Poblet celebra 75 anys de la restauració de la vida monàstica adaptat als nous temps

Fa 75 anys, el Monestir de Poblet va recuperar la seva vida monàstica després de 105 anys d’abandonament amb l’arribada de quatre monjos cistercencs italians. Des d’aleshores, el centre religiós s’ha adaptat als nous temps, rellegint la regla benedictina. “Ha canviat en allò més accidental però no en allò central”, ha apuntat el prior del monestir, el pare Lluc Torcal. “La regla de Sant Benet marca un horari de pregària i un horari de treball però s’adequa a les circumstàncies i als temps i això permet que hi hagi joves a Poblet”, ha explicat el pare Lluc, que ha explicat que ara al monestir hi viuen 30 monjos de diverses generacions que són garantia de la continuïtat de la comunitat. ”Si visquéssim com als anys 50, molts joves no viurien aquí”, ha dit. Diversos actes commemoren aquest dissabte la restauració fa 75 anys amb una missa, conferències, una exposició i la clausura del Tercer Festival Internacional d’Orgues.

Per tot plegat, Poblet podria ser un referent per l’Església. “En algunes coses podria ser exemple a seguir, en d’altres hem de seguir nosaltres a l’Església”, ha assenyalat el pare Lluc, que ha reconegut que “si Poblet pot aportar i servir d'exemple a l’Església, benvingut sigui”.

Poblet va ser desamortitzat el 1834 i va estar 105 anys inhabitat i sotmès a l’abandonament. Al 1940, es va reprendre la vida monàstica per part dels monjos de Sant Bernat d’Itàlia. “Van iniciar una nova aventura amb tota la casa desmuntada i amb la bogeria d’uns quants joves de 15 anys que un any després es van incorporar a la comunitat”, ha detallat Torcal. Segons el prior, gràcies als joves la fundació va tenir èxit, perquè el centre va estar sense condicions fins als anys 50. “Si haguessin sigut homes més fets, haguessin marxat a un altre lloc”, ha assegurat Torcal.

“Quan totes les circumstàncies eren adverses, malgrat tot, van continuar fidels a la seva voluntat de tirar endavant Poblet i això és el que esperona als que hem continuat en aquesta vida de seguir endavant”, ha explicat el pare Lluc, que ha dit que Poblet va mantenir-se viu i continua viu ara.

A partir d’aleshores, es va començar a reconstruir la vida al monestir: es van comprar terres i es van començar a conrear terres. Un cop consolidada la restauració, el monestir de Poblet va ser declarat patrimoni de la Humanitat.

Un dels motius que han permès que el monestir de Poblet, el monestir medieval més gran habitat al món, és l’adaptació als nous temps. “Tenim clar certs principis, com la reconversió ecològica”, ha explicat Torcal, que va estudiar física. “Sant Benet parla que els monjos han de tenir-ho tot dins del monestir”, ha detallat Torcal, “i una manera d’entendre-ho és tenir toets les fonts energètiques dins al centre”. “Llegint la mateixa regla, podem adaptar la vida al temps que ens toca”, ha afirmat.

Per celebrar els actes d’aniversari, Poblet ha celebrat aquest dissabte una missa, la conferència ‘Poblet: exemple de fe i civilització’, de Jordi Rius, i la inauguració d’una exposició fotogràfica que repassa la història del monestir. A més, al vespre el monestir acollirà la clausura del Tercer Festival Internacional d’Orgues, amb Claudio Astronio. Aquesta edició ha rebut més de 500 visitants i, a falta del concert d’aquesta nit, Torcal ha fet broma i ha lamentat que segurament “baixarà l’assistència” pel “clàssic famós”, el partit que es juga entre el Reial Madrid i el Barça.

 Als actes hi han assistit el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, i l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Güell.