El primer dia que el nen va anar al Mercat

"Que ja som aquíiii, veniiiiu!", exclama l'home des del bell mig de la plaça, mentre assenyala el gènere. Una paperina, senyora? La mare les mira, les remena i, finalment, s'enduu un grapat de cireres en una paperina, sota l'atenta mirada del petit. La innocència de la seva mirada farà de l'esdeveniment un espectacle. Queda meravellat per cadascun dels racons que contempla des del cotxet. Tant bon punt com avista el carretó dels gelats i de les llepolies, la candidesa esdevé dolça infantesa.

Un sol imponent cau sobre la 'plaça de la verdura'. El petit ja duu un caramel a la mà, i ara intenta pronunciar amb una mica de dificultat els noms dels oficis que veu: el terrissaire, la teixidora, el bufador de... Mira els carros amb els cavalls, fill!! En queda bocabadat.. però, poc després, comença a entonar un "Arri, arri, cloc-cloc", mentre els assenyala.

Ara qui veu és el matalasser de Ginestar. L'encurioseix com aquell home, que s'assembla molt al seu avi, dóna cops a la llana. La mare li explica com l'home la buida per tornar-li a donar volum. No ens oblidem del més important! Mare i fill, abans de tornar cap a casa, van a comprar ous de corral i d'ànec, mentre senten com de fons com parlen de la bella Lola, que sembla que avui ha vingut ben acompanyada. El dilluns de Mercat s'acaba. La vida no s'atura, en aquest petit racó de món. 

Un dissabte de juny pot evocar-nos anualment a temps remots i fer que Reus rememori que, des de temps de Jaume II i fins al 1948, a la plaça del Mercadal hi havia més que un mercat, hi havia la vida d'un poble i d'una comarca.