Arrenca la campanya electoral del 12-M amb la incògnita de si es reeditarà la majoria independentista al Parlament

Aquesta nit ha arrencat oficialment la campanya electoral del 12-M després de la sacsejada política per l'anunci de Pedro Sánchez, que medita si deixa el càrrec de president espanyol. Una de les principals incògnites de la cita electoral avançada és si es reeditarà la majoria absoluta independentista al Parlament. I això marcarà els futurs pactes postelectorals. Tots els sondejos apunten que el candidat del PSC, Salvador Illa, serà el més votat, com ja va passar a les últimes eleccions. Els darrers dies han estat marcats pels retrets creuats entre ERC i Junts, que van formar Govern fa tres anys però Junts en va marxar l'octubre del 2022. JxCat aspira a superar ERC aquesta vegada amb l'efecte del retorn de Carles Puigdemont.

El 2021 els tres partits independentistes amb representació a la cambra (ERC, Junts i CUP) van sumar 74 diputats, per sobre dels 68 que estableix la majoria absoluta. Caldrà veure si tres anys i tres mesos després els ciutadans reediten aquesta majoria. Tot plegat en un escenari en què el vot independentista podria quedar més fragmentat. També es presenten a les eleccions el partit impulsat per l'eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, i la formació d'extrema dreta Aliança Catalana de Sílvia Orriols, actual alcaldessa de Ripoll.

Junts confia en l'efecte que pot tenir la promesa de Carles Puigdemont de tornar a Catalunya el dia del debat d'investidura al Parlament encara que ell no pugui ser escollit president. El principal missatge de Junts, en una campanya molt personalista, és permetre la restitució de Puigdemont com a president de la Generalitat després de més de 6 anys a l'exili.

ERC, amb el president de la Generalitat com a cap de llista, vol exhibir la gestió del Govern en els últims anys i aspira a mantenir-se com a primera força independentista. Fa bandera dels resultats de la negociació amb l'Estat i situa el referèndum i un finançament singular com a eixos de la pròxima legislatura.

Per la seva banda, la CUP, que va facilitar la investidura d'Aragonès el 2021, critica que la majoria independentista dels últims anys no hagi servit per fer avançar en el procés. Tot i així, no aclareix si tornarà a investir a Aragonès o Puigdemont, com van fer el 2016, en cas que es reediti una majoria independentista al Parlament.

El possible cost del 'no' als pressupostos

Els comuns concorren a aquestes eleccions després que el seu 'no' als pressupostos fos el detonant de la convocatòria avançada dels comicis. La cap de llista, Jéssica Albiach, defensa que la seva formació sap negociar però també sap dir que no quan cal. En els últims anys havien facilitat els pressupostos de la Generalitat però aquest any les negociacions s'han trencat per l'aposta del Govern de Pere Aragonès de continuar amb el Hard Rock. Albiach vol que després del 12-M hi hagi un govern amb partits d'esquerres i descarta totalment un acord amb Junts.

Conseqüències del 12-M a la legislatura espanyola

També caldrà veure com afecten els resultats a les eleccions del 12-M a l'estabilitat del govern espanyol. El candidat de Junts, Carles Puigdemont, ja ha advertit que deixarà de donar suport a Pedro Sánchez "si Illa fa un Collboni". És a dir, si el PSC impedeix un govern independentista com va passar després de les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona. I és que tant Junts com a ERC van arribar a acords amb el PSOE per facilitar la investidura de Sánchez.

La batalla pel vot constitucionalista

El PSC es presenta a les eleccions amb la voluntat de "passar pàgina" del procés i "obrir un temps nou" amb un govern estable. Illa fa bandera de la seva capacitat d'arribar a acords en els últims anys des de l'oposició. Assenyala la seva preferència per als partits d'esquerres però no veta cap partit, només l'extrema dreta.

El PP aspira a concentrar el vot constitucionalista i equipara el PSC amb els partits independentistes. Els populars centren el seu missatge en denunciar els acords de Sánchez amb els partits independentistes a canvi de l'amnistia. La candidatura d'Alejandro Fernández té la perspectiva de créixer i aspira a guanyar part dels votants que en els últims anys han apostat per Cs.

El partit de Carlos Carrizosa té actualment sis diputats al Parlament però les enquestes apunten que podria desaparèixer també de la cambra catalana. El seu objectiu, per tant, es resistir i mantenir algun diputat.

En canvi, Vox, que va irrompre al Parlament el 2021, es consolidarà aquestes eleccions com a partit d'extrema dreta amb representació parlamentària.

Continuïtat en els caps de llista

Dels vuit partits que ara tenen representació al Parlament, tots repeteixen caps de llista respecte al 2021 menys un, la CUP. Laia Estrada s'estrena com a candidata dels anticapitalistes. La resta aposta per la continuïtat: Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Carles Puigdemont (Junts) tot i que el 2021 la candidata efectiva va ser Laura Borràs, Ignacio Garriga (Vox), Jéssica Albiach (Comuns Sumar), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PPC)

A la circumscripció de Tarragona

A la circumscripció de Tarragona es presenten 18 llistes. La candidatura d'ERC, amb Raquel Sans al capdavant, vol revalidar els resultats del 2021, quan va ser la més votada tot obtenint cinc escons. Els candidats republicans del Baix Camp i Priorat opinen que "ERC ha estat cabdal per desencallar projectes d'infraestructures del Camp". El PSC, amb Rosa Maria Ibarra com a cap de llista, vol guanyar per primera vegada unes eleccions al Parlament a la nostra demarcació. El 2021, els socialistes van ser la segona força més votada, amb quatre escons. L'ebrenca Mònica Sales encapçala la llista de Junts + Puigdemont. Sales "ha assegurat que Catalunya necessita passar del desànim i la falta de rumb, al lideratge i l’ambició per aixecar aquest país". Junts va ser la tercera força votada l'any 2021. La CUP fa una crida al vot en les eleccions del 12 de maig per "garantir polítiques socials en qüestions com la sanitat, l'educació i l'habitatge". Sergi Saladié és el cap de llista dels cupaires per Tarragona, que fa tres anys van recuperar el diputat perdut quatre anys enrere.

La vendrellenca Yolanda López està al capdavant de Comuns Sumar. Segons la candidata, aquesta formació és la garantia d'un "govern que portarà dignitat i un veritable progressime al govern català". Per al reusenc Pere Lluís Huguet, el PP, formació que l'any 2021 va quedar sense representació, farà que Catalunya "torni a ser el motor econòmic de Catalunya". A Tarragona, Ciutadans l'encapçala Matías Alonso, amb un únic diputat fa tres anys. Segons Alonso el seu partit "és clau perquè els catalans que ara no tenen veu, puguin tenir-la a partir del 12 de maig".