El nom de Bolonya

És professor universitari i pensa que fins fa poc temps Bolonya, el nom d'una ciutat medieval del nord d'Itàlia on es troba la universitat més antiga d'Europa, era una paraula bonica i poc freqüent. Bolonya, 'la roja', referent de l'antifeixisme i del municipalisme d'esquerres italià. L'estació de trens salvatgement colpejada l'agost de 1980.
I recorda el dia que va dinar, molt a prop d'on es troba ara mateix, amb Umberto Eco, que ocupa la càtedra de semiòtica de la universitat de Bolonya. Més que un amic, és un admirador de l'autor d'un dels llibres que més li han agradat, 'El nom de la rosa'; fundador de l'Escola Superior d'Estudis Humanístics, coneguda a Itàlia com la 'Superescola', destinada a difondre la cultura universal; columnista influent de la premsa italiana; doctor honoris causa per universitats de tot el món; premi Príncep d'Astúries; membre del fòrum de savis de la Unesco... En definitiva, un dels intel·lectuals europeus més prestigiosos.
Així doncs, fins ara Bolonya li recordava a Umberto Eco i Umberto Eco li feia pensar en 'El nom de la rosa' i 'El nom de la rosa' li obria la porta a una biblioteca fascinant, a la crítica a l'autoritarisme i a la foscor de l'Edat Mitjana, a l'elogi de la saviesa d'Aristòtil... Tot plegat consistia en navegar, lliure i feliç, rumb a Itaca.
Avui li sembla, però, que Bolonya s'ha tornat una paraula polèmica i molt utilitzada, que fa referència al conegut 'procés de Bolonya', ja que és en aquesta ciutat on ministres de vint-i-nou països europeus van signar, al juny de 1999, la Declaració que estableix els fonaments per a la construcció de l'espai europeu d'educació superior (EEES) que es posarà en marxa el proper any. Segons recorda, amb força precisió, que ha llegit en algun document oficial, es tracta d'un procés de canvi dels estudis universitaris, basat en l'adopció d'una estructura comparable de les titulacions a nivell europeu i en una renovació metodològica docent per tal de millorar la qualitat i la competitivitat internacional de l'educació superior a Europa. I així, facilitar la mobilitat i l'ocupació dels titulats universitaris europeus.
Pensa tot això mentre gaudeix de la primavera passejant. Arriba a la plaça de Sant Jaume i, induït pels esdeveniments dels darrers mesos, imagina l'escena següent: un estudiant que esquiva els cops de la policia somia amb dirigir-se un dia des del balcó del Palau de la Generalitat a una multitud entusiasmada en el mateix moment que el conseller responsable de la seguretat mira a través d'una finestra del seu despatx i enyora aquells temps en què era un jove universitari que es manifestava sovint.
Continua caminant i somriu, malgrat el desencant que li provoca el poc ús del diàleg per part de tots plegats i l'anhel d'una universitat que fomenti, sense necessitat de pagaments extres, el pensament, el coneixement, la creativitat, la curiositat... Llavors, una noia, que també passeja, encara que ho fa en bicicleta, s'atura davant d'ell i li demana el llibre que porta a les mans. Sorprès, l'hi dóna. A canvi, ella li regala un paper imprès. El llegeix. Es tracta d'un bitllet d'un vol de baix cost, tret per internet, a Bolonya.