-
El subdelegat del Govern, Santiago José Castellà, va visitar l'antiga residència el passat 13 d'octubre, amb l'alcaldessa, Assumpció Castellví, els regidors Ferran Conejo i Elidia López i els arquitectes Joan Gavaldà i Jordi Romera.
Cedida
L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l‘Infant s’ha presentat a la convocatòria d’ajudes per finançar treballs de conservació o enriquiment de béns immobles del Patrimoni Històric Espanyol, dins del Programa '2% Cultural' del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. El consistori ha sol·licitat aquesta subvenció per sufragar el cost del 'Projecte de restauració de l’Antiga Residència del Poblat d’Hifrensa. Etapa 1. Façanes, coberta, ascensor i recuperació d’elements originals de l’edifici', que té un pressupost de més d’1 milió d’euros.
En concret, l’Ajuntament ha demanat al Ministeri que es faci càrrec del 60% del cost del projecte, és a dir, que aporti més de 645.000 euros; i s’ha compromès a assumir-ne el 40% restant (més de 430.000 euros). El projecte s’executaria durant els anys 2024 i 2025 i les aportacions del Ministeri i del consistori es repartirien en les dues anualitats. Per preparar la documentació tècnica necessària per tramitar la subvenció, l’Ajuntament ha contractat el servei de Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes SLP.
Cal tenir en compte que, per concórrer a la convocatòria d’aquestes ajudes, "s’han de complir un seguit de requisits i tenir clares les següents etapes d’actuació per tenir un bon projecte i que sigui ambiciós", segons ha explicat el regidor d’Urbanisme, Ferran Conejo. Els béns sobre els quals es facin les actuacions han d’estar declarats Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) o haver-se incoat el corresponent expedient per a la seva declaració: el 14 de novembre de 2022, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va incoar l’expedient de declaració de BCIN, en la categoria de Conjunt Històric; i de delimitació de l’entorn de protecció del Poblat Hifrensa de l’Hospitalet de l’Infant. L’antiga residència forma part d’aquest conjunt històric, els immobles han de ser de titularitat pública: l’antiga residència és de titularitat municipal. Hauran de destinar-se, al menys per 50 anys, a un ús públic de caràcter sociocultural, turístic o de servei públic: l’edifici de l’antiga residència d’Hifrensa acull actualment l’Alberg esportiu Àster d’ús públic i de caràcter sociocultural i existeix el compromís que aquest immoble es destini a un ús públic de caràcter sociocultural per un període mínim de 50 anys i només seran admissibles les actuacions en què els sol·licitants comprometin un nivell mínim de cofinançament (del 25%, en el cas de les entitats locals): el consistori s’ha compromès a finançar-ne el 40% del cost del projecte.
Per conèixer de primera mà aquest projecte, el subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago José Castellà, va visitar el passat 13 d’octubre l’antiga residència i el Poblat d’Hifrensa, acompanyat per l’alcaldessa, Assumpció Castellví; el regidor d’Urbanisme, Ferran Conejo; la regidora de Turisme, Elidia López i dos dels arquitectes del despatx que ha preparat la documentació del projecte, Joan Gavaldà i Jordi Romera.
L’Antiga Residència està integrada en el Poblat d’Hifrensa, obra de l’arquitecte Antonio Bonet Castellana. El poblat per als treballadors de la central nuclear de Vandellòs I, gestionada per l’empresa Hifrensa, va ser planejat l’any 1969 pel cèlebre arquitecte racionalista Antoni Bonet Castellana. El complex residencial es va inaugurar l’any 1975 i ha estat una de les darreres colònies industrials de Catalunya.
Aquest edifici, anomenat 'Residència de solters' estava vinculat al club social, la zona esportiva i, en la seva part inferior, a l’antiga escola Àster. Originàriament comptava amb 43 habitacions i un habitatge complet. Es compon de planta baixa més 2 pisos. Les habitacions, pensades per treballadors que hi passaven llarg temps, constaven d’un llit senzill però amb espai d’estar, un generós balcó on una jardinera de formigó exercia de petit jardí individual. El vestíbul conté una recepció i passant per davant del vestíbul s’accedeix al menjador; i el menjador es connecta amb el local social. Actualment, l’antiga residència acull l’Alberg Esportiu Àster, que disposa de 40 habitacions i on aquest estiu (de juny a setembre) s’han allotjat gairebé 2.800 persones, la majoria esportistes que han participat en campus i estades organitzades per clubs i federacions d’arreu de Catalunya.
La rehabilitació d’aquest equipament municipal permetria obrir la instal·lació fora de la temporada estival (ara no té un sistema de climatització ni uns tancaments adequats per garantir un servei de qualitat als hostes durant els mesos de tardor i hivern), desestacionalitzar la temporada turística i organitzar més esdeveniments i també competicions i proves esportives de caràcter nacional i internacional (avui dia el municipi no disposa de suficients places hoteleres en període no estival), la qual cosa generaria ocupació i riquesa en el territori, segons ha explicat l’Ajuntament en la documentació presentada.
