la feina, etc. Com explica Campaioli, “l’origen d’aquestes apps es remunta a anuncis personals en diaris i agències matrimonials, i segueix amb el desenvolupament dels primers llocs web de cites a principis de la dècada de 1990 i amb la primera aplicació de cites a finals de la dècada de 2000”. Actualment hi ha una àmplia gamma d’aplicacions de cites disponibles i s’estima que les utilitzen més de 300 milions de persones a tot el món. Tot i així, pocs estudis han investigat com es construeix el gènere a través de les possibilitats de categorització en el procés de creació de perfils en aquestes apps.

 

La recerca va posar el focus en les possibilitats que ofereixen aquestes apps a l’hora de categoritzar, per part de la persona que les utilitza, quin és el seu gènere i la seva identitat sexual. La investigadora es va submergir en 12 apps: Grindr, Tinder, Badoo, Once, happn, Feeld, Romeo, Her, Zoe, OkCupid, LOVOO i Taimi. De les seves conclusions destaca que aplicacions populars com Tinder i Badoo agrupen les identitats “no conformes” amb una categoria anomenada “una altra”, que “realment no admet identificació no binària, ja que els usuaris es veuen obligats a seleccionar un gènere alineat binàriament que informa a l’algoritme”, explica Campaioli.

 

Per extraure les dades de l’estudi, la investigadora va fer recorreguts per les apps com una nova usuària que registrava un compte. En aquesta immersió, va classificar les aplicacions en tres grups: binàries, que mantenen una comprensió de gènere clarament binària i estàtica; list, que proporciona identificadors de gènere plurals i dinàmics i, finalment, ternary, que ofereix identificadors de gèneres i sexualitat diversos, però també obliga les persones que utilitzen aquestes apps a decidir si volen ser incloses en les recerques d’homes o dones.

 

Durant la seva immersió va comprovar que, quan es tracta de sexualitat, tot i que els usuaris poden seleccionar una etiqueta d’identitat sexual d’una llista, es veuen obligats a triar una de les tres opcions per als perfils que desitgen veure: homes, dones o ambdós. Un cop més, aquest disseny materialitza el gènere com una categoria binària, si les persones poden estar interessats en homes, dones, o tots dos.

 

Si bé totes les aplicacions de cites ofereixen els usuaris la capacitat de modificar els seus identificadors de sexualitat, les aplicacions classificades dins del clúster binari no permetien que aquestes persones canviessin el seu gènere sense buscar ajut del servei d’atenció al client. Aquesta opció de disseny, per a l’autora de l’estudi, té per objectiu evitar que els homes que estiguin frustrats amb les restriccions de missatgeria puguin eludir les limitacions adoptant temporalment una etiqueta de gènere femení.

D’altra banda, la resta d’aplicacions permeten als usuaris canviar la seva identitat de gènere almenys dues vegades. “Això reflecteix una comprensió més flexible i dinàmica de la identitat de gènere”, explica Giulia Campaioli. Aquestes opcions de disseny influeixen en l’experiència dels usuaris de formes complexes que depenen de la interacció entre usuaris, els algoritmes i les persones que desenvolupen la plataforma.

 

 

Les persones LGBTQAI+ han estat utilitzant aquestes tecnologies des dels seus inicis. Grindr ha esdevingut una de les primeres aplicacions en introduir la geolocalització i atendre homes que busquen homes. Moltes empreses d’aplicacions de cites han implementat polítiques compatibles amb LGBTQAI+ per crear espais segurs per a tots els usuaris. Malgrat els intents, Campaioli afirma que “sembla que els usuaris no conformes amb el gènere i la sexualitat continuen enfrontant-se a diverses formes d’assetjament, violència i censura en aquestes plataformes. També són vulnerables a formes més subtils de violència simbòlica incrustades en el disseny de les tecnologies digitals” i, alhora, “les característiques relacionades amb el gènere i la sexualitat serveixen com a estratègies de recopilació de dades per a les plataformes mòbils de cites, que fan servir, analitzen i venen aquestes dades per, d’una banda, el funcionament de la plataforma, i d’altra banda, els interessos corporatius”, apunta la investigadora.

 

En la complexa interacció entre plataformes-usuaris-algorismes, les dades de gènere i sexualitat juguen un paper central en la recomanació de perfils als usuaris. No obstant això, el funcionament intern d’aquests algorismes sovint és difícil de conèixer, la qual cosa dificulta comprendre com influeixen en l’experiència dels usuaris.

 

 

“Recerques futures s’han de centrar en comprendre les experiències de les dones queer i lesbianes que es troben amb perfils d’homes que semblen cisgènere i dones heterosexuals per tal d’investigar la influència dels algoritmes i les possibilitats de categorització de gènere i sexualitat en les experiències dels usuaris”, suggereix la investigadora.

 

Aquest estudi, que ha publicat un número especial de la revista científica 'About Gender' per a articles temàtics sobre la construcció del gènere i la sexualitat en i a través dels mitjans mòbils, ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea en el marc de les Accions Marie Sklodowska-Curie i de la URV.