Dijous, 04 de Març de 2021

Georges Moustaki

30 de Maig de 2013, per Xavier Joanpere

Aquell París de llambordes, ple d'estudiants i d'Utopia, va rebre als anys 60 Youssef Mustacchi, arribat de qualsevol indret del Mediterrani, amb el cor ple de cançons i als dits una guitarra i un acordió per acariciar. Aviat va entrar en contacte amb les veus i els artistes locals Yves Montant, Edith Piaf, Georges Brassens i tants d'altres que recorrien el món amb les seves veus i la seva rebel·lia.

Mustacchi seduït per Brasens va adoptar el nom de Georges en honor a l'autor de la mala reputació i així va convertir-se en Georges Moustaki. Els primers temps a França els va dedicar a composar cançons per altres  entre les que destaquen 'Milord' que va popularitzar Edith Piaf a la que se li atribueix una romàntica història d'amor amb Moustaki.

Més tard començà a cantar i composar temes que donarien la volta al món com són 'Le Meteque', 'Ma Solitude', 'Ma Liberté', 'Marche de Sacco i Vanzetti', 'Il avain un Jardin', i així fins un total de trenta lps i una presència discogràfica estable a més de seixanta països.

Moustaki, home amant del silenci, la solitud i la poesia, vivia a le rue St.Louis en l'Ille al cor de París, de casa seva i obrint la finestra sentia les campanes de Notre Dame. Potser havia escollit aquest indret per deixar que la seva creativitat gaudís de la Pau necessària per composar. Només així s'explicaria l'extraordinària sensibilitat que embolcallava cada una de les seves composicions.

Moustaki però no només va fer cançons sinó que va participar a vint-i-quatre pel·lícules de cinema de les quals dues té el paper de protagonista. També va fer música per a diverses obres de teatre i va escriure nou llibres. Dels seus recitals  que coneixem destaquen el Bobino i, La Mutualité a París, el Palau d'Esports de Montjuïc a Barcelona  i el recordat recital a Vilaplana, el 20 de setembre de 1980 a Cal Sevall, en plena recollida d'avellanes i amb un cel amenaçador fins 15 minuts abans de començar el concert.

Moustaki l'etern estranger a França va compartir escenari amb Paco Ibáñez, amb Quilapayún, amb Xavier Ribalta, amb Marina Rosell, Maria del Mar Bonet i tants altres que emocionaven els nostres adolescents cors amb aquella llibertat que intuíem a la França dels 60.

Vaig tenir l'oportunitat de conversar amb Moustaki sis o set vegades i ara que ens ha deixat i s'immortalitza com l'etern estranger, recordo quan el vàrem anar a recollir a l'Aeroport de Barcelona per venir a actuar a Vilaplana. Ell s'esperava en un indret discret de l'aeroport per no ser reconegut per possibles admiradors. En apropar-m'hi li vaig preguntar: Què tal, com estàs? Com ha anat el viatge? I em va respondre: Bé, la sort de ser famós és que mai ets estranger a cap lloc del món.

Gràcies Georges per les teves cançons i per cantar-les una nit de tardor al meu poble amb el marc incomparable de les Tosques, sentint el so de l'aigua del riu de les Valls.

Xavier Joanpere és cooperant.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (6)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep risueño granda  31 de Maig de 2013

un poble també fa els seus homes

De vegades opinar de Youssef Mustacchi, encara que hagis escrit un retall de biografia és per per a gaudir-ne. També podries fer-ne referència a una gent vilaplanenca com aquella que un quatre de maig del 1981, va fer venir al Diputat de l' Unió del Poble Canari en Sagaseta; per tal de fer una xerrada. Parlar també de Mustacchi és fer esment de la flaire de progrès a partir de les voluntats no pas localistes ´d'un oble com Vilaplana. Emhorabona.

Admirador  31 de Maig de 2013

Le Métèque

Amb la meva pinta d'extranger- de jueu errant, de pastor grec- i els meus cabells als quatre vents;amb els meus ulls- tot just rentats- que em donen l'aire de somniador- je que tant poc he somniat .....etc

Roser  31 de Maig de 2013

GRÀCIES XAVIER

Més que una "pobre biografía" Jo el que llegeixo, són unes paraules d'agraïment
i record pel Moustaki.
Sempre és un plaer llegir els teus escrits.

Carmen Ortiz  30 de Maig de 2013

TEMPS ERA TEMPS

La Meteque, và ser la primera canço que vaig apendre a cantar en francés, encara ara, m'esborrona i al mateix temps, em dona pau, calma....

JOSEP  30 de Maig de 2013

OPINAR NO ES AIXÓ

Els articles d'opinió són per a això "opinar", el que llegeixo aquí és una pobre biografia, que per cert l'he escoltat centenars de vegades i l'última va ser a TV3 en un programa narrat per MARINA ROSELL

Ramon de Reus  30 de Maig de 2013

però

Però sota les llambordes, no hi havia sorra de platja. Salut Moustaki, que els deus t’acullin.