Els procediments civils cauen un 5% a Reus amb les taxes judicials estatals

En base a la constatació que representen aquestes dades, el degà del Col·legi d’Advocats de Reus, Pere Lluís Huguet, ha alertat que la implantació d’aquests imports judicials estatals està afectant “al ciutadà mig i a la petita i mitjana empresa”, que sovint  no poden pagar les taxes requerides per plantejar un assumpte civil als jutjats. Huguet fa notar que és un contrasentit que en el moment que hi ha “més execucions hipotecàries, desnonaments, etcètera”, pels efectes de la crisi econòmica, hi hagi un nombre menor de causes civils presentades per part de particulars i petites empreses. Huguet assegura que aquestes dades demostren que els grans beneficiats de la nova situació són “les grans empreses i corporacions o les persones amb majors ingressos econòmics”, que sempre poden acudir als tribunals per la seva disponibilitat monetària.

Una altra de les conseqüències negatives de la instauració de les taxes judicials és que han servit per desmotivar la presentació de recursos per part dels ciutadans que moltes vegades no disposen de suficient economia per plantejar-los a les instàncies judicials superiors un cop s’han resolt inicialment. “Ara, per poder apel·lar qualsevol sentència que es dicti a Reus s’ha de pagar un import fixe de 800 euros més un variable”, ha afirmat el degà del Col·legi d’Advocats de Reus.

Estadístiques a la mà, l’Audiència de Tarragona revocava un 40% de les sentències dictades en primera instància, situació que deixa encara més indefensos als ciutadans que des de la implantació de les taxes no poden presentar recurs a la sentència inicial per impossibilitat de pagar el preu establert. Segons la interpretació d’Huguet, totes aquestes situacions demostren que s’està vulnerant la tutela judicial efectiva recollida a l’article 24 de la Constitució Espanyola.

Al respecte de les dues tendències apuntades al principi de l’aplicació de les taxes, el degà comenta que l’estadística no reflexa un increment de les causes penals, fet que demostra que la ciutadania “és sensata” perquè no ha derivat causes civils als jutjats penals per intentar driblar els pagaments. Sobre la qüestió de les sol·licituds de justícia gratuïta, Huguet explica que no han augmentat de manera considerable perquè els barems són molt ajustats i moltes persones no hi poden acudir per superar els topalls econòmics. Aquest fet torna a penalitzar de nou a persones de classe mitjana que es veuen impossibilitats d’acudir a la justícia.

En referència a la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’aplicació de les taxes judicials catalanes que se sumarien a les estatals, Huguet ha apel·lat a la responsabilitat dels governants i espera que, un cop la sentència es publiqui, la Generalitat reconsideri la seva decisió i elimini aquests imports que se sumarien al “desastre” que han representat les estatals pels ciutadans. Pel degà del Col·legi d’Advocats de Reus, el camí que s’hauria de seguir és l’eliminació de totes les taxes judicials, tal i com a principis d’any va fer el govern francès que va acabar amb elles malgrat que els tribunals d’aquest país les havia dictaminat com a “constitucionals”.