L'últim d'una era

Aquest matí, quan li toqui sortir a la gespa per començar a entrenar-se amb el Cornellà, Sergi Masqué tindrà una sensació estranya: tocar la pilota lluny del Baix Camp. El mig ofensiu, que no entrava en els plans de Natxo González, va canviar en l'últim dia de mercat el seu Reus pel Cornellà. El futbolista de 30 anys, doncs, inicia una nova etapa després d'onze temporades al primer equip del club roig-i-negre. Masqué, de fet, és el paradigma de noi de la casa: va entrar amb vuit anys a la base del club –llavors era el Santes Creus– i només va estar una temporada fora de l'entitat, la 2006/07, en què va militar al Sant Andreu i la Rapitenca. “Quan ets petit et fas la teva pel·lícula mental i el que jo m'imaginava llavors és el que he viscut, he complert els somnis que tenia”, explica el jugador reusenc, que quan era un nen ja anava al camp a veure els partits. En aquella època va poder fins i tot animar el seu pare, que va acabar la carrera al club roig-i-negre. Més arrels, impossible.

Onze temporades en un club permeten viure moltes experiències, i Masqué té molt clar quines són les quatre que més l'han marcat. “En sentit positiu, els dos ascensos –el 2005 i el 2011– i el play-off històric a segona A d'aquest estiu; i en sentit negatiu, va ser molt dur el que va passar amb el Jordi Pitarque, de qui sempre tindrem un record molt especial. Allò va ser mol fotut, i al grup d'aquella època ens va marcar moltíssim”, explica el mig reusenc, que era el darrer representant que quedava al club d'aquell conjunt meravellós que el 2011 es va fer fort, es va sobreposar a la tristesa d'una pèrdua injusta, i va fer l'anhelat salt de categoria.

Aquell Reus no només quedarà en la memòria de l'afició roig-i-negra. Els membres de la plantilla tampoc no oblidaran l'etapa en què uns nanos de la terra i alguns reforços de qualitat van aconseguir un ascens que feia temps que es buscava. Masqué ho explica: “Quan em faci gran, sempre recordaré aquell grup de persones i d'amics que vam fer. Potser el bloc no era tan professional ni hi havia tanta qualitat com en el d'avui dia, però era un grup humà espectacular, i aquesta va ser la base que ens va permetre assolir totes les fites que vam assolir.” Ser l'últim membre d'aquell conjunt que quedava al Reus, d'altra banda, li va permetre en els últims anys ser un baluard i una institució dins el club, fet que no oblidarà mai. “Haver pogut ser aquesta figura ha estat tot un privilegi”, diu Masqué, que marxa amb l'espina d'haver rescindit però sense cap retret: “Sincerament, ja no parlo d'acabar la carrera, però sí que m'hauria agradat finalitzar el contracte. El futbol, però, funciona així, i no puc dir res dolent del Reus amb tot el que m'ha donat. Sóc jugador de futbol gràcies a aquest club.”

Sergi Masqué, doncs, inicia amb 30 anys una etapa completament nova al Baix Llobregat. El mig ofensiu afronta el repte en plenitud futbolística, tal com ell mateix explica. “L'experiència de tots aquests anys a segona B em permet haver polit molts detalls i estar al millor nivell que he estat mai en la meva carrera”, diu el flamant fitxatge del Cornellà, que espera contribuir amb la seva privilegiada visió de joc “en la consolidació d'un bon projecte com aquest a segona divisió B”.