El reusenc Joan Carrillo guanya la prova ciclista Cat700

El reusenc Joan Carrillo va guanyar, aquest passat cap de setmana, la prova ciclista d'autosuficiència Cat700. Es tracta d'un exercici no competitiu, que creua Catalunya de nord a sud i és considerada una de les més importants en l'àmbit espanyol. Carrillo va vèncer amb un temps de 51 hores i es converteix en bicampió de la Cat700 després d'aconseguir el triomf el 2016.

La Cat700 es fa amb una bicicleta del tipus BTT, és d'autosuficiència i no es pot rebre cap tipus d'assistència externa. La prova va començar el divendres, 30 de juny, amb una concentració al càmping Eucaliptus del Delta de l'Ebre. Els esportistes es van desplaçar fins a Les (Vall d'Aran) amb autobús, junt amb les bicicletes encapsades.

El dissabte va començar la Cat700, des de Les per encarar les pujades de la Vall d'Aran. A diferència de l'any passat, van començar a Salardú. "Enguany la prova comptava amb més dificultat per haver de traspassar tota la Vall d'Aran", explica Joan Carrillo. "El que havia de ser un tram agradable es transforma en un infern", comenta el ciclista, ja que la baixada en direcció a Varradòs es va fer a 3 graus sota zero.

"Arribo a baix sense poder parlar i sense sentir les mans, tot i que a la pujada del pla de Beret ja torno a guanyar temperatura", diu. Posteriorment, va fer la baixada per Montgarri, molt més agradable i suau. Més de 100 quilòmetres i 6 hores de trajecte per dinar un entrepà i pujar a les pistes d'esquí d'Esport fins al triador. A causa del mal temps, en lloc de pujar per les antigues pistes del Llessui i baixar cap a Montcortés des del punt més alt de la ruta, la cursa es desvia pel triador per anar a buscar Montcortés des de la Vall Fosca. Tot seguit van anar cap a la Pobla de Segur.

Un tram exigent

Només sortir de La Pobla comencen unes rampes molt dures amb pedra solta que exigeixen tant o més que la pujada de les pistes d'Espot, amb la bici carregada amb tot el necessari per passar la travessa. "Es va fent de nit i vaig creuant el Montsec", explica Carrillo. Aquest, per a ell, "és el tram més exigent, però hi trobem més punts d'aigua". Posteriorment arriba a Sant Llorenç de Montgai, amb el temps just per menjar un entrepà i encara la plana de Lleida. Passat Balaguer i arribant a les Borges Blanques es fa de dia. Carrillo ho agraeix, ja que durant la nit se li havia espatllat el llum de la bicicleta i va haver d'anar només amb el frontal.

En aquest moment, arriba el moment de decidir si complir el pla d'arribar a Ulldemolins o descansar a les Borges Blanques. "Tenia un tram amb gran desnivell, però vaig optar per aprofitar la fresca i seguir", explica el ciclista. Després d'un terreny poc agraït, al voltant de les 8 i 25 minuts arriba a Ulldemolins. Passades les 10 va reprendre el viatge cap a Albarca, havent dormit encara no una hora. Des d'aquest indret es va desplaçar cap a la Vilella Alta. Havent creuat el Priorat i el riu Ebre al seu pas per Garcia, va arribar a la Terra Alta, on hi ha el darrer canvi de la ruta respecte a l'any passat. En lloc d'enfilar-se en direcció a la serra, va vorejar el riu i els camps de préssecs i nectarines. Tot seguit, encarava un altre cop el camí cap a les muntanyes retrobant el traçat del 2016 amb fortes pujades i pedres que exigeixen el màxim a les cames "i una gran concentració".

Després de creuar la Fontcalda, agafà la via verda fins a Horta de Sant Joan. "Amb la calma per la diferència que he anat marcant als perseguidors em preparo per passar la nit pedalant un altre cop", recorda Joan Carrillo. "El camí el faig a poc a poc pensant en la pujada als ports", diu. Un cop a Beseit el ciclista perd temps a causa del trencament de la cremallera de la bossa on portava la major part de l'equipatge.

"La pujada als ports la faig més ràpida del que pensava, però un cop dalt tinc més problemes tècnics amb la bici que em fan tornar a endarrerir", explica. La baixada es va fer dura i llarga, de nit, amb el frontal, amb un terreny molt pedregós però ple d'encant. "Sort de la lluna i els estels", expressa recordant el bonic trajecte. Arribant a la presa del pantà d'Ulldecona es va aturar a fer un mos a l'entrepà que portava i dormir una estona, ja que el sol despunta i el cansament comença a ser perillós.

Tornada cap a l'Ebre

Joan Carrillo ja veia el final de la prova, i, després d'inflar les rodes, emprèn el camí per un terreny a partir més suau i menys pedregós. Pedalada fins a la Sènia, arribada a Ulldecona i passeig per darrere del Montsià per arribar a Amposta. "El passeig pels arrossars fins al càmping Eucaliptus és com anar pel barri, perquè és un terreny conegut, ja que hi entreno sovint", expressa el ciclista.

Els problemes, però, encara no s'acabaven, ja que en tram el 'culotte' va perdre elasticitat i va afectar-lo a la pell. D'aquesta forma, la majoria del tram final el va fer dempeus. Per aquest motiu i els problemes tècnics no va poder baixarl'objectiu que tenia de 48 hores, tot i que considera que les 51 "no estan gens malament". L'any passat va fer un temps de 60 hores i 50 minuts.