-
Estadi Carlos Tartiere
Cedida
Fa poc més de cinc anys, el CF Reus Deportiu afrontava la cinquena fase d'ascens consecutiva a la Segona Divisió B. La Universidad d'Oviedo va ser el rival més complicat d'aquell històric ascens en què els protagonistes foren David Sangrà i Sergi Masqué, amb el seu gol a la pròrroga. L'ascens va permetre encadenar, per primera vegada, cinc temporades seguides a la categoria de bronze abans de pujar a la Segona A el passat mes de maig.
Aquest dijous, l'equip torna a la mateixa ciutat, però en aquesta ocasió per enfrontar-se al Real Oviedo, al Carlos Tartiere, un estadi inaugurat l'any 2000, i que té una capacitat per a 30.500 espectadors, fet que el situa com el setzè més gran d'Espanya. Segons la UEFA, és un estadi de categoria 3 sobre 4, i es considera un dels millors camps de la Segona A d'enguany.
El Real Oviedo es va fundar l'any 1926 i va tenir com a primer president Carlos Tartiere, d'aquí el nom del present estadi i de l'anterior. En realitat, l'anterior camp va ser inaugurat amb el nom de Buenavista l'any 1932 i no va ser fins a l'any 1958 que es va canviar el nom pel de Carlos Tartiere. Sota aquesta denominació es va realitzar una important remodelació que va permetre que la capital asturiana veiés partits del Mundial de Futbol disputat a Espanya l'any 1982. L'últim partit del Real Oviedo a l'antic Carlos Tartiere es va jugar l'any 2000 contra la Real Societat i va finalitzar amb el resultat de 0 a 1.
El primer partit de la seva història va ser contra l'Arenas de Getxo, mentre que la participació dels asturians a la Primera Divisió no es va fer esperar gaire. Va ser a la temporada 1933-34 en què van debutar a casa davant el FC Barcelona i va acabar guanyant per un increïble 3 a 7. Just abans de la Guerra Civil, l'Oviedo va aconseguir un tercer lloc a la lliga i va arribar a la semifinal de la Copa.
El 1950 va ser un any horrible per a l'entitat. Carlos Tartiere va morir després d'haver estat vint-i-quatre anys president del club i l'equip baixava a Segona Divisió. Durant uns anys, el conjunt alternaria la seva participació a Primera i Segona, tocant fons la temporada 1976-77, en la qual va baixar a Segona B, tot coincidint amb un Sporting que agafaria molta volada amb el davanter Quini.
El club viuria una època daurada entre el 1989 i el 2000. Els asturians veurien passar per la gespa del Carlos Tartiere jugadors tan importants com Oli, Jankovic o Prosinecki. També va aconseguir per primera vegada jugar la competició de la UEFA el 1991, any en què es va enfrontar al Gènova. Per aquesta fita ara se celebra el seu 25è aniversari.
A un descens inesperat a Segona la temporada 2000-01, s'hi va haver d'afegir un nou descens a Segona B la temporada 2002-03, que en realitat els va dur fins a la Tercera Divisió per les denúncies d'impagament d'alguns dels seus jugadors. La greu crisi va deixar el Real Oviedo a un pas de la desaparició. Des de l'Ajuntament es va intentar refundar el club a partir de l'Astur CF, que també jugava a Tercera. L'enfrontament entre el Real Oviedo i l'Oviedo-Astur CF va significar el rècord d'assistència en un partit d'aquesta categoria amb 16.573 espectadors.
El club va entrar en una mena de 'via crucis', i li va costar molt deixar enrere la Tercera Divisió. El malson va acabar el maig del 2009 amb l'ascens a Segona B davant el Mallorca B i amb el suport de vint-i-set mil aficionats que ni en els pitjors moments van abandonar el club.
Una ampliació de capital per la temporada 2012-13 va permetre l'entrada a la nova SAD del Real Oviedo a Carlos Slim, considerat per la revista Forbes com l'home més ric del món l'any 2010. Els ambiciosos projectes per recuperar la Segona A no van fructificar fins al 2015 que van quedar campions de grup i després van superar al Cadis al play-off. També es van endur el títol honorífic de campió d'Espanya de Segona B en superar el Gimnàstic de Tarragona a la final.
