Dimecres, 20 de Novembre de 2024
Gairebé el 60% de la població migrant que recorre a Creu Roja està desocupat, segons el 9è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat
La coordinadora provincial de Creu Roja a Tarragona, Anna Sabaté, el president provincial de la Creu Roja a Tarragona, Ramon Grau, i la responsable de l'Observatori de Vulnerabilitat, Pilar Millán
ACN
Només el 36% de la població immigrada atesa per la Creu Roja rep prestacions, malgrat que el 57,5% està en situació de desocupació. És el que mostra el 9è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja presentat aquest dijous a Tarragona, que porta per títol “Les persones immigrades en situació vulnerable”. Per la responsable de l’estudi, Pilar Millán, aquestes dades desmunten el tòpic que els immigrants reben més ajudes. L’informe, que s’ha basat en 899 enquestes telefòniques, mostra que, entre les persones que treballen, sigui amb contracte o sense, prop de la meitat té ingressos inferiors als 600 euros mensuals, per sota del salari mínim interprofessional. “La pobresa és més crònica i més intensa en la població immigrant”, ha conclòs la responsable de Creu Roja Tarragona, Anna Sabaté, que ha assenyalat que hi ha col·lectius que difícilment sortiran de la situació de pobresa.
L’observatori mostra que el 45% dels enquestats són nascuts al Magreb, el 27% nascuts a Amèrica i el 15% nascuts a la resta d’Àfrica. La mitjana dels anys que porten a Espanya és de 12 anys i la majoria (40,5%) tenen edats compreses entre els 30 i els 39 anys, seguits dels 40-49 anys (31,3%), els 50-59 anys (12,6%), 18-29 anys (11,2%) i, per últim, un 4,4% té 60 anys o més. L’estudi també mostra que la majoria de persones que van a demanar ajuda a Creu Roja són dones (62%) enfront del 38% d’homes.
Sobre els ingressos, on es calcula que prop de la meitat té ingressos per feina inferiors a 600 euros. El 53% de les famílies tenen ingressos entre 300 i 700 euros mensuals i el 17% no té cap ingrés. D’altra banda, el 36% dels ingressos provenen de prestacions i el 35%, d’un salari. Sobre les dades de la situació laboral, en el 77% dels casos la situació ha empitjorat, principalment perquè han retrocedit les seves condicions laborals –com ara una rebaixa del sou- (48,4%) o bé perquè han perdut la feina (28,8%). Amb tot, la meitat de les persones que treballen, en gairebé tots els sectors, ho fan en situació irregular, és a dir, sense un contracte laboral.
Sobre les prestacions rebudes, l’observatori apunta que la població immigrada presenta menys dependència dels ajuts perquè, en molts casos, si treballen sense contracte, perden el dret a prestacions, com la d’atur. En ser majoritàriament joves, també destaca que poques d’elles reben pensions en relació a la població autòctona. També s’apunta que, en alguns casos, pot ser que la manca d’informació o de comprensió sobre els ajuts disponible els privi de sol·licitar les prestacions.
Sobre l’habitatge, el 72% dels enquestats viu en un pis de lloguer i el 65% té unes despeses de la llar entre 300 i 800 euros mensuals, ja sigui per pagament d’hipoteca, lloguer i subministraments. Amb tot, i mirant els ingressos que mostra l’informe que es reben de mitjana, fa que més del 50% tingui alguna mensualitat pendent de pagament.
Finalment, sobre l’alimentació, l’informe apunta que el 76,7% de famílies pot fer tres àpats al dia mentre que un 11,5% només en pot fer dos. Amb tot, s’apunta que el 51,7% de les persones enquestades depèn de les ajudes o donacions com a font principal d’alimentació a la llar. Pel que fa a l’alimentació infantil, el 66% diu tenir dificultats per garantir una bona alimentació la llar en període de vacances. Sobre les ajudes beques menjador escolar distribuïdes, el 42,8% té beca menjador que cobreix tots els fills, el 20,2% no cobreix tots els fills i un 33,5% en té però no li cobreix la totalitat.
L’Observatori conclou que les persones immigrades ja partien d’una situació “especialment desavantatjosa” quan el context econòmic era estable i, amb l’arribada de la crisi són encara més vulnerables i la pobresa és major. En aquest sentit, es destaca que un 17% de les famílies enquestades “no tenen cap tipus d’ingrés”, quan entre la població d’origen autòcton aquest percentatge és del 9%. D’altra banda, Sabaté ha destacat també que el col·lectiu emigrat “no té xarxa social” que el pugui ajudar i el fet que molts dels individus han d’enviar diners al país d’origen per la família que hi tenen.
Les dades a Tarragona
Les dades de l’informe estan segmentades per demarcacions i Tarragona és on els resultats són pitjors. De l’observatori, fet a partir de 214 enquestes telefòniques, se’n desprèn que a Tarragona “és una demarcació especialment afectada per la crisi”. Amb tot, Sabaté ha destacat que la diferència de percentatge, de dos o tres punts, “no té tanta importància” i el que cal és visualitzar que a totes les demarcacions la situació de les persones emigrades és “més precària”.
Tot depen del color del mirall!
Tots tenen telèfon? Oi da! Doncs potser que dediquin aquests diners a viure millor! Les estadístiques són bones si expliquen totes les dades. El sistema pot suportar els milers de persones que no treballen, reben suports i tenen com a fórmula de supervivència els ajuts?. Ser humà és una cosa bona, acceptar que no tinguin interès en col·laborar és un altre tema.
