Tant el Tribunal Constitucional, amb la seva sentència sobre l'Estatut, com posteriorment el Tribunal Suprem, han emès sentències en les quals es considera que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya. El TSJC va avalar posteriorment el sistema d'immersió lingüística però va considerar que s'havia d'atendre les peticions de les famílies que demanaven que l'escolarització també fos en castellà.
Per donar compliment a les decisions judicials que han demanat a l'administració que atengués les peticions de les famílies que volien que el castellà també fos llengua vehicular a Catalunya, el Departament d'Ensenyament ha aplicat a aquests alumnes una atenció individualitzada. Ara, el TSJC ha emès una interlocutòria amb data 6 de març arran del recurs d'una família que demanava que l'ensenyament bilingüe reconegut al seu fill s'apliqui "juntament amb els seus companys" i no de forma individualitzada.
El TSJC considera que les mesures demanades per adaptar el sistema d'ensenyament perquè el castellà també sigui llengua vehicular "no suposa simplement l'atenció individualitzada de l'alumne en aquesta llengua", sinó que "el sistema ha d'adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la què forma part aquell alumne". Segons la interlocutòria, "el que s'ha acordat afecta a l'alumne juntament amb els seus companys", ja que si no fos així aquest alumne hauria de ser separat en una altra classe o s'hi mantindria "amb una atenció individualitzada", que ha estat "rebutjada específicament" pel Tribunal Suprem (TS) el juny del 2012.
A més, la interlocutòria cita una sentència del Suprem emesa el febrer passat en la qual, entre altres qüestions, afirmava que els fills dels pares recurrents han de tenir també el castellà com a llengua vehicular "juntament amb els condeixebles".
La petició d'un alumne, per tant, afectarà a tots els membres de l'aula, encara que els pares d'aquets últims no vulguin que es modifiqui el model lingüístic actual. El TSJC, però, argumenta que "el dret fonamental de l'educació, en el seu aspecte lingüístic, no garanteix cap dret d'opció a rebre l'ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials", sinó que és "l'administració educativa qui organitza i estableix la prestació d'aquest dret".
Pel que fa a la distribució de les dues llengües a l'aula, el TSJC manté que això és competència de la Generalitat, tot citant sentències del mateix Suprem que afirmen que "la determinació d'aquesta proporció i la seva posada en pràctica correspon acordar-la a la Generalitat de Catalunya", i que ho ha de fer "atenent a la realitat sociolingüística del centre". Segons el TSJC, no és la seva funció "substituir a l'administració en l'exercici d'una potestat pròpia".
El TSJC acaba desestimant els recursos de reposició presentats tant per la família com per la Generalitat, tot i que confirma "íntegrament" la interlocutòria del gener i demana tenir en compte els arguments que es donen en el nou escrit judicial.
Vot particular
Aquesta interlocutòria inclou el vot particular d'un dels magistrats, que es mostra d'acord amb desestimar el recurs de reposició presentat per la família, però considera que s'hauria d'haver admès el presentat pel Departament d'Ensenyament.
