Dijous, 29 d'Octubre de 2020

Els Centres d'Estudi, una xarxa bàsica

01 d'Agost de 2013, per Xavier Filella

Quan parlem del món de la cultura tenim tendència a destacar-ne les parts més  vistoses, més mediàtiques: els espectacles, les exposicions, els concerts,... tot allò que té més impacte i que representa un esdeveniment especial o extraordinari. Gairebé ens passa desapercebut el treball quotidià, constant, regular, que presten associacions com la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, una entitat que aplega a hores d'ara a uns 120 centres d'estudis locals.
 
Creada l'any 1992, dóna cobertura informativa, suport, assessorament i difusió a les entitats adherides, integrant una bona part dels centres d'estudis dels territoris del domini lingüístic català: Catalunya, les Illes, Catalunya Nord, el País Valencià, l'Alger i la Franja, tot i que de centres encara en trobaríem molts més escampats arreu on es parla català.

Molts centres d'estudis es van constituir a partir els anys 70 i 80 a partir de la recuperació de la democràcia. Cap a la segona meitat dels anys 80 hi havia la consciència i la necessitat d'articular propostes conjuntes i de crear una plataforma de coordinació. El pas definitiu es va concretar l'abril de 1991 en el primer Congrés de Centres d'Estudis celebrat a Lleida. Són associacions sorgides de la societat civil que articulen culturalment el món local i comarcal funcionant gràcies al voluntarisme de la seva massa social. Alguns són centres de caràcter oficial, dependents de governs autonòmics, diputacions, consells insulars o ajuntaments.

Aquesta, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, és una xarxa bàsica, que ens dóna identitat com a poble i que basteix una autèntica estructura d'estat cultural. Treballant amb discreció i amb molta solitud des del món local els centres d'estudis ofereixen un ventall ingent de publicacions (les publicacions dels centres d'estudis cobreixen la divulgació específica de cada comarca o població), de treballs de recerca històrica, de ciències naturals i socials, d'estudis sobre el nostre patrimoni i sobre la cultura en general.

La coordinadora té la seva seu a l'Institut d'Estudis Catalans i sota la presidència de Josep Santesmases està realitzant una gran feina cultural, possibilitant l'intercanvi entre centres, coordinant i organitzant la celebració de congressos, creant eines de difusió d'esdeveniments a través dels butlletins informatius, promocionant les revistes i publicacions dels centres i treballant plegats amb l'Institut Ramon Muntaner (Irmu), creat l'any 2003  a iniciativa de la pròpia coordinadora, per tal de consolidar i estructurar l'oferta dels centres.

L'Institut Ramon Muntaner, dirigit per Carme Jiménez, és un exemple, el primer a Catalunya, d'estructuració d'un treball conjunt entre la societat civil i l'administració pública. La meitat del seus membres són aportats per la Coordinadora i l'altra pel Departament de Cultura. Una manera de treballar diferent, aquesta de la fórmula compartida, sempre amb recursos molts limitats però alhora molt rendibles i optimitzats al màxim, que ens ensenya que no cal que tots els equipaments nacionals tinguin base a Barcelona.

I és que la seu de l'Institut Ramon Muntaner (www.irmu.org) està situada en un edifici històric de Móra La Nova, el Mas de la Coixa, demostrant que el treball en xarxa i pensat amb voluntat territorial també es pot irradiar, en aquest cas, des de les Terres de l'Ebre. Els 10 anys que l'Institut celebra enguany han permès superar, amb bona nota, les reticències que tot projecte nacional amb seu fora de la capital de Catalunya suscita.

La Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana (www.ccepc.org) va guanyar el Premi Nacional de Cultura l'any 2007 i enguany ha estat la institució que ha presentat la candidatura del Centre de Lectura de Reus al Premi Nacional de Cultura 2013. Una distinció que honora al Centre de Lectura, institució coneguda per la seva important biblioteca patrimonial i per la seva intensa trajectòria i activitat cultural, però també per ser un dels centres d'estudis referents del país.

Un reconeixement que es podria fer extensiu als centres d'estudis de la nostra comarca adscrits a la Coordinadora: a Riudoms, a Mont-roig, a l'Hospitalet de l'Infant (creat enguany); de les comarques meridionals: Alcover, Altafulla, Montblanc, Santa Coloma de Queralt, Tarragona, Torredembarra, Torroja de Priorat, Valls, Vila-rodona, Vila-seca; de les Terres de l'Ebre: Amposta, Flix, Horta de Sant Joan, La Sènia, Mas de Barberans, Santa Bàrbara, Ulldecona; al més d'un centenar de centres de la resta de poblacions de domini lingüístic català i a tots aquells Centres d'Estudi no adscrits a la coordinadora i que encara són molts (Alforja, Cambrils, Falset, La Canonja, La Selva, Roda de Berà, Salou, Vilallonga, etc).

Xavier Filella Fargas és president del Centre de Lectura

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Pere Mestres-Ventura  03 de Setembre de 2013

Centre d'Estudis: Avui i demá

Un article com el d’en Xavier Filella son molt importants perquè presenten un balanç de la realitat que es molt operatiu i de mes a mes dibuixen perspectives molt probables per a tots els CEs.
Me he adherit fa poc al centre de Cambrils i penso en la bona tasca que es pot fer en primer lloc a nivell local. Nomes cal que el volgué estigui a la altura de les circumstancies, tot sovint implicant això canvis interns (al menys en alguns del centres) d’importància.
El dibuixar perspectives pot ser un estímul per a que els mes joves també s’animin a fer camí. D’altra manera sense el passat no sabrem teixir el futur del lloc on vivim.