Dissabte, 16 de Gener de 2021

Recuperen les restes de 22 soldats republicans a la fossa de Salomó

Els cossos seran traslladats a la UAB per fer-ne un estudi antropològic i extraure'n mostres d'ADN

01 de Desembre de 2020, per ACN
  • Els cossos seran traslladats a la UAB per fer-ne un estudi extraure'n mostres d'ADN

    ACN

El departament de Justícia ha recuperat les restes de 22 individus a l'excavació de la fossa del cementiri de Salomó (Tarragonès). Els arqueòlegs han trobat esquelets amb restes de metralla i ferides de bala, a més de botons i indumentària de l'exèrcit republicà. A partir d'aquestes troballes Justícia considera que es tracta de soldats republicans morts durant l'ocupació franquista al municipi tarragoní el gener del 1939. Afegeix, a més, que veïns del poble van recollir amb un carro els cadàvers que havien quedat estesos a terra i que els van enterrar en una fossa cavada expressament al cementiri. La manera desordenada com s'ha trobat apilats els cadàvers fa pensar que ho van fer amb presses per por a represàlies.

L'excavació es dona per acabada, però els treballs duraran un dies més perquè els arqueòlegs estan retirant un per un els individus de la fossa. Les restes es traslladen al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona per fer-ne un estudi antropològic i extraure'n ADN. L'excavació va començar el 21 d'octubre. A la fossa hi havia una creu amb els noms inscrits de Josep Bellet i Ramon Carné, dos soldats republicans nascuts a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) que haurien mort durant l'ocupació. Les famílies van assabentar-se'n al cap d'uns dies a través de testimonis i hi van fer instal·lar la creu. Cada any, per Tots Sants, viatjaven en tren fins a Salomó i hi deixaven flors. Les nebodes dels soldats van sol·licitar l'obertura de la fossa a la Generalitat i van donar mostres d'ADN. Els encreuaments genètics determinaran si entre els 22 individus recuperats hi ha els dos homes.

A uns metres de la fossa hi ha una làpida amb el nom d'Emilio Montemayor Ruben de Celis, un soldat republicà que va poder ser identificat durant la recollida de cadàvers amb carro, gràcies a la foto del carnet d'identitat. La Direcció General de Memòria Democràtica va aconseguir contactar amb una filla, que va preferir no desenterrar el cos. Segons el relat familiar, l'home va ser exhumat de la fossa i va ser enterrat on ara hi ha la làpida.

Paral·lelament als treballs de Salomó, Justícia també excava al cementiri de la pedania dels Reguers, a Tortosa (Baix Ebre). Els arqueòlegs hi busquen les restes de Francisco Serrano Iranzo, un maqui aragonès conegut amb el sobrenom d'el Rubio. Amb les excavacions a Salomó i els Reguers ja són 33 les fosses que s'han obert gràcies al Pla de fosses, el programa que des del 2017 planifica i prioritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 338 persones.

D'aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d'identificació genètica, que és el sistema que disposa d'una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha coincidència genètica. A banda d'aquestes vuit, el programa també ha facilitat la identificació d'un veí de Salamanca recuperat d'una fossa de Pamplona, arran d'un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l'ADN. El fill de la víctima residia a l'Hospitalet de Llobregat i la Generalitat disposava d'una mostra genètica.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  02 de Desembre de 2020

Una guerra civil?

És una mostra més dels temes incívics que es van dur a terme en nom de no sabem ben bé per què i en nom de què, si oblidem les dades històriques contrastades que apunten a certs individus