Ara fa poc més d'una dècada, desapareixia del mapa polític de Tarragona
Rosa Maria Rossell Rigau, regidora durant 8 anys per
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al costat de Xavier Almagro primer i de Sergi de los Ríos després. La sortida de Rossell, abrupta per disputes internes dins del partit, va provocar el seu "desencant" progressiu de la via política i, al 2012, es va sumar al projecte de l'
Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Participant en els últims temps en la Tercera Joventut per la República, Rossell va ser proposada com a relleu definitiu del
coordinador ja traspassat Oscar Hijosa. En l'últim trimestre s'ha dedicat a reunir un equip per encapçalar una etapa complexa per a l'ANC i per a l'independentisme en general. Des de la setmana passada, és ja oficialment
nova coordinadora local d'una associació que compta a la ciutat amb 723 socis i 553 simpatitzants.
A diferència d'Òmnium, segons detalla, la xifra s'ha mantingut estable en els darrers temps. La primera iniciativa que han engegat és una recollida de productes de primera necessitat per a
Ucraïna.
- Vostè va ser regidora 8 anys a l'Ajuntament de Tarragona. Com ha estat el trànsit entre un càrrec polític i el lideratge d'una entitat de la societat civil?
- El trànsit ha sigut molt fàcil. Jo vaig estar 8 anys com a regidora sota les sigles d'Esquerra Republicana, 4 d'aquests a l'oposició que em van servir per aprendre'n molt. Jo aconsellaria a tothom que entra en política i que no és un polític de llarga trajectòria a passar uns anys a l'oposició. Si realment tens ganes de treballar i d'aprendre, és on s'aprèn més. Vaig estar de tinent d'alcalde de Patrimoni, coordinadora de l'àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament, però em dedicava més a Patrimoni. I durant aquests anys en què vaig estar a l'Ajuntament em vaig convèncer que si no fem cas a la societat civil malament rai. I això serveix pel Parlament, pel Govern de la Generalitat, per l'Ajuntament i per tot arreu. Ens agradi o no ens agradi, tenen molta raó.
- Hi ha hagut un desencantament de la via política, a nivell personal?
- Total. A mi em va desencantar molt el fet d'haver de dependre del que diu el partit que és a Barcelona, que sovint no coneix la realitat del poble on tu estàs batallant per tirar endavant el que sigui o el fet que hi hagi una crisi i que hagis d'estar esperant a donar una resposta al que digui el partit. Jo vaig arribar a un punt que deia que no m'hi sentia a gust. No és que demani una autonomia total, el que passa és que jo necessitava tocar més de peus a terra, al carrer.
- També va sortir del partit?
- Sí, jo vaig sortir de l'Ajuntament, vaig continuar un temps militant i al cap d'un any més o menys d'haver sortit vaig renunciar a la militància, pel camí que estava agafant Esquerra.
- Va ser en paral·lel aquesta sortida d'ERC amb l'entrada a l'ANC?
- És que te n'adones que estàs anant a les manifestacions a Barcelona i que la societat civil va per un costat i els partits van per un altre. Ho vaig veure clar, vaig dir prou i vaig entrar a l'ANC, que és qui m'ha demostrat que realment han posat contra les cordes els partits polítics. Si els partits polítics han posat la paraula independència és perquè la societat civil l'estava cridant als carrers, que si no no l'haguessin agafat. Jo estic convençuda que si Artur Mas va decidir posar-se la samarreta de l'independentisme i de la República era perquè hi va haver unes manifestacions al 2012 i al 2013 que van aclaparar els polítics.
Rosa Maria Rossell Rigau, ara coordinadora de l'ANC a Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- Ho intentarem. Perquè que el primer govern independentista de la ciutat de Tarragona deixi la independència en un racó, la veritat és que...
- Les properes eleccions que hi haurà són les municipals. Quin paper hi jugarà l'ANC? Què podria fer de més l'Ajuntament que no està fent?
- És que és una mica complicat dir què han de fer, perquè la política municipal no s'ha d'emmirallar tant en el que està fent el Govern del país sinó que ha de mirar les problemàtiques de la ciutat. Jo el que reclamaria al govern de la meva ciutat és que realment faci polítiques d'esquerra i s'involucri en els temes realment importants d'aquest moment. Estem tenint uns barris que necessiten molta ajuda, està arribant moltíssima immigració, tenim problemes amb els MENA i ara ens vindran els refugiats d'Ucraïna. Què hem de fer per ells? No podem limitar-nos a tindre'ls en un alberg donant-los esmorzar, dinar i sopar. Si nosaltres volem la independència perquè volem una República Catalana hem d'actuar en conseqüència.
- Falta discurs independentista a l'Ajuntament de Tarragona?
- Sí, no en fa cap ni un. La veritat és que en aquests moments jo no sabria com definir el que està fent l'Ajuntament de Tarragona, és un batibull de partits, no sabem si els Comuns estan o no estan, amb Junts no saps quin paper estan jugant en la política municipal, les 2 regidores de la CUP acaben d'aterrar i encara no s'han acabat de situar bé... Jo penso que és un desgavell. Nosaltres vam demanar hora per parlar amb l'alcalde, ja tenim hora, i veurem què en surt d'aquesta trobada.
- Com és la relació personal amb l'actual alcalde, especialment després de la polèmica interna dins d'Esquerra al 2011?
- Personalment, amb el Pau tenim molta relació. Jo soc una persona que m'agrada molt viure en pau i treballar en equip i parlar les coses. Soc d'una manera de fer que quan les coses estan dites i aclarides jo cap aquí, tu cap allà, i a viure en pau. I quan ens trobem pel carrer, hola, i aquí no ha passat res. No m'agraden les rancors, és una cosa que no puc.
- L'àrea de Patrimoni de l'Ajuntament ha passat per diferents mans des de la seva sortida. Com veu la seva gestió actualment?
- Al Pinedo me'l vaig mirar de lluny, en el sentit que al començament em va donar la sensació que no acabava d'entendre quina era la necessitat de la part patrimonial de l'Ajuntament de Tarragona. També he de dir que ara ho està fent molt bé amb els recursos que té, amb el personal que té i amb la situació de degradació del patrimoni que té la ciutat de Tarragona.
- Ho està fent millor que Begoña Floria?
- I tant, claríssim, per mi sí, de veritat.
- I, en Cultura, què ha passat?
- Jo crec que el que ha passat és que un alcalde no pot assumir una conselleria com és la de Cultura de l'Ajuntament. Jo li vaig dir que s'estava posant en un embolic perquè precisament Cultura a Tarragona ha sigut una conselleria que ha anat tapant forats. A mi sempre m'ha donat la sensació que no hi ha hagut un projecte definit de quina és la cultura que es vol per la ciutat. Potser es necessitava unes persones que s'asseguessin en una taula perquè acordessin on volem arribar. A Tarragona hi ha hagut una política de subvencions, per mi, nefasta.
- Això històricament.
- Històricament, fins i tot jo hi vaig lluitar molt, però hi havia una regidora de Cultura i no volia aixafar l'ull de poll. Però jo sempre he dit que Tarragona necessita un projecte cultural de ciutat. Per què no ens emmirallem amb Girona, per exemple? Ells tenien clar que volien ser un nucli teatral que tingués una centralitat a Catalunya i ho han aconseguit amb la Temporada Alta. I no tan sols per la seva ciutat sinó per Llatinoamèrica perquè tu vas a l'Argentina o l'Uruguai i Temporada Alta està funcionant allà. Aquí a Tarragona hem anat a petits projectes personals, com ha sigut la famosa òpera, que no ha sigut cap altra cosa que un projecte personal de Figuerola. Figuerola volia marxar de Tarragona deixant una empremta. D'acord.
- Però la crítica és que no formava part d'un projecte.
- No formava part d'un projecte. Perquè, a veure, si tu fas una òpera a la ciutat de Tarragona, fes l'òpera, però en el moment que tu estrenes aquella producció has de saber on l'aniràs a representar. El que no pots fer és gastar-te 200, 300 o 400.000 euros en una producció que després no li trauràs un rendiment.
[noticiadiari]45/44155[/noticiadiari]
- Una de les polítiques que es va impulsar en el mandat 2007-2011 va ser la creació del Servei de Política Lingüística. Va durar poc.
- Allò sí que és una espina que la tinc clavada al cor.
- Es podria haver esperat que un govern encapçalat per Esquerra Republicana i amb el suport de Junts i de la CUP recuperessin aquest projecte?
- A mi em va costar bastant que s'entengués, en aquest cas jo ho havia de fer entendre als socialistes perquè estàvem en coalició amb el PSC. Nosaltres érem 2 personetes que estàvem dins d'un equip socialista potent i a més amb ganes que hi haguessin canvis. Jo els deia que necessitàvem un nucli de gent que treballés per la llengua. D'acord que hi ha el Centre de Normalització, però no té la feina de promoure el català als barris, de fer que els escrits de l'Ajuntament surtin sense faltes d'ortografia... Tot això ho vam aconseguir amb la Marina Massaguer, fer coses per la ciutat. Vam fer el llibre de
Paraules a Tecla, un diccionari súper petitet de paraules que s'utilitzen en les festes de Santa Tecla i va ser un èxit. Vam deixar enredades una sèrie de coses que evidentment no es van fer. Jo vaig deixar emparaulat un diccionari caló-tarragoní: el llenguatge dels gitanos de Tarragona de tota la vida. Havíem parlat amb el Pere Navarro, de la universitat, vam demanar permís per parlar amb els gitanos... Tot això ha quedat en no res.
- I més quan últimament l'independentisme s'està posant molt en el tema de la llengua.
- De totes maneres la Generalitat ara té una eina a la mà gràcies a la sentència del 25% del castellà que si l'apliquessin no tindríem cap problema amb la llengua catalana. Si totes les escoles de Catalunya apliquessin el 25% de castellà no tindríem cap problema, perquè l'altre 75%, en català. I ni una paraula més en castellà.
- Quins projectes té la nova junta de l'ANC a Tarragona?
- El primer que volem fer és posar-nos en contacte amb els 723 socis. Estem preparant un escrit per enviar-los, presentar-nos i escoltar la seva veu. Trucarem als voluntaris i volem obrir la possibilitat de donar veu als socis, a veure com ho fem.
- Quin és el full de ruta de l'ANC en l'àmbit nacional?
- Ara ens tocarà un període complicat, de picar molta pedra. En aquest moment jo diria que estem pitjor que no estàvem al 2012, quant a ànims de la població. El "ja veurem", el "més endavant", el sents, la gent diu que el seu vot se n'ha anat a la paperera. Per molt que ho intentem, a Tarragona som 100 i a la Regió IV, el Camp de Tarragona, hi ha molts pobles que havien tingut una ANC activa i lluitadora i ara s'han quedat tres perquè hi ha un desencís general provocat per moltes coses i que la Covid encara ha fet més mal, ha tornat a la gent feréstec, abans tocaves el xiulet i tothom anava cap allà. Gairebé és començar de zero, a veure com ho podem reconduir per tirar endavant. Això que ens està passant aquí està passant a tot arreu.
[noticiadiari]45/43859[/noticiadiari]
