-
Una zona de les muntanyes de Prades
ACN
A les portes de la campanya d'estiu, el cos de bombers de la Generalitat es prepara per afrontar grans incendis arreu del país. Les muntanyes de Prades són una de les zones on s'han establert punts de seguretat i estratègics que han de permetre controlar i reduir les flames en el cas d'un foc en aquest paratge. "Tenim tota la part nord-oest de les muntanyes planificada, si hi ha un incendi ja podrem treballar amb seguretat; en cap cas el pararem, però si que ens ajudarà a contenir-ho", afirma el sotsinspector de la unitat GRAF de la regió de Tarragona, Jordi Castellví.
En paral·lel, els experts avisen que caldrà conviure amb els focs i demanen a la ciutadania una major conscienciació del risc. En el Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet i als boscos de Prades, els bombers han establert un punt estratègic de gestió al barranc de Castellfollit, propietat dels monjos del monestir de Poblet i, també han condicionat zones de seguretat per controlar les flames en el cas d'un incendi en aquest entorn. Segons els seus càlculs, entre un 3% i 10% de la superfície del massís, d'unes 40.000 hectàrees, disposa d'estructures i àrees segures.
El Departament d'Agricultura té previst executar una segona fase per ampliar aquestes zones segures cap al barranc del Titllar. L'actuació podria quedar enllestida cap a finals d'any. Segons els responsables del cos el més important és reduir l'altura de les flames i que no s'obrin nous caps quan el foc arribi en aquests punts ja establerts. "Hem d'acceptar que el foc cremarà, però deixar que cremi una zona en salvarà la resta", indiquen.
L'incendi de la serra de Senan, que va calcinar 43 hectàrees el passat 21 de març, és un exemple de l'estratègia del cos. Segons els bombers, aquest episodi va servir per "vacunar" camins que podrien haver esdevingut un polvorí en un gran incendi. Actualment, els efectius per implementar punts de seguretat i estratègic en altres indrets de la demarcació, com la zona del Francolí i del Gaià, els Ports o la serra de Cavalls i Pàndols, entre d'altres.
"No es poden eliminar els focs"
Bombers i tècnics van analitzar els avenços en aquest àmbit en una jornada organitzada aquest per a periodistes, comunicadors, experts en emergències i gestors del territori a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Recorden que el canvi climàtic és un dels causants de l'augment de la severitat dels incendis, els quals, vaticinen, seran cada cop més extrems. "Vivim en un país mediterrani, amb temperatures i condicions de sequeres altes, això fa que la vegetació de seguida estigui disponible; pensar que podem eliminar el foc és com pensar que podem eliminar la pluja del nostre ecosistema", subratlla la responsable de l'àrea de comunicació de la fundació Pau Costa, Mariona Borràs.
Per la seva banda, el responsable de política forestal i governança d'alt risc del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Eduard Plana, explica que els incendis es fan grans perquè el territori acumula combustible arran de l'abandonament de la gestió forestal i ramadera. "Hem d'intentar recuperar uns paisatges gestionats que no permetin que aquests incendis es facin tan grans, desactivar el risc latent d'incendis; ja no ens hem de preocupar només de protegir els boscos dels incendis, sinó les persones dels boscos", apunta.
En aquest sentit, Plana assegura que la prevenció dels incendis ja no és només una qüestió de gestió forestal sinó que implica "un equilibri territorial, un urbanisme intel·ligent i planificar les activitats del territori d'acord amb el risc". A més, l'expert afegeix que els sectors econòmics, com el turístic, han de contribuir a preservar els paratges naturals.
En paral·lel, els experts avisen que caldrà conviure amb els focs i demanen a la ciutadania una major conscienciació del risc. En el Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet i als boscos de Prades, els bombers han establert un punt estratègic de gestió al barranc de Castellfollit, propietat dels monjos del monestir de Poblet i, també han condicionat zones de seguretat per controlar les flames en el cas d'un incendi en aquest entorn. Segons els seus càlculs, entre un 3% i 10% de la superfície del massís, d'unes 40.000 hectàrees, disposa d'estructures i àrees segures.
El Departament d'Agricultura té previst executar una segona fase per ampliar aquestes zones segures cap al barranc del Titllar. L'actuació podria quedar enllestida cap a finals d'any. Segons els responsables del cos el més important és reduir l'altura de les flames i que no s'obrin nous caps quan el foc arribi en aquests punts ja establerts. "Hem d'acceptar que el foc cremarà, però deixar que cremi una zona en salvarà la resta", indiquen.
Els demanen una major conscienciació del risc d'incendi Foto: ACN
L'incendi de la serra de Senan, que va calcinar 43 hectàrees el passat 21 de març, és un exemple de l'estratègia del cos. Segons els bombers, aquest episodi va servir per "vacunar" camins que podrien haver esdevingut un polvorí en un gran incendi. Actualment, els efectius per implementar punts de seguretat i estratègic en altres indrets de la demarcació, com la zona del Francolí i del Gaià, els Ports o la serra de Cavalls i Pàndols, entre d'altres.
"No es poden eliminar els focs"
Bombers i tècnics van analitzar els avenços en aquest àmbit en una jornada organitzada aquest per a periodistes, comunicadors, experts en emergències i gestors del territori a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Recorden que el canvi climàtic és un dels causants de l'augment de la severitat dels incendis, els quals, vaticinen, seran cada cop més extrems. "Vivim en un país mediterrani, amb temperatures i condicions de sequeres altes, això fa que la vegetació de seguida estigui disponible; pensar que podem eliminar el foc és com pensar que podem eliminar la pluja del nostre ecosistema", subratlla la responsable de l'àrea de comunicació de la fundació Pau Costa, Mariona Borràs.
Per la seva banda, el responsable de política forestal i governança d'alt risc del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Eduard Plana, explica que els incendis es fan grans perquè el territori acumula combustible arran de l'abandonament de la gestió forestal i ramadera. "Hem d'intentar recuperar uns paisatges gestionats que no permetin que aquests incendis es facin tan grans, desactivar el risc latent d'incendis; ja no ens hem de preocupar només de protegir els boscos dels incendis, sinó les persones dels boscos", apunta.
En aquest sentit, Plana assegura que la prevenció dels incendis ja no és només una qüestió de gestió forestal sinó que implica "un equilibri territorial, un urbanisme intel·ligent i planificar les activitats del territori d'acord amb el risc". A més, l'expert afegeix que els sectors econòmics, com el turístic, han de contribuir a preservar els paratges naturals.
