Roiginegre 15 de Març de 2017
Per favor
La teva vida privada i que siguis culer no ens importa, de bon rotllo però no ens importa. Glossa el que vulguis del Tenerife pensant en el Reus, no en altres equips.
-
Jorge Miramón, en el partit d'anada amb el CD Tenerife
LaLiga
Encara recordo que de jovenet tenia un adhesiu a la meva habitació on posava 'I love Tenerife'. Un rècord inesborrable de les dues lligues consecutives que hi va guanyar el Barça de Cruyff. Només per aquest motiu, el partit d'aquest diumenge del CF Reus a l'Heliodoro Rodriguez López, ja és especial.
I és que Tenerife és un lloc especial per a molts culers. Si ja és difícil pensar a poder guanyar una lliga quan arribes a l'última jornada per darrere del teu màxim rival, imagineu-vos que això passa dues vegades seguides i al mateix camp. Tant el 1992 com el 1993, les victòries del CD Tenerife davant el Real Madrid per 3 a 2 i per 2 a 0 van permetre que el Barça guanyés aquells campionats i eixamplés el mite del 'Dream Team'. Aquell cop de mà va ser agraït pel FC Barcelona, que els va convidar al Torneig Joan Gamper de 1993. Els canaris van acabar campions en derrotar al Barça a la final per 3 a 1.
I això va passar a l'Heliodoro Rodriguez López. Un camp diferent, amb unes dimensions anormalment grans, fa 107 metres de llarg per 70 d'ample. Un estadi amb solera, perquè el CD Tenerife mai ha canviat de camp. L'HRL data de 1925, però com no podia ser d'altra manera, l'estadi ha viscut profundes remodelacions. La primera d'elles, el 1950 quan es van fer unes graderies per 15.000 espectadors. La segona, i més important, va durar entre 1990 i el 2001, en plena època daurada del club, i va situar l'aforament del camp en 24.000 espectadors. Un altre fet curiós és que no va tenir gespa fins a l'any 1952.
Però més enllà d'aquest gran estadi, la història del CD Tenerife la marquen dues fites. Els deu anys seguits que va estar a Primera Divisió entre 1989 i 1999. Tot i que el primer ascens a la màxima categoria l'hem de buscar el 1961, el què el consolidaria a l'elit del futbol espanyol va arribar al 1989, després de superar en una eliminatòria al R. Betis. Però no en tenien prou i la temporada 1992-93 van aconseguir un cinquè lloc a la lliga amb Jorge Valdano a la banqueta, posició que igualaria Jupp Heynckes el 1996.
La cinquena posició de l'any 1993 el va permetre jugar per primera vegada a la seva història la UEFA, aconseguint superar a l'Auxerre i a l'Olympiakos i caient davant la Juventus de Torí. Al 1996 tornaria a tenir una destacada trajectòria a la UEFA, arribant a les semifinals on va caure derrotat pel Schalke 04. Abans havia eliminat a setzens de final a la Lazio, i al Feyernord als quarts de final.
Als dos cinquens llocs de les lligues de 1993 i 1996 hi hem de sumar la seva millor participació en la Copa del Rei de 1994, on va arribar a les semifinals caient eliminat pel Celta Vigo. A quarts van superar el Real Madrid per un global de 5 a 1 .
En aquella època gloriosa, el CD Tenerife va disposar de jugadors tan coneguts com el Tato Martino, Pizzi, el madridista Redondo o Dertycia.
Però després d'una pujada ve una baixada, i el 2005, i a Segona Divisió, el club acumula un deute de 54 milions d'euros. Tot i així el 2009 aconsegueix pujar de nou a Primera Divisió, on només pot estar una temporada, l'última del club canari a la màxima categoria. El deute acumulat i una mala política de fitxatges els condemnen de nou al descens a Segona. La crisi s'agreujaria amb un nou descens que els portaria a jugar entre 2011 i 2013 a Segona Divisió B. Aconseguirien el retorn al futbol professional en superar al play-off a l'Hospitalet de Llobregat.
Menció especial mereixen els derbis canaris. Per estrany que sembli, tan sols una temporada van coincidir a Primera Divisió. Curiosament, les millors etapes de Las Palmas han coincidit amb les pitjors del Tenerife i a l'inrevés. La majoria de derbis s'han jugat a Segona Divisió, i amb balanç clarament desfavorables per als de Tenerife, que sols n'han guanyat 14 dels 58 que s'han jugat.
