-
Sergi Baixas
La negació a una ajuda o no tenir cap mena d’informació sobre programes per a dones, rebre un tracte indigne per part de les autoritats, qüestionar o negar el relat de la víctima. Tots aquests fets, i molts altres, són part de la violència masclista, concretament es tracta de l’anomenada violència institucional: “Accions exercides per funcionaris o autoritats (policia, jutges, fiscals, treballadors socials...) que dificulten, atracen o impedeixen l'accés a la vida pública, l'adhesió a certes polítiques o la possibilitat que les persones exerceixin els seus drets”, segons publica la Coordinadora Feminista Heura Lila.
La realitat és que de les set dones assassinades per violència de gènere que ha comptabilitzat el Departament d’Interior de Catalunya enguany, 2 d’elles havien denunciat prèviament a les institucions la seva situació, però el protocol de les administracions no va ser suficient per protegir les víctimes. Tot i tenir mecanismes legislatius per pal·liar les agressions masclistes, Neus Oliveras, Doctora en dret i especialitzada en l’estudi i lluita contra la violència masclista, manifesta que “les lleis no poden fer-ho tot” i és que la idea bàsica que planteja l’experta té un origen molt més profund: “La violència de gènere és la manifestació extrema de la discriminació estructural del sistema vers les dones; si no s’acaba la discriminació no s’acabarà la violència”, sosté Oliveras.
Les dades apunten que les agressions masclistes van a l’alça: durant els primers sis mesos del 2021 hi ha hagut 669 denúncies en relació amb la violència de gènere al Camp de Tarragona, hi ha hagut 313 detinguts i s’han atès fins a 667 víctimes. A més, cal tenir en compte que a la demarcació tarragonina nou de cada 10 homes acusats d’agressions masclistes acaben sent condemnats.
El Departament d’Interior calcula que cada dia 59 dones denuncien haver estat víctimes de la violència masclista a Catalunya i el Consell General del Poder Judicial calcula més de 40 mil casos d’agressions masclistes al conjunt de l’estat. Tot i l’alt percentatge de denúncies i trucades als telèfons d’ajuda, 36 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles des de principi d’any a Espanya, les quals s’afegeixen al recompte institucional engegat el 2003 arribant a la xifra de 1.114 dones víctimes de la violència masclista.
Neus Oliveras és del parer que “cal una sensibilitat i formació en igualtat en tots els àmbits” per tal de fer més efectives les normatives, ja que “les situacions reals de discriminació es troben en un context diferent del que es planteja quan es fa la llei”. La desigualtat entre homes i dones és un fet en aquest país. L’observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere retrata a l’índex d’igualtat de gènere que el coneixement, així com el poder són les variables més desiguals a Espanya. A la pràctica això es percep en “feines d’home” i “feines de dona”, poques dones en espais de responsabilitat, violència laboral i també econòmica.
El que es veu és només “la punta de l’iceberg”, explica Neus Oliveras. La doctora en dret creu que la violència física existeix quan “les dones es desmarquen d’allò que se’ls imposa”. Però, moltes vegades “allò imposat” també és violència: la dependència econòmica, la intimidació o degradació com a persona, la interacció amb connotacions sexuals sense consentir-ho, les dificultats per accedir a feines pel fet de ser dona o rebre missatges que afavoreixen la subordinació del col·lectiu femení. La violència masclista té desenes de branques i formes i el 25 de novembre és el dia de la seva commemoració per reivindicar la urgència i constant discriminació que reben les dones.
Enguany el 25 de novembre, dia internacional per l’eradicació de la violència envers les dones, pren la violència a les institucions com a eix comú de la manifestació unitària del Camp de Tarragona que es durà a terme a Reus. Aida Martínez, membre de Cau de Llunes, l’Assemblea revolucionària no-mixta tarragonina, exposa que des de les institucions “sembla que donin la mà a les dones, però a l’hora de la veritat no hi ha cap mena de facilitat”.
Per aquest motiu els col·lectius de la demarcació que formen part de la Plataforma 25N s’han organitzat per “unir forces” i tornar a fer una manifestació unitària després de dos anys marcats per la pandèmia. Sota el lema Quan la violència és la norma l’autodefensa és un dret, la vintena d’associacions que formen part de la Plataforma 25N, posaran de manifest la convivència amb la violència institucional “una violència invisibilitzada i normalitzada”, assegura Alícia Casanovas, membre del col·lectiu Fridas.
En la línia discursiva del conjunt d’associacions s’escriu en negreta la paraula autodefensa: “No creiem en l’ajuda, si es que es pot dir així, que ens proporciona el sistema perquè el sistema mateix forma part de la violència masclista”, declara Casanovas. De la mateixa manera, Aida Martínez reivindica que “amb els col·lectius s’arriba més lluny que amb les institucions i no hauria de ser així”. És per això que les associacions feministes reclamen un canvi als processos de gestió de denúncies i el tracte que reben les dones per part de funcionaris i autoritats.
Pel que fa a la ciutat de Tarragona, es durà a terme un any més la marxa de torxes el 26 de novembre, un acte que “acabarà amb un akelarre i un sopar no-mixte”, ha apuntat Martínez. Per altra banda, Fridas ha organitzat una jornada feminista el proper dissabte dia 20 a l’Ateneu de Tarragona amb un tast de vins, xerrades, tallers i una nit musical, ha explicat Alícia Casanovas.
L’Ajuntament de la ciutat, per la seva banda, ha preparat unes jornades al Palau Firal i de Congressos de Tarragona els dies 23 i 24 de novembre sota el nom “Tarragona feminista: en construcció”. S’hi celebraran taules rodones, presentacions de projectes feministes i dues ponències a càrrec de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya i Ariadna Güell, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society. A més, al llarg dels dos dies es comptarà amb la presència de Cinta Pastó, consellera de feminismes i LGBTIQ+ i Eva Ferran, coordinadora territorial d’igualtat i feminismes de la Generalitat, així com de l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, qui tancarà l’acte els actes reivindicatius del 25N.
La realitat és que de les set dones assassinades per violència de gènere que ha comptabilitzat el Departament d’Interior de Catalunya enguany, 2 d’elles havien denunciat prèviament a les institucions la seva situació, però el protocol de les administracions no va ser suficient per protegir les víctimes. Tot i tenir mecanismes legislatius per pal·liar les agressions masclistes, Neus Oliveras, Doctora en dret i especialitzada en l’estudi i lluita contra la violència masclista, manifesta que “les lleis no poden fer-ho tot” i és que la idea bàsica que planteja l’experta té un origen molt més profund: “La violència de gènere és la manifestació extrema de la discriminació estructural del sistema vers les dones; si no s’acaba la discriminació no s’acabarà la violència”, sosté Oliveras.
Les dades apunten que les agressions masclistes van a l’alça: durant els primers sis mesos del 2021 hi ha hagut 669 denúncies en relació amb la violència de gènere al Camp de Tarragona, hi ha hagut 313 detinguts i s’han atès fins a 667 víctimes. A més, cal tenir en compte que a la demarcació tarragonina nou de cada 10 homes acusats d’agressions masclistes acaben sent condemnats.
El Departament d’Interior calcula que cada dia 59 dones denuncien haver estat víctimes de la violència masclista a Catalunya i el Consell General del Poder Judicial calcula més de 40 mil casos d’agressions masclistes al conjunt de l’estat. Tot i l’alt percentatge de denúncies i trucades als telèfons d’ajuda, 36 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles des de principi d’any a Espanya, les quals s’afegeixen al recompte institucional engegat el 2003 arribant a la xifra de 1.114 dones víctimes de la violència masclista.
La violència: la discriminació a l’extrem
Neus Oliveras és del parer que “cal una sensibilitat i formació en igualtat en tots els àmbits” per tal de fer més efectives les normatives, ja que “les situacions reals de discriminació es troben en un context diferent del que es planteja quan es fa la llei”. La desigualtat entre homes i dones és un fet en aquest país. L’observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere retrata a l’índex d’igualtat de gènere que el coneixement, així com el poder són les variables més desiguals a Espanya. A la pràctica això es percep en “feines d’home” i “feines de dona”, poques dones en espais de responsabilitat, violència laboral i també econòmica.
El que es veu és només “la punta de l’iceberg”, explica Neus Oliveras. La doctora en dret creu que la violència física existeix quan “les dones es desmarquen d’allò que se’ls imposa”. Però, moltes vegades “allò imposat” també és violència: la dependència econòmica, la intimidació o degradació com a persona, la interacció amb connotacions sexuals sense consentir-ho, les dificultats per accedir a feines pel fet de ser dona o rebre missatges que afavoreixen la subordinació del col·lectiu femení. La violència masclista té desenes de branques i formes i el 25 de novembre és el dia de la seva commemoració per reivindicar la urgència i constant discriminació que reben les dones.
Actes a Reus i Tarragona
Enguany el 25 de novembre, dia internacional per l’eradicació de la violència envers les dones, pren la violència a les institucions com a eix comú de la manifestació unitària del Camp de Tarragona que es durà a terme a Reus. Aida Martínez, membre de Cau de Llunes, l’Assemblea revolucionària no-mixta tarragonina, exposa que des de les institucions “sembla que donin la mà a les dones, però a l’hora de la veritat no hi ha cap mena de facilitat”.
Per aquest motiu els col·lectius de la demarcació que formen part de la Plataforma 25N s’han organitzat per “unir forces” i tornar a fer una manifestació unitària després de dos anys marcats per la pandèmia. Sota el lema Quan la violència és la norma l’autodefensa és un dret, la vintena d’associacions que formen part de la Plataforma 25N, posaran de manifest la convivència amb la violència institucional “una violència invisibilitzada i normalitzada”, assegura Alícia Casanovas, membre del col·lectiu Fridas.
En la línia discursiva del conjunt d’associacions s’escriu en negreta la paraula autodefensa: “No creiem en l’ajuda, si es que es pot dir així, que ens proporciona el sistema perquè el sistema mateix forma part de la violència masclista”, declara Casanovas. De la mateixa manera, Aida Martínez reivindica que “amb els col·lectius s’arriba més lluny que amb les institucions i no hauria de ser així”. És per això que les associacions feministes reclamen un canvi als processos de gestió de denúncies i el tracte que reben les dones per part de funcionaris i autoritats.
Pel que fa a la ciutat de Tarragona, es durà a terme un any més la marxa de torxes el 26 de novembre, un acte que “acabarà amb un akelarre i un sopar no-mixte”, ha apuntat Martínez. Per altra banda, Fridas ha organitzat una jornada feminista el proper dissabte dia 20 a l’Ateneu de Tarragona amb un tast de vins, xerrades, tallers i una nit musical, ha explicat Alícia Casanovas.
L’Ajuntament de la ciutat, per la seva banda, ha preparat unes jornades al Palau Firal i de Congressos de Tarragona els dies 23 i 24 de novembre sota el nom “Tarragona feminista: en construcció”. S’hi celebraran taules rodones, presentacions de projectes feministes i dues ponències a càrrec de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya i Ariadna Güell, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society. A més, al llarg dels dos dies es comptarà amb la presència de Cinta Pastó, consellera de feminismes i LGBTIQ+ i Eva Ferran, coordinadora territorial d’igualtat i feminismes de la Generalitat, així com de l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, qui tancarà l’acte els actes reivindicatius del 25N.
