El calendari anual és el que mana el nostre esdevenir vital. Tot està perfectament ordenat, els dies, les setmanes, els mesos... Les temporades de més austeritat i les èpoques de disbauxa mantenen una certa alternança per amanir amb una perceptible varietat tot els jorns de l'any.
Fa unes setmanes, el Carnaval ens va omplir de festassa per tot arreu. Temps de transgressió absoluta, d'escarni a l'ordre establert, de sàtira a flor de pell. El rei Carnestoltes i la seva cort de seguidors va portar la gresca al país. Els actes festius al voltant de les carnestolendes es van allargar fins el dit Dimecres de Cendra. La frontera entre la rauxa carnavalera i el seny de la Quaresma està ben definida al calendari festiu.
Aquest període de purificació, dels excessos del Carnaval, ens deix un cert temps de reflexió per expiar tots els disbarats comesos. La Quaresma enceta uns dies d'abstinència i dejuni que avui en dia són poc presents en el nostre costumari familiar, però antigament eren ben respectats i seguits per tots. Encara avui en dia, les famílies cristianes i les que mantenen certes tradicions de sempre preserven els divendres quaresmals, com havien fet els seus pares i avis. El sentit més penitencial de la Quaresma encara és ben viu. La canalleta serra la cama de la Vella Quaresma, cada divendres sense faltar.
El terme Quaresma ve precisament del llatí 'quadragèsima' i fa referència als quaranta anys d'èxode del poble d'Israel pels deserts d'Egipte. Moisès també va estar-se quaranta dies a dalt de la muntanya, fins que va baixar amb les taules dels manaments. El cristianisme ens mostra els quaranta dies que Jesús va meditar al desert, fent abstinència i envoltat pel dimoni. Per cert, que el diluvi universal del Vell Testament va durar així mateix quaranta dies i quaranta nits. Sens dubte una xifra, certament present.
Molts pobles i religions d'arreu del planeta tenen el seus dies de penitència i purificació. Encara naltros hem creat nous costums barrejats en aquest període i ara mateix, la temporada de calçots està fent estralls en els estómacs més ben preparats.
Carns a la brasa, romesco i all-i-oli a dojo. El final de l'hivern i l'inici de la primavera ens porta un temps de bonança que és un goig de sortir a passar el cap de setmana al defora.
Les gallines ponen ous com a boges. Tant abans com ara mateix, aquesta abundància dels estimats ous és aprofitada per fer la típica crema per Sant Josep. La crema cremada que a tots agrada, ben relacionada amb el dia dedicat al Pare.
Ara és temps de bunyols o brunyols -que també es pot dir- i sobretot del nostre Menjablanc, que a Reus, però encara a la comarca sencera, és una delícia per mimar el paladar més selecte.
Aviat la Pasqua ens portarà les mones, els ous de Pasqua, els conillets de xocolata. Abans però, les palmes, els palmons, les branques d'oliver, de llorer, els rosaris de sucre. Estem en temps de passions per tot Catalunya. A la comarca us recomano la Passió de Reus, o la de La Selva del Camp, que el darrer cap de setmana de març podrem seguir si trobem entrades.
Com us deia al començament, el calendari anual és el que mana el nostre esdevenir vital i ens porta de la mà per camins diversos i cíclics. Sense adonar-nos-en gens ni mica, cada any entrem i sortim dels diferents períodes amb una constància inevitable. Va passar el Nadal, sant Antoni després, Carnaval al darrera, Quaresma segueix, més endavant Pasqua, i sense parar fins a la fi del darrer dia de l'almanac. Cicles, períodes, temporades, èpoques. Cada moment amb les seves costums i tradicions que cal seguir i mantenir com a patrimoni cultural del nostre poble.
A tocar estem de les festes més caloroses. Aviat tindrem Sant Jordi, que ens obrirà la porta a una munt de celebracions festives primaverals i estiuenques, que ens duran a tota velocitat per les setmanes i els mesos més distrets de l'any. Feu festa, seguiu les tradicions, estimeu els costums i sobretot sigueu feliços tots i totes.
