Divendres, 29 de Març de 2024

El Lapao, a la Xina

28 de Maig de 2013, per Joaquim Nin


Fa unes setmanes, el parlament aragonès va aprovar una llei anomenada de protecció de llengües d'Aragó, en exercici de les competències reconegudes a l'estatut d'autonomia aragonès. Fins aquí, doncs, res a dir, de la mateixa manera que  demanem respecte per a les decisions del parlament de Catalunya. Fins aquí. Perquè hi ha més coses, i cal parlar-ne.

La llei aragonesa –ara ja és llei, ai las!- tracta la parla aragonesa i la parla catalana d'una manera residual, subalterna. Els noms –o, més exactament, els no-noms- que, en acrònim, han acabat essent LAPAPYP i LAPAO respectivament, no només resulten ridículs, sinó que responen a una voluntat de menysteniment de les llengües que no són el castellà, i del català en particular. I això ja fa que també sigui un afer nostre, perquè el català també és nostre. No únicament, no una propietat privada i exclusiva, sinó també, compartit en igualtat amb tots els territoris on es parla. El català és de totes les persones que el parlem, après a casa de petits, o a l'escola, o al carrer, per voluntat d'integració, i per això no és propietat particular de ningú.

Més enllà d'aquest esperpent del LAPAO, que no podem ni hem de confondre amb el lapao veritable –un dialecte del naxi, que es parla a la Xina, i que conserva les escriptures sagrades dels xamans de més de 200 anys d'història, una llengua que no té alfabet i que representa els números de tres maneres diferents, hi ha una ofensiva contra el català i això no és nou. Ho trobem en la llarga i constant persecució al País Valencià, en la desnaturalització i persecució a les illes Balears –allí es va experimentar amb el tractament de "l'altra llengua oficial diferent del castellà", per a no dir el nom de català- o aquest atac a gran escala que vol ser la llei Wert. Deixo a la imaginació del lector què té en comú tot això.

En el debat que ha produït aquesta llei, s'han dit coses molt gruixudes. Sovint, s'ha argumentat que s'havia de despolititzar la llengua. Això és justament el que demanem, que la llengua deixi de ser camp de batalla, i torni a ser un instrument de circulació d'idees, de comunicació entre persones, com ho ha estat –i ho és, i volem que continuï essent- entre la gent de Mequinensa, de Fraga o d'Alcampell, i la gent d'Arnes, de Riba-roja d'Ebre, de Lleida o de Vilaller. I per a poder-nos entendre, res millor que començar a dir cada cosa pel seu nom. És català, i ja està. Res més senzill que això. Aquí a Tarragona o a Calafell. I deixem el LAPAO per a la Xina.

Joaquim Nin és delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Reusenc v.2.0.  30 de Maig de 2013

indignat 2.0

Bonito pero no del todo cierto en este caso.

Flavià Mateu i Cluet  29 de Maig de 2013

Al Reusenc v.0.

Si les llengues agermanen
i amor tens al teu parlar,
qué faràs si la profanen
si al bres te l'ensenyaren
quan ta mare et va bressar?.

Reusenc v2.0.  29 de Maig de 2013

indignat 2.0.

Es muy fácil criticar los inventos del vecino teniendo en el mismísimo Reus una avenida llamada "PAISOS CATALANS". Si el LAPAO es un invento que solo existe en la china, los PAISOS CATALANS no constan ni en la vía láctea.