Si més d'un 38% dels catalans entenen l'anglès i gairebé un 24% el francès, els tarragonins que saben anglès no arriba al 34% i el francès, queda per sota del 18%. És un dels indicadors on el Camp de Tarragona treu mala nota, si bé en la immensa majoria manté la tònica del conjunt del país en la darrera enquesta feta el 2013 per la Direcció General de Política Lingüística i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que pren de referència una mostra de més de 600 entrevistes al territori.
L'enquesta conclou que la majoria de la població tarragonina major de 15 anys declara entendre, saber parlar, llegir i escriure en català. Al Camp, la població amb aquestes habilitats ha tendit a l'alça, en comparació a l'anterior estudi, del 2008: un 94,4% l'entén, un 81,2% el sap parlar, un 81,2% el sap llegir i un 62,1%, escriure'l. "Això vol dir que un 37,8% no en sap, tenim feina per anys", ha dit Joan Solé, responsable d'estudis i indicadors de la Direcció General de Política Lingüística.
A Catalunya, gairebé 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial -o també dita materna- el saben parlar actualment. Al Camp de Tarragona aquesta dada és de 188.514 persones. Si en un 34,7% de la població el català és la llengua materna, un 38,6% el parla de forma habitual -el que representa un diferencial de 3,9 punts, i de 5,3 a Catalunya. L'ús del castellà és del 47,9% i de les dues llengües, un 7,5% de la població -front el 6,8% de mitjana catalana.
D'altres llengües en parlen un 5,9% de la població. L'accentuat bilingüisme català i castellà és un dels trets característics del territori, sent la regió de Catalunya amb més habitants que utilitzen habitualment les dues llengües, mentre a les veïnes Terres de l'Ebre la representació és insignificant. El pes de la immigració dels darrers anys i el fet que tendeixin a fer més el pas al castellà que no pas al català són altres escenaris que tenen major pes a les comarques tarragonines.
"Les segones i terceres generacions adopten fàcilment el català, si bé a Tarragona aquest pas no es dóna amb la mateixa força", ha afirmat Anna Torrijos, tècnica d'estudis i indicadors de la Direcció General de Política Lingüística. Així, l'enquesta recull que un 89% de les persones que han nascut a Catalunya amb pares també nadius, s'expressen en català, però si un dels pares és de fora, el percentatge minva al 56%, i si els dos progenitors són nascuts fora, el castellà s'imposa en un 70%.
També en transmissió lingüística intergeneracional es desmarca el territori tarragoní. A Catalunya aquest procés, que es mesura a partir de la diferència entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l'usa amb el fill, és de 6,2 punts favorable al català. Al Camp de Tarragona aquesta diferència és només d'1,3 punts -si el diferencial fos negatiu, la transmissió del català no es pot garantir i es considera trencat, com ha passat per exemple a l'Alguer.
Els resultats de l'enquesta s'han presentat aquest divendres al matí a l'Ajuntament de Reus, amb la presència del director territorial de Cultura, Jordi Agràs. El fet que, dels tarragonins que coneixen la llengua catalana, un 28% mai inicien una conversa en català, que més de 174.000 persones tenen interès en aprendre'l i que gairebé un 70% vol que el català sigui una de les llengües a parlar en un futur i són altres dades curioses que recull aquesta enquesta.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics