-
Irene Rigau, durant la seva compareixença per valorar la resolució del TSJC
La consellera d'Ensenyament ha valorat aquest dimecres a la tarda des del Parlament la darrera interlocutòria del TSJC sobre l'ús del català i el castellà a les aules. L'alt tribunal estableix que no n'hi ha prou amb l'atenció individualitzada que ofereix la Generalitat als alumnes que demanen ser escolaritzats en castellà, sinó que "el sistema ha d'adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la que forma part l'alumne".
"No contemplem la possibilitat d'executar aquesta resolució en els propis termes en que està presentada", ha respost la consellera a aquesta resolució. Rigau ha dit que la interlocutòria proposa canviar la llengua de tota una classe quan un dels seus alumnes ho demani i s'ha mostrat convençuda que això és "impossible".
Ha dit que és possible fer una atenció individualitzada durant els primers anys d'escolarització, com s'estava fent aquest curs als 17 estudiants que ho havien sol·licitat, però ha afegit que modificar la llengua per a tota la classe no es pot fer perquè la llengua pertany al projecte lingüístic d'un centre i aquest a la vegada al projecte educatiu del mateix, avalats pel consell escolar segons les competències que li atorguen tant la Llei Orgànica d'Educació (LOE) com la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). En aquest sentit, ha considerat que el que proposa el TSJC "xoca frontalment" amb aquesta normativa.
Rigau ha insistit en el fet que "la llengua del grup no pot canviar perquè un nen ho demani" i ha afegit que un pare pot triar pel seu fill però ha recordat que en el moment de la inscripció, aquesta família va triar aquell centre coneixent el seu projecte educatiu i lingüístic.
Ha dit a més que no es tenen en compte els drets dels altres pares i ha afirmat que la voluntat d'un pare "no ha de poder incidir" sobre el projecte que han sol·licitat el conjunt de les famílies.
Convençuda de guanyar el recurs
La consellera s'ha mostrat convençuda de guanyar el recurs que presentarà davant del TS precisament perquè considera que fer canviar la llengua d'un grup perquè una família ho demani va en contar dels drets de la resta de famílies i perquè xoca amb les atribucions que la normativa dóna perquè un centre esculli el seu projecte educatiu i lingüístic.
Ha afirmat que la llengua d'una classe depèn d'aquest projecte lingüístic i s'ha mostrat segura que "no pot correspondre a un tribunal dir que ha de canviar la llengua del grup".
Ha reconegut que aquest és un tema llarg i que ja hi ha diverses resolucions i recursos presentats però s'ha compromès a posar tots els esforços necessaris per continuar defensant el model d'immersió lingüística que ha donat bons resultats durant 30 anys. Segons Rigau, els resultats de les darreres proves de 4t d'ESO demostren que el nivell de català i castellà dels alumnes en finalitzar l'etapa és "equivalent". "Lamentem haver de defensar contínuament el model però no ens cansarem de fer-ho", ha dit.
Rigau ha recordat que la LEC va blindar aquest model d'immersió lingüística i ha reiterat que durant 30 anys s'ha demostrat el seu èxit, tant pel que fa als resultats acadèmics com a la importància en la cohesió social.
Tant el Tribunal Constitucional, amb la seva sentència sobre l'Estatut, com posteriorment el Tribunal Suprem, han emès sentències en les quals es considera que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya. El TSJC va avalar posteriorment el sistema d'immersió lingüística però va considerar que s'havia d'atendre les peticions de les famílies que demanaven que l'escolarització també fos en castellà.
Per donar compliment a les decisions judicials que han demanat a l'administració que atengués les peticions de les famílies que volien que el castellà també fos llengua vehicular a Catalunya, el Departament d'Ensenyament ha aplicat a aquests alumnes una atenció individualitzada.
