Carbia, el petit gran heroi roig-i-negre

Se sol dir que al pot petit hi ha la bona confitura. La màxima es compleix quan es tracta de Fran Carbia (Tarragona, 1992), que el passat dissabte i contra el Real Zaragoza va arribar a la xifra dels 150 partits amb la samarreta roig-i-negra. Format al planter grana, el 'petitó' va arribar a can Reus ja fa sis temporades, provinent de la Pobla, on ja va demostrar el seu olfacte golejador. 

Parla a la gespa

Sota les ordres d'Emili Vicente, a la Segona B, Carbia no va gaudir de minuts per demostrar la seva qualitat a la gespa. Tenaç i pacient, va aprofitar l'últim matx d'aquella temporada 2013/ 2014 contra el Vila-real B a l'Estadi per reivindicar-se. La seva actuació va convèncer Natxo González, i el davanter va respondre de l'única manera que sap. Amb esforç, coratge i lluita a la gespa, i amb humilitat al vestidor i davant les càmeres. Va ser una peça important en l'ascens al futbol professional, i va ser precisament a la Segona A quan es va destapar. 

En la primera volta del debut a La Liga 123 va erigir-se com a inesperat pitxitxi roig-i-negre, amb cinc gols, un dels quals el que va donar el triomf en el primer derbi del Camp a Segona A. Ja llavors, el director esportiu del club, Sergi Parés, va lloar Carbia tot convertint-lo en el paradigma del que havia de ser el CF Reus Deportiu del futur. Amb tan sols 26 anys, el 'petitó' pot presumir d'haver vençut totes les adversitats sense ser, potser, entre els futbolistes amb més habilitats tècniques a la plantilla. 

Amb mobilitat, velocitat i un bon cacau, Carbia ha crescut temporada rere temporada. És un dels símbols de l'equip i s'ha guanyat l'afició (i la premsa) perquè és un tipus normal, pencaire, modest. Perquè parla a la gespa. Perquè aquesta és casa seva i perquè quan té minuts, com és el cas, no decep. Tant de bo que el CF Reus de Bartolo sigui el de 'Carbia i 10 més'.