Dissabte, 17 d'Agost de 2024
Sembla que ens haurem d'anar acostumant a veure el PP i el PSOE de bracet molt més sovint del que ho feien fins ara. Encara no recuperats de l'acord espanyolista i legal -per bé que anti-natura o natural espanyol- que han perpetrat a Euskadi, ahir mateix vam tenir una nova mostra de la lluna de mel de socialistes i populars o del desemmascarament final dels partits nacionalistes espanyols en favor de la uniformització de l'estat.
Efectivament, una aliança entre el PP i el PSOE –inclosos, com no, els vint-i-cinc diputats del PSC- ha impedit l'aprovació d'una moció d'ERC per tal d'instar al Congrés a normalitzar l'ús del català a la cambra espanyola.
Des del PSC s'ha dit i s'ha insistit sempre en l'autonomia (sic) d'aquesta força política respecte del PSOE. Però els fets no deixen gaire espai per confiar en aquestes afirmacions. Encara és hora que els vint-i-cinc diputats socialistes catalans aixequin la veu per reclamar el finançament just que marca la llei que és l'Estatut; encara és hora que aixequin la veu contra la invasió de competències que va representar la llei espanyola de dependències –una llei incomplerta, també, i que afecta greument l'economia i la salut de milers de famílies catalanes-; encara és hora que reclamin les inversions en infrastructures que en justícia pertoquen a Catalunya… I, la darrera notícia, encara és hora que aixequin la veu per poder parlar en la seva pròpia llengua al si de les institucions espanyoles.
Bé, la veu -i el vot- sí que la van fer sentir. Per dir el mateix que el PSOE i que el PP. Per dir que no cal, que amb l'espanyol ja fem i que no cal embolicar-se amb les molestes llengües 'perifèriques'.
El problema és que sovint les sigles polítiques amaguen els noms i els rostres de les persones que les representen. Per això, mentre escoltava la notícia d'aquest nou acord entre PP i PSOE en contra de Catalunya m'apareixia la imatge d'un veí, la del diputat socialista Francesc Vallès, i em preguntava amb quina cara i amb quin sentiment tornaria cap a casa.
Una vegada més ens haurem de preguntar quina mena de sistema ens regeix que permet un diputat girar l'esquena a la seva llengua, la seva cultura, la seva tradició, en definitiva, la seva nació.
Potser en els propers comicis tornarem a enyorar les llistes obertes que ens deixarien triar persones de confiança enlloc de llistes tancades imposades pels partits al servei dels interessos llunyans d'aquests mateixos partits.
Totalment d'acord
L'article té raó, no em posaré a redondar fets que són més que evidents, només volia fer una puntualització a JJS, és cert que el PSC porta la última lletra per tradició i no pas per ideari polític, però no només la última, la penúltima també, igual que al PSOE li sobren les dues lletres del mig...
Professionals de la política.
Tothom que coneix en Fancesc Vallès sap que no és un espanyolista antiestatut com demostra quan vota pressupostos antiestatutàris o contra propostes moderades que només s'hi oposa el nacionalistme espanyol més tronat.
Però hem de recordar que ell és un treballador de la política que va fixat per anar al congrès per el PSOE ja sabia de quin mal havia de morir als seus electors ja li els deu semblar bé. No crec que hi hagi cap voatant del PSC que no sigui nacionalista espanyol.
Autonomia? Ni el Vallès, ni la Chacon, ni...
Fa pocs anys, ja hi va haver un acord entre els partits polítics a Madrid: les llengües cooficials es podrien utilitzar al Senat (encara més, jo crec que s'haurien d'utilitzar, doncs és la cambra territorial), però no es faria al Congrés dels Diputats per qüestions de costos, sobretot. Per això no entenc la proposta d'ERC, que em sembla oportunista. D'altra banda, és evident que avui en dia, el PSC té la última lletra més per tradició que una altra cosa. Qui els vota ja hauria de saber que ho fa per un partit amb la seu al carrer Ferraz (Madrid).
De que us extrenyeu ?
Molt bon artícle, però no descobrim res de nou. Som molts els que sempre hem estat convençuts que el PSC mai serà un partit independent del PSOE, i encara que es diguin un noim diferent i organicament siguin un altre partit, en la realitat son els mateixos. I al Ajuntament de Reus, això de les relacions entre els socialistes, diem PSOE o PSC, amb els del PP; sols cal veure quina mena d'oposició fan els del PP, per donar-.se compte de les bones relacions que tenen.
Dit a la llaga
Més clar impossible. Les veritats de vegades fan mal, Dídac... i ho dic amb tot el respecte.
Pesadillas ad-hoc
Sempre estem amb el mateix. L'odi paralitza el cervell de les persones i atrofia la funció intestinal.
si senyor ¡
Molt bon article. D'aquests que convenen llegir per anar agafant conciència de cara al futur i per valorar degudament a qui donem el poder... i els "calers".
A Reus també
I que en podem dir del pacte no tan secret Perez(PSOE)-Lopez Mallol(PP) a l'ajuntament de reus?
