Dilluns, 30 de Novembre de 2020

Treballar amb dades a escala municipal o de barri afavoreix les polítiques de contenció de la covid-19

Un estudi analitza la distribució dels positius per coronavirus i com s’estenen pel territori

22 de Setembre de 2020, per Redacció
  • L’investigador del departament d’Economia Josep-Maria Arauzo-Carod ha publicat l'estudi

    URV

Posar la lupa en les dades de positius en covid-19 per prendre decisions en l’àmbit de districtes o, fins i tot, de barris. Aquesta seria una de les claus per controlar millor l’expansió de la pandèmia, ja que permetria aplicar polítiques de salut pública més acurades que n’afavorissin la contenció. És la principal conclusió que es desprèn d’un estudi que ha analitzat les dades relatives al nombre de positius diaris registrats entre el 25 de febrer i el 19 de juliol. La recerca ha estat encapçalada per Josep-Maria Arauzo-Carod, director del Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat (ECO-SOS) i investigador del departament d’Economia de la URV, que ha observat com s’ha produït la distribució territorial dels casos positius durant aquest període.

El treball, publicat a la revista 'Journal of Public Health', ha analitzat fins a quin punt la incidència relativa de casos positius en un municipi està relacionada amb la incidència de casos positius a les localitats veïnes. “Hem utilitzat un estadístic d’autocorrelació espacial local (LISA), que permet mapar aquestes relacions i identificar aquells grups de municipis que mostren una dependència espacial estreta perquè comparteixen bé valors elevats o bé valors baixos”, explica Arauzo-Carod, el qual considera que aquest mapatge és de “vital importància”, perquè permet identificar aquelles zones potencialment problemàtiques en què els positius s’estenen en forma de taca d’oli d’un municipi a un altre i fan empitjorar la situació epidemiològica d’una àrea cada cop més extensa. “Amb l’ús de l’estadístic d’autocorrelació espacial local obtenim una foto fixa en un determinat moment o, tal com hem fet en aquest treball, una seqüència durant un període de temps més llarg”, comenta Arauzo-Carod.

Així, l’anàlisi per setmanes permet veure com la pandèmia evoluciona de forma molt heterogènia al conjunt del país (amb fortes diferències entre territoris), de manera que apareixen clústers que en un moment van portar a actuacions de salut pública més estrictes per aturar l’expansió de la pandèmia (com ara a la Conca d’Òdena o al Baix Segrià, per exemple). Però també d’altres “que al seu moment van passar desapercebuts als mitjans de comunicació (com ara la Segarra, el Bages o el Barcelonès Nord) i que de ben segur que també haurien requerit una intervenció pública més ferma per d’aturar els processos de contagi”, segons l’investigador.

Implicacions dels resultats en termes de salut pública

Aquest treball mostra que hi ha unes dinàmiques espacials molt clares pel que fa a l’expansió de la malaltia, les quals operen en uns àmbits territorials molt reduïts. Per aquest motiu, segons la recerca, les mesures de salut pública han de ser el màxim de desagregades possible (des d’un punt de vista espacial) a fi d’actuar amb precisió als indrets on es produeixen els contagis. “Mesures com les anunciades a l’inici de la pandèmia, en què les demarcacions s’utilitzaven com a unitats administratives de referència, no únicament no són eficaces sinó que poden arribar a ser molt contraproduents perquè no existeix una correspondència entre els territoris ‘problemàtics’ i els territoris on s’apliquen mesures de prevenció”, adverteix Arauzo-Carod.

L’investigador considera que “les polítiques de salut pública no només han de tenir en compte aquesta mena d’estratègies en territoris molt delimitats (no necessàriament municipis sinó també districtes o barris) sinó que han de disposar de dades de prou qualitat per poder prendre aquestes decisions de forma àgil, atesa la velocitat amb què s’estén la covid-19.” Arauzo-Carod també recomana que aquestes dades estiguin en format obert, siguin el més desagregades possible des d’un punt de vista espacial i estiguin totalment a disposició de la comunitat científica, amb l’objectiu que els científics puguin contribuir a identificar pautes d’expansió de la pandèmia i investigar estratègies potencials per combatre-la.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics