Festival EVA Pradell: el gust de parlar

Un any més, a Pradell (Priorat) s’ha gaudit de les paraules. Del divendres  al diumenge s’hi ha celebrat la sisena Edició del Festival EVA (festival de narració oral: En Veu Alta), recuperant una vegada més i durant tot un cap de setmana, el bell costum d’explicar i escoltar històries.

Aquest any, com a novetat, el festival es va desplaçar una estona a la residència  dels Guiamets per portar als avis un tastet de l’EVA. Voluntaris del projecte lectures (una branca de l’EVA que té per objectiu facilitar i compartir la lectura amb aquells col·lectius que hi tenen dificultat ) i dos actrius, la Victoria Gullon i La Cris es van presentar a la residència. S’hi van llegir fragments de ’El Cel de Plom’, el llibre que narra les vivències de la Neus Català: la catalana de l’any, supervivent del camp de concentració de Ravensbrück que acaba de complir els 100 anys i que s’està a la residencia d’avis de Guiamets, el seu poble natal. La Victòria va cantar uns romanços, la Cris va fer música tocant qualsevol objecte a l’abast que pogués sonar.

La Cris és una canària de 25 anys que fa cançons i versiona qualsevol clàssic popular, posant en joc malabar una intuïció sonora impressionant. Amb l’ajuda de la Loop Station barreja rap, jota, funky, boleros, soul... en fusió quàntica i deixa el públic bocabadat. Una animal musical. Ho va demostrar durant quasi dues hores el divendres a la sessió del chillout.

La Victòria és una romancera de Zamora, que en un mateix esdeveniment canta, parla, canta, parla i riu, com si fos una xiqueta, a pesar d’haver superat penes, treballs i més de seixanta anys. Tenia dos actuacions programades en què va robar cors i somriures, però va ser present en totes les intervencions en les quals es podia col·laborar.

La Cris i la Victòria van connectar. Els narradors xerren, els músics sonen i els agrada molt escoltar. Van resultar la parella fetitxe que rondava amb tothom i a tothora pel poble. És d’aquelles coses especials que passen en aquesta festa. Sorgeixen coses, converses, relacions inesperades en qualsevol instant.

Tots els artistes que fan ‘bolo’ al festival tenen el do de la paraula. Romancers, narradors, poetes, oradors, cantants.  Confessava Quico Cadaval, un contador d’històries tradicional, dels de taverna, que ell només compta amb la intel·ligència lingüística. Ha estat una gran cosa això de descobrir que d’intel·ligència n’hi ha més d’una. Abans la intel·ligència era un bé més, diguem-ne, material: se’n tenia o no se’n tenia. D’aquí partien les històries que va explicar el Quico a la Cova del Rector la calorosa nit del dissabte. Dels ‘tontos’ dels pobles d’aquella seva terra gallega en aquells temps en que la intel·ligència era ‘una, grande y libre’.

Les paraules dels poetes van ser dissabte a la tarda, al tradicional ‘A tres bandes’ que aquest any va afegir un racó més per poder encabir tots els inventors de mots: Dolors Miquel, Enric Casasses, Martí Sales, Joan Todó, Jaume C. Pons Alorda, Joan Duran, Andreu Subirats, Anna Ballbona, Albert Benzakri, Núria Martínez Vernis i Boris Porter.

El Quico també es va encarregar de la cloenda i a la plaça del Castell, amb els Piero Pesce, va haver el xivarri que ja comença a ser habitual a l’alçada de diumenge al migdia, d’aquest festival.

Hi va haver, és clar, relats pera  nens, espectacles familiars, es va instal·lar als ‘Safarejos’ un carro ple de contes que cada mitja hora es buidava i s’omplia de la gent que els volia escoltar. I corrandes, i lectures de la gent del poble, i un homenatge a la plaça de l’Església a la Neus Català. I des del Corral Nou, Ramon Solsona, amb l’ajuda de Jaume Arnella, va repartir botifarres i versos del seu poemari contra el poder estatal.

Tots els racons de Pradell són festival quan s’hi esdevé l’EVA. El festival hi posa històries, literatura i el poble ofereix els seus encants: carrers, placetes i l’enginy de totes les veïnes a l’elaborar-ne cada any un decorat especial.

Que no coneixeu l’EVA? Que no coneixeu Pradell? Doncs Pradell és just passat el Coll de la Teixeta i l’EVA s’hi celebra el primer cap de setmana de juliol de cada any.

-"Un gust parlar-vos, senyors i senyores" -digué el poeta.

-"El gust ha estat meu, d’escoltar".