-
CF Reus Deportiu
Fa justament quatre estius, el CF Reus Deportiu preparava la que després va acabar sent l'última campanya de la seva història. El juliol i l'agost de 2018 van ser intensos, a la casa roig-i-negra. D'una banda, amb Xavi Bartolo a la banqueta i Sergi Parés als despatxos, s'estava confeccionant una plantilla de nivell. A les altes esferes, però, l'entitat de la capital del Baix Camp topava ja amb els primers entrebancs per inscriure jugadors a la lliga, i per pagar les nòmines d'aquests i dels treballadors.
Des de llavors, alguns dels futbolistes d'aquell CF Reus Deportiu triomfant que va arribar a l'elit estatal per la porta gran (després de passejar-se a Santander contra un històric com el Racing, a l'eliminatòria d'ascens), Natxo González, Aritz López Garai i l'esmentat Bartolo van contribuir a la construcció d'un projecte que, almenys en clau esportiva, sempre va funcionar. Precisament per això és especialment dolorós per als aficionats roig-i-negres pensar que, d'haver tingut una gestió econòmica més satisfactòria, el club podria encara no haver tocat sostre.
De fet, tan sols cal rastrejar el web per comprovar que algunes de les peces d'aquells equips del CF Reus Deportiu han seguit sent importants allà on han militat a posteriori. Tot seguit ens centrarem en futbolistes com Edgar Badia, Ramon Folch, Vítor Silva, o Dejan Lekic, per citar-ne alguns, per saber com es va anar desenvolupant la seva carrera esportiva després de formar part de la disciplina roig-i-negra.
El futbolista paradigmàtic de l'èxit (esportiu) gestat al CF Reus Deportiu el trobem a la porteria. Edgar Badia (30 anys) va arribar a la capital del Baix Camp el gener de 2014, i de seguida es va convertir en un titular indiscutible. Format al planter del RCD Espanyol, el barceloní va ser un referent a la gespa i per als aficionats.
Un cop el club de la nostra ciutat va entrar en crisi, la seva següent destinació va ser l'Elche CF, llavors encara a la Segona A. Tenaç, ha fet realitat de pujar a Primera. Fins i tot el millor de tots els temps, Leo Messi, va voler canviar-se la samarreta amb aquest enorme porter.
Si avancem fins a la línia defensiva, hi trobarem homes com Alejandro Catena. Va ser al CF Reus Deportiu el 2018, provinent del Marbella, i ha acabat tornant a casa, el Rayo Vallecano, per fer-se un lloc al primer equip. Ara per ara, quan té 27 anys i segons el portal especialitzat Transfermarkt, el seu valor de mercat és de 4 milions d'euros. Un altre exroig-i-negre que ha fet camí a Primera és l'aragonès Jorge Miramón. Format al planter del Real Zaragoza, va aterrar a l'estadi el 2016. Primer com a interior, González el va reconvertir en lateral. I la va encertar, perquè va ser dels millors de Segona.
Després del seu pas pel CF Reus Deportiu, Miramón va fitxar per la SD Huesca i va jugar a Primera. En acabat va integrar-se a les files del Levante. Als seus 33 anys, ara per ara s'ha vinculat al Leganés. El seu valor de mercat és d'1,8 milions d'euros. Capítol a banda mereix el central portuguès Ruben Semedo. Va ser a l'equip quan aquest aspirava a l'ascens al futbol professional, fruit dels vincles entre Oliver i el representant Jorge Mendes. Molts intuïen la seva qualitat, però també certa anarquia i un tarannà díscol. Més endavant va fitxar pel Vila-real. A la vila castellonenca va ser notícia pels seus problemes amb la justícia (per dir-ho de manera eufemística) i ara és una figura important a l'Olympiacos. Segons Transfermarkt, el preu d'un traspàs seria de 5 milions.
És a la línia de mitjos on hi trobem un dels principals emblemes de l'etapa daurada del CF Reus Deportiu a Segona B i a Segona A. Als seus 32 anys, el ganxet Ramon Folch és part del CE Sabadell de la Primera RFEF (la categoria de bronze del futbol estatal). De l'equip de la capital del Baix Camp, el jugador va passar a integrar-se al Real Oviedo, al Tenerife i a l'Elche. Si Folch va meravellar per la seva regularitat i la seva solidesa, al mig del camp roig-i-negre també hi va brillar un futbolista d'una qualitat altíssima, amb (quasi) infinits registres tècnics: Vítor Silva.
Va sorprendre que algú com ell, que havia jugat a la primera divisió portuguesa, vingués a un CF Reus Deportiu que llavors era a la Segona B. Les lesions no sempre el van respectar, però quan va poder mantenir certa continuïtat a la gespa l'equip ho va agrair. Silva va ser algú realment especial, capaç de fer una última passada impossible o de silenciar el Nou Estadi del Gimnàstic amb un dels millors gols roig-i-negres a l'anomenada LaLiga 123.
Després del naufragi a can Reus, el migcampista va acabar el 2019 al Deportivo de la Corunya amb Natxo González; d'allà al Feirense i, finalment, al Lusitânia FC Lourosa.
A la davantera, el CF Reus Deportiu d'aquells anys va tenir en Fran Carbia, Edgar Hernández, Máyor i Dejan Lekic alguns dels seus components més destacats. El primer, format al planter del Nàstic, va deixar la disciplina roig-i-negra el 2019 per provar fortuna a l'estranger. En concret, a la primera divisió de Geòrgia, a les files del Dinamo Tbilisi. No s'hi va acabar de trobar còmode, si bé encara va fer un parell de gols en 11 partits. Després va ser a la UD Ibiza, i va tornar a casa. Aquesta passada temporada encara la va començar amb força, però a poc a poc va anar desapareixent dels onzes inicials. Per ara, és lliure.
Pel que fa a Edgar Hernández, també es va retrobar amb Carbia al Nàstic i, com aquest, tot just l'acaba de deixar. Després de fer-se seva l'afició roig-i-negra per la seva capacitat de lluita i sacrifci a la gespa, el 2018 va tornar al CE Sabadell (el club del qual provenia quan va aterrar a can Reus), i de l'entitat vallesana va passar a la disciplina grana. Actualment té 35 anys. Tot un rodamón del futbol, Alfredo Juan Mayordomo àlies Máyor va posar-se a les ordres de Natxo González, en el debut de l'equip a la Segona A, tot havent militat en conjunts com l'Hércules, el Sant Andreu, el Benidorm, la UB las Palmas i l'Alcorcón.
Se'l va fitxar com a complement o relleu de qui era cridat a ser l'estrella d'aquell equip, Macauley Chrisantus. El nul rendiment del nigerià, però, va fer que Máyor hagués de sostenir, tot sol, la davantera roig-i-negra. I va complir. En les seves 30 intervencions, aquella campanya (2016/ 2017), va veure porteria en set ocasions. Una d'aquestes, històrica, al camp de l'etern rival, el Nàstic, per fer emmudir l'estadi tarragoní (0-1). Disputat un Primer de Maig, aquell partit ha passat a la història roig-i-negra com el triomf de l'Uno de Máyor. Encara va ser una temporada més al Reus. Després va desfilar pel Castelló, el Burgos, el Badalona i el Xerez Deportivo.
També cal destacar la gran tasca feta per Dejan Lekic en la temporada 2017/ 2018 (vuit dianes en 30 aparicions). Renovat l'estiu de 2018, va haver de sortir per la porta del darrere en direcció a Cadis, un cop el CF Reus Deportiu no va poder inscriure segons quins jugadors al tancament del mercat de fitxatges. Amb experiència a Primera divisió, després de ser a la capital del Baix Camp va jugar a l'Atlètic Balears i al Las Rozas CF.
Altres futbolistes més que notables d'aquell CF Reus Deportiu van ser Álex Colorado, Alberto Benito, David Haro, Karim Yoda, Juan Domínguez, el kàiser Jesús Olmo, Gus Ledes, o Ángel Martínez. Tots ells van fer de l'entitat roig-i-negra un exemple d'èxit esportiu a la gespa. A la directiva, però, la història va ser una altra.
Des de llavors, alguns dels futbolistes d'aquell CF Reus Deportiu triomfant que va arribar a l'elit estatal per la porta gran (després de passejar-se a Santander contra un històric com el Racing, a l'eliminatòria d'ascens), Natxo González, Aritz López Garai i l'esmentat Bartolo van contribuir a la construcció d'un projecte que, almenys en clau esportiva, sempre va funcionar. Precisament per això és especialment dolorós per als aficionats roig-i-negres pensar que, d'haver tingut una gestió econòmica més satisfactòria, el club podria encara no haver tocat sostre.
De fet, tan sols cal rastrejar el web per comprovar que algunes de les peces d'aquells equips del CF Reus Deportiu han seguit sent importants allà on han militat a posteriori. Tot seguit ens centrarem en futbolistes com Edgar Badia, Ramon Folch, Vítor Silva, o Dejan Lekic, per citar-ne alguns, per saber com es va anar desenvolupant la seva carrera esportiva després de formar part de la disciplina roig-i-negra.
Badia, un porteràs
El futbolista paradigmàtic de l'èxit (esportiu) gestat al CF Reus Deportiu el trobem a la porteria. Edgar Badia (30 anys) va arribar a la capital del Baix Camp el gener de 2014, i de seguida es va convertir en un titular indiscutible. Format al planter del RCD Espanyol, el barceloní va ser un referent a la gespa i per als aficionats.
Un cop el club de la nostra ciutat va entrar en crisi, la seva següent destinació va ser l'Elche CF, llavors encara a la Segona A. Tenaç, ha fet realitat de pujar a Primera. Fins i tot el millor de tots els temps, Leo Messi, va voler canviar-se la samarreta amb aquest enorme porter.
Miramón, Catena i el díscol Semedo
Si avancem fins a la línia defensiva, hi trobarem homes com Alejandro Catena. Va ser al CF Reus Deportiu el 2018, provinent del Marbella, i ha acabat tornant a casa, el Rayo Vallecano, per fer-se un lloc al primer equip. Ara per ara, quan té 27 anys i segons el portal especialitzat Transfermarkt, el seu valor de mercat és de 4 milions d'euros. Un altre exroig-i-negre que ha fet camí a Primera és l'aragonès Jorge Miramón. Format al planter del Real Zaragoza, va aterrar a l'estadi el 2016. Primer com a interior, González el va reconvertir en lateral. I la va encertar, perquè va ser dels millors de Segona.
Després del seu pas pel CF Reus Deportiu, Miramón va fitxar per la SD Huesca i va jugar a Primera. En acabat va integrar-se a les files del Levante. Als seus 33 anys, ara per ara s'ha vinculat al Leganés. El seu valor de mercat és d'1,8 milions d'euros. Capítol a banda mereix el central portuguès Ruben Semedo. Va ser a l'equip quan aquest aspirava a l'ascens al futbol professional, fruit dels vincles entre Oliver i el representant Jorge Mendes. Molts intuïen la seva qualitat, però també certa anarquia i un tarannà díscol. Més endavant va fitxar pel Vila-real. A la vila castellonenca va ser notícia pels seus problemes amb la justícia (per dir-ho de manera eufemística) i ara és una figura important a l'Olympiacos. Segons Transfermarkt, el preu d'un traspàs seria de 5 milions.
Folch, l'emblema
És a la línia de mitjos on hi trobem un dels principals emblemes de l'etapa daurada del CF Reus Deportiu a Segona B i a Segona A. Als seus 32 anys, el ganxet Ramon Folch és part del CE Sabadell de la Primera RFEF (la categoria de bronze del futbol estatal). De l'equip de la capital del Baix Camp, el jugador va passar a integrar-se al Real Oviedo, al Tenerife i a l'Elche. Si Folch va meravellar per la seva regularitat i la seva solidesa, al mig del camp roig-i-negre també hi va brillar un futbolista d'una qualitat altíssima, amb (quasi) infinits registres tècnics: Vítor Silva.
Va sorprendre que algú com ell, que havia jugat a la primera divisió portuguesa, vingués a un CF Reus Deportiu que llavors era a la Segona B. Les lesions no sempre el van respectar, però quan va poder mantenir certa continuïtat a la gespa l'equip ho va agrair. Silva va ser algú realment especial, capaç de fer una última passada impossible o de silenciar el Nou Estadi del Gimnàstic amb un dels millors gols roig-i-negres a l'anomenada LaLiga 123.
Després del naufragi a can Reus, el migcampista va acabar el 2019 al Deportivo de la Corunya amb Natxo González; d'allà al Feirense i, finalment, al Lusitânia FC Lourosa.
El "petitó" Carbia i el gegant Lekic
A la davantera, el CF Reus Deportiu d'aquells anys va tenir en Fran Carbia, Edgar Hernández, Máyor i Dejan Lekic alguns dels seus components més destacats. El primer, format al planter del Nàstic, va deixar la disciplina roig-i-negra el 2019 per provar fortuna a l'estranger. En concret, a la primera divisió de Geòrgia, a les files del Dinamo Tbilisi. No s'hi va acabar de trobar còmode, si bé encara va fer un parell de gols en 11 partits. Després va ser a la UD Ibiza, i va tornar a casa. Aquesta passada temporada encara la va començar amb força, però a poc a poc va anar desapareixent dels onzes inicials. Per ara, és lliure.
Pel que fa a Edgar Hernández, també es va retrobar amb Carbia al Nàstic i, com aquest, tot just l'acaba de deixar. Després de fer-se seva l'afició roig-i-negra per la seva capacitat de lluita i sacrifci a la gespa, el 2018 va tornar al CE Sabadell (el club del qual provenia quan va aterrar a can Reus), i de l'entitat vallesana va passar a la disciplina grana. Actualment té 35 anys. Tot un rodamón del futbol, Alfredo Juan Mayordomo àlies Máyor va posar-se a les ordres de Natxo González, en el debut de l'equip a la Segona A, tot havent militat en conjunts com l'Hércules, el Sant Andreu, el Benidorm, la UB las Palmas i l'Alcorcón.
Se'l va fitxar com a complement o relleu de qui era cridat a ser l'estrella d'aquell equip, Macauley Chrisantus. El nul rendiment del nigerià, però, va fer que Máyor hagués de sostenir, tot sol, la davantera roig-i-negra. I va complir. En les seves 30 intervencions, aquella campanya (2016/ 2017), va veure porteria en set ocasions. Una d'aquestes, històrica, al camp de l'etern rival, el Nàstic, per fer emmudir l'estadi tarragoní (0-1). Disputat un Primer de Maig, aquell partit ha passat a la història roig-i-negra com el triomf de l'Uno de Máyor. Encara va ser una temporada més al Reus. Després va desfilar pel Castelló, el Burgos, el Badalona i el Xerez Deportivo.
També cal destacar la gran tasca feta per Dejan Lekic en la temporada 2017/ 2018 (vuit dianes en 30 aparicions). Renovat l'estiu de 2018, va haver de sortir per la porta del darrere en direcció a Cadis, un cop el CF Reus Deportiu no va poder inscriure segons quins jugadors al tancament del mercat de fitxatges. Amb experiència a Primera divisió, després de ser a la capital del Baix Camp va jugar a l'Atlètic Balears i al Las Rozas CF.
Altres futbolistes més que notables d'aquell CF Reus Deportiu van ser Álex Colorado, Alberto Benito, David Haro, Karim Yoda, Juan Domínguez, el kàiser Jesús Olmo, Gus Ledes, o Ángel Martínez. Tots ells van fer de l'entitat roig-i-negra un exemple d'èxit esportiu a la gespa. A la directiva, però, la història va ser una altra.
